La crisi enfonsarà el PIB entre el 6,6% i el 13,6%, segons el Banc d'Espanya

El Banc d’Espanya calcula que l’economia espanyola es contraurà aquest any entre un 6,6% i un 13,6% per l’efecte de l’epidèmia de coronavirus, una caiguda del PIB “sense precedents” amb una concreció que dependrà de la metodologia utilitzada i la durada del confinament. La institució monetària estima també que el dèficit públic tancarà aquest any entre el 7 i l’11% del PIB –quan el 2019 ho va fer en el 2,6% del PIB– i que el deute públic s’elevarà a entre el 110 i el 120% del PIB –un 95,5% del PIB el 2019–.

En un primer enfocament, centrat en l’oferta, el Banc d’Espanya analitza l’evolució del PIB en funció de la caiguda de la producció econòmica i conclou que la contracció oscil·larà, si el confinament dura vuit setmanes, entre el 6,6% (si l’activitat es normalitza després del confinament) i el 8,7% (si no es normalitza fins a finals d’any).

En cas que el confinament s’allargués dotze setmanes, la contracció econòmica ascendiria al 13,6% i s’arribaria a finals d’any sense aconseguir una normalització de l’activitat, en especial en les branques lligades a l’hostaleria i el lleure.

Un segon enfocament, amb un impacte més enllà del curt termini, apunta que la pèrdua de rendes de llars i empreses implicarà una reducció de la despesa o el recurs a crèdits que comportaran pagaments futurs, mentre la incertesa suposarà ajornar decisions de despesa. D’acord amb aquesta metodologia, un confinament de vuit setmanes en què les mesures adoptades pel Govern central evitin la pèrdua de llocs de treball i el tancament d’empreses suposa una contracció econòmica del 6,8% aquest any, seguida d’un repunt del 5,5% el 2021. En cas que algunes empreses no aconseguissin superar els problemes de liquiditat, el retrocés del PIB seria més intens, del 9,5%, seguit d’un rebot més notable, del 6,1% el 2021. Un tercer escenari, en el qual el confinament dura dotze setmanes i un percentatge més elevat d’empreses es veu afectat per problemes de solvència, es tradueix en una contracció del 12,4% aquest any i un creixement del 8,5% el 2021.

En funció dels diferents escenaris, la institució monetària calcula que la taxa d’atur podria escalar el 2020, en mitjana anual, a percentatges d’entre el 18,3% i el 21,7% de la població activa, sense comptar amb els afectats per ERTO.

Espanya portarà al Consell Europeu la proposta de creació d’un fons d’entre 1 i 1,5 bilions d’euros per buscar la recuperació econòmica després de la pandèmia del Covid-19, que s’hauria de finançar mitjançant deute europeu perpetu. Segons la proposta, les partides d’aquest fons s’han de fer per transferències directes i no préstecs –perquè no augmenti la ràtio de deute públic dels països–. Haurien d’estar disponibles a partir de l’1 de gener del 2021, i poder utilitzar-se durant els pròxims dos o tres anys per rellançar l’economia dels països afectats.

Aquests es desemborsarien en forma de subvencions no reemborsables a través del pressupost europeu en funció de l’impacte de la crisi a cada país, atenent indicadors “transparents” com la població afectada, la caiguda del PIB o l’augment de l’atur. Aquest fons es finançaria amb l’emissió de deute perpetu de la UE “recolzat pels mecanismes legals existents”, la qual cosa permetria beneficiar-se de la qualificació creditícia triple A de la qual gaudeixen les institucions comunitàries, segons la proposta espanyola. Al tractar-se de deute perpetu, només caldria tornar els interessos. Per al reembors, Espanya planteja utilitzar “tant com sigui possible” nous impostos europeus que anirien al pressupost comunitari, com una taxa al carboni en frontera, a les emissions de CO2 o un “impost sobre el mercat únic”.