Teletreball a ritme de pandèmia

La pandèmia de coronavirus que assola gairebé tot el planeta ha colpejat amb força els fonaments de la societat del nostre temps i ha provocat que, en poques setmanes, s’hagin capgirat els pilars que la sustenten fins a extrems inimaginables per a la majoria fa tan sols uns mesos. La feina, que és una de les tasques a les quals l’ésser humà més temps dedica en la seua vida, no ha estat aliena a una revolució forçosa presidida per la idea de “distanciament social” i que té com a objectiu intentar parar l’expansió d’aquesta nova malaltia. I quina millor manera per guardar les distàncies amb els companys de feina i no frenar en sec tota l’activitat econòmica que abraçar el teletreball. Les mateixes tecnologies que han hiperconnectat el món i fet possible la ràpida expansió del virus permeten, al seu torn, que nombrosos professionals puguin continuar exercint la seua ocupació des de casa, complint les mesures de confinament.

Així, més de la meitat de les pimes i dels autònoms de Lleida ja apliquen mesures de teletreball, segons l’últim informe de Pimec amb dades de primers de mes. Concretament són el 52,4 per cent, davant el 41,6 per cent que teletreballaven en la tercera setmana del mes de març. No obstant, uns dies abans, fa ara un mes, només el 15,6 per cent dels autònoms i petits i mitjans empresaris de la demarcació s’ho plantejaven. Malgrat aquesta forta pujada, Lleida segueix per sota de la mitjana catalana. I és que en el conjunt de Catalunya el 66,4 per cent de les pimes i autònoms han adoptat aquesta modalitat d’ocupació. Així mateix, a l’Estat i amb independència de la seua mida, el 88 per cent de les empreses han impulsat alguna mesura de teletreball, davant el 4 per cent que ja ho feia abans, segons EAE Business School. Amb tot, el 61% de la població espanyola ocupada treballa des de casa, d’acord amb la consultora Ideara.

El 52,4% dels autònoms i pimes de Lleida, i el 66,4% dels de Catalunya, treballen des de casa

En vista de la celeritat amb què s’ha desenvolupat aquesta transició des de la feina presencial cap al teletreball, els sindicats avisen de la necessitat de garantir el dret a la desconnexió perquè l’empleat no estigui permanentment disponible, encara que reconeixen que pot ser una bona eina per millorar la conciliació. “El teletreball és un recurs que reivindiquem des de fa molt perquè és una manera de millorar la conciliació, contribuir a l’estalvi energètic i reduir la contaminació”, destaca la secretària general de Comissions Obreres a Lleida, Cristina Rodríguez. No obstant, adverteix que la introducció del teletreball s’ha de regular per la via dels convenis i que la càrrega de treball ha de ser “mesurable”. “No es pot convertir en una disponibilitat de vint-i-quatre hores i l’empresa ha d’afrontar les despeses de la llar derivades del teletreball”, conclou.

En la mateixa línia, José Luis Aguilà, líder d’UGT a la demarcació, remarca que “no sempre és fàcil compaginar la feina en l’àmbit domèstic” i afirma que “estan comprovant” que amb el teletreball s’estan fent més hores d’ocupació. Malgrat tot, creu que aquest model “difícilment es consolidarà perquè “la gent necessita socialitzar-se”. “Els desplaçaments i la interrelació amb els companys comporta beneficis psicològics”, conclou en aquest sentit Aguilà.