«Administracions i empreses deuen 1.300 milions a pimes»

Un dels grans problemes de les pimes que ha anat denunciant és l’alta morositat que han de suportar les petites i mitjanes empreses per part de grans companyies i administracions. En quina situació es troben?

El sector privat paga una mitjana de 68 dies a Catalunya i 78 a Espanya, mentre que el públic ho fa a 69 i 72 dies, respectivament. Però hi ha grans empreses d’Ibex que abonen a 180 i fins i tot 240 dies. Tot això quan el sector privat ho hauria de fer a 60 i el públic, a 30. Si es normalitzés la situació i es pagués en els terminis establerts per llei, el sector tindria una injecció de liquiditat d’uns 130.000 milions d’euros, dels quals al voltant d’un 20 per cent correspondria a Cataunya i almenys un 1% a Lleida, són uns 1.300 milions. És una situació il·legal i complint la normativa se salvaria bastant la difícil situació de moltes pimes, no necessitarien l’arbitratge de crèdits ICO o altres mesures excepcionals de liquiditat.

No es compleix perquè no existeix un règim sancionador?

Vam estar a punt de tenir un règim sancionador amb l’últim Govern del Partit Popular, però es van convocar eleccions i ara hem presentat una proposta a les formacions, una proposta que espero que es discuteixi al Congrés. És una croada tremenda. És molt greu que en aquesta situació, les grans empreses puguin fer inversions gràcies a un finançament de les pimes, que suporten el retard en el pagament. No té sentit que les petites i mitjanes empreses siguin les financeres de les grans. A més a més, aquesta situació frena que les pimes puguin guanyar dimensió perquè, paradoxalment, no tenen finançament per fer-ho. Obliga les pimes a un esforç financer amb un cost addicional.

Quina opinió té de les mesures econòmiques que s’han aprovat?

Hi ha bones intencions, però haurien de ser més àgils i, en alguns casos, més potents. Per exemple, les anunciades línies ICO i Avalis amb 100.000 milions d’euros són un exemple. Falta agilitat perquè arribin als comptes corrents de les empreses. Per al que no han de servir és perquè els bancs busquin o exigeixin altres productes o substituir crèdits ICO per pòlisses. Per exemple, si parlem de moratòria d’impostos, inicialment es va establir en un mes, quan se sap que els problemes generats per la pandèmia duraran molt més. A més, es va concretar la moratòria tard, quan molts empresaris ja havien pagat els impostos. El que s’hauria d’haver aprovat, a més, és condonació de pagaments, per exemple en la quota dels autònoms.

Què demanarà a les adminis-tracions en aquest moment? Quines són les necessitats més urgents?

Primer ja he esmentat la necessitat de fer arribar amb més agilitat el finançament a les empreses i moratòries. De la mateixa manera, és urgent que les empreses puguin disposar d’elements de seguretat, perquè les pimes volen posar-los a disposició dels treballadors. El greu problema és que no es compta amb aquests famosos EPI (elements de protecció individual). La situació és dramàtica. Parlo de mascaretes o termòmetres per tal de poder prendre la temperatura als treballadors, per posar-ne dos exemples. En aquest context, la Fundació Pimec posa a disposició de les microempreses associades a l’entitat de manera totalment gratuïta termòmetres digitals clínics sense contacte de detecció ràpida de la temperatura per poder identificar possibles casos de coronavirus.

És difícil trobar EPI i, a més a més, les empreses denuncien que quan ho fan els preus són desorbitats.

Hem demanat que es reconegui l’esforç, la inversió que estan fent les empreses en aquest camp i reclamem la desgravació fiscal d’aquesta despesa a la qual es veuen obligades les pimes. Però hi ha més necessitats. Per exemple, les pimes tenen dificultats per recuperar en el termini previst (abans de finals d’any) les hores del permís retribuït de dos setmanes. Plantegem que es puguin considerar vacances o bé ampliar el termini de recuperació d’aquelles hores al llarg de l’any 2021. Així mateix, són necessàries ajudes especials per a alguns sectors concrets, com per exemple el turisme i l’hostaleria, que estan molt tocats perquè són els que més temps estaran previsiblement sense treballar. És necessari entrar en fase de normalitat com més aviat millor i jo, en aquest sentit, sóc relativament optimista i crec que serà abans del que molts vaticinen.

El teletreball creu que ha arribat per quedar-se?

S’ha vist la importància del teletreball en aquests moments. Però hi hem d’insistir. Hi ha moltes coses que es poden fer teletreballant, però també hi ha molta feina a fer. Les xarxes de telecomunicacions s’han d’estendre a les poblacions rurals. Precisament, seria una manera de tornar a atreure població a aquestes zones oferint oportunitats.

La sortida de la crisi ha de passar per inversió pública?

Ara necessitem liquiditat, salvar les capacitats de les empreses. Quan ens atansem al post-Covid haurem de pensar en plans de reactivació econòmica amb inversió. Seran necessaris plans imaginatius i començar l’activitat turística com més aviat millor. Seria un desastre no reprendre-la fins d’aquí a molts mesos.

Creu que hi haurà moltes empreses avui tancades que no podran tornar a obrir?

Com més temps duri la crisi i més temps estan els negocis tancats, més difícil serà tot. Necessitem inversió i imaginació per tal de poder superar aquesta crisi.

Productors i centrals de fruita estan preocupats per la disponibilitat de mà d’obra per a la campanya. Com creu que s’hauria d’actuar?

Em plantejo la incògnita de com pot ser que Lleida tingui 22.000 persones desocupades, de les quals 14.000 en serveis i 2.000 en indústria. Si hi afegim més de 29.000 persones en ERTO, hi ha una massa potencial d’ocupar al camp que actualment no està treballant. Crec que en temps excepcionals s’han de prendre mesures excepcionals perquè les persones que estan a l’atur vagin a treballar al camp. No podem tenir aquest volum de gent aturada i que la fruita pugui córrer el risc de quedar sense recollir.

Es parla d’uns nous Pactes de la Moncloa. Què demanaria als partits?

Que no facin política. Repeteixo: vivim temps excepcionals i necessitem, com dic, mesures excepcionals. Tots hem de remar cap a la mateixa direcció i necessitem mesures importants. Defensem grans acords entre tots, Govern, comunitats, agents socials... per a la reactivació, atacar l’endeutament del país o reduir les despeses supèrflues, entre moltes altres coses.