El PIB català i espanyol entra a l'UCI

La Generalitat estima que l’economia catalana caurà entre un 7,6% i un 8,8% aquest any i tornarà a créixer el 2021 entre un 6,5% i un 5,1%, respectivament, segons l’escenari base i les previsions més pessimistes anunciades ahir pel vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. El també conseller d’Economia i Hisenda va defensar la necessitat d’aplicar una política econòmica expansiva i va fer una crida a no caure en “els errors del 2008”, ja que, va assegurar, Catalunya compta ara amb unes finances equilibrades i el deute controlat. Va augurar una destrucció de 226.800 llocs de treball aquest any, amb una recuperació de 122.000 llocs el 2021, encara que si no hi ha una política expansiva la destrucció de feines assoliria les 261.000 el 2020 i la recuperació el 2021 seria de 92.000.

D’altra banda, el vicepresident va reclamar al Govern estatal la creació d’un fons Covid-19 per a les comunitats autònomes que financi tota la despesa directa i el manteniment de totes les despeses indirectes mitjançant transferències.

Aragonès, que va assenyalar que així ho proposarà dilluns al ministeri d’Economia, va explicar que en el cas de Catalunya haurien de ser 4.000 milions d’euros, que es distribuirien en 2.000 per a la despesa més gran prevista en salut i assistència, i 2.000 per garantir les polítiques de manteniment de la despesa i polítiques de nova recuperació econòmica.

Així mateix, la pandèmia de coronavirus ha provocat ja durant el primer trimestre del 2020 caigudes històriques del Producte Interior Brut (PIB) de la UE i l’eurozona.

En el cas de l’economia espanyola, la caiguda ha estat d’un 5,2%, una davallada sense precedents des que va començar la sèrie estadística el 1970, ja que el punt àlgid de la crisi financera es va marcar en el primer trimestre del 2009 amb un contracció del 2,6%. A més, Itàlia va anunciar ahir que ha entrat en recessió per la contracció de la seua economia.

D’altra banda, l’Índex de Preus de Consum Avançat (IPCA) va pujar un 0,3% a l’abril en relació amb el març i va retallar set dècimes la taxa interanual, fins al -0,7%, la qual cosa va portar l’indicador a entrar en taxes negatives per primera vegada des de l’agost del 2016.

En el conjunt de Catalunya són 179.224 els autònoms beneficiaris d’aquesta prestació i que ha situat a Catalunya entre les comunitats autònomes amb més sol·licituds, juntament amb Andalusia i la Comunitat de Madrid. Aquesta prestació, que comporta l’exoneració de quotes a la Seguretat Social de forma temporal, va ser aprovada en reial decret llei el 17 de març.

Un total de 5.272 empreses han presentat un ERTO davant de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, segons les últimes dades del departament.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, els afectats pels diferents ERTO ja s’atansen als 700.000 (699.625) amb 95.303 empreses que han sol·licitat aquesta mena d’expedients.