Lleida afronta l'1 de Maig amb més del 23% dels treballadors a l'atur o en un ERTO

Lleida celebra avui l’1 de maig en una situació diametralment oposada a la de fa tan sols un any, en el qual si algú hagués dit que venia una crisi econòmica generada per un virus ningú s’ho hauria arribat a creure. Si l’any passat per aquestes dates s’apreciava un alentiment del creixement econòmic, en aquests moments es parla de l’enfonsament del Producte Interior Brut, que el Banc d’Espanya calcula que pot arribar a ser del 16,5% en el pitjor dels casos. El 2019 s’apreciaven certs signes de fre de l’activitat econòmica, però tant la de Lleida com de l’entorn seguia a l’alça i amb creació d’ocupació, encara que limitada i amb una qualitat molt criticada per les organitzacions sindicals, amb contractes temporals i a temps parcial com a fórmula més utilitzada en les noves incorporacions a les empreses. Avui del que més es parla és dels tristament famosos ERTO, els expedients de regulació temporal d’ocupació, en els quals estan immersos en aquests moments pràcticament 30.000 lleidatans. S’hi afegeixen els 16.700 aturats amb qui va acabar el primer trimestre la província segons una sorprenent Enquesta de Població Activa (EPA) que inexplicablement calcula que a Lleida va baixar l’atur fins i tot immersos ja en la pandèmia. Però si l’anàlisi la fem amb les dades registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya, en què s’analitzen els aturats registrats, la xifra de desocupats a les comarques lleidatanes s’eleven fins als 21.816 sol·licitants d’ocupació.

Dit d’una altra manera, si tenim en compte que la població activa de la província, les persones que es troben en disposició de treballar, és de 221.400 persones, parlem que entre el 21 per cent, si ens atenim a les dades de l’EPA, i el 23,4% dels lleidatans, en el cas de tinguem en compte el balanç del SOC, que volen incorporar-se al món laboral, es troben avui a casa seua.

Els empleats que estan immersos en un ERTO topen amb el problema immediat que, en la majoria dels casos, no han cobrat les prestacions. Haurien de percebre al voltant del 70% del que era el seu sou, però l’Administració té tal col·lapse d’expedients que no dóna a l’abast. La segona incògnita és quan es podran reincorporar als seus llocs de treball, tenint en compte que ara tenim un pla de desconfinament per fases però que es modificarà en funció dels resultats.

El pla establert pel Govern central marca que aquests col·lectius no podran ser acomiadats almenys en els sis mesos següents al retorn a l’activitat. Però està clar que les coses seran ben diferents en moltes companyies en el post-Covid-19.

Caldrà veure també quines són les conseqüències del teletreball, que molts experts afirmen que ha vingut per quedar-se. En aquest cas, els sindicats alerten d’un greu perill: treballar a casa pot tenir la comoditat de fer-ho en pijama davant d’un ordinador i amb el telèfon mòbil sobre la taula, però implica que en ocasions la persona acabi fent el que es diu vulgarment més hores que un rellotge. Una situació que, a més, pot ser impossible de detectar per la Inspecció de Treball.

D’altra banda, també ocorre el mateix amb els empleats que avui estan en ple ERTO temporal i que teòricament només treballen una part de la seua jornada laboral, però representants dels treballadors afirmen que amaguen les vuit hores habituals però confinats a les parets de la llar.

La crisi que va esclatar el 2008 amb virulència s’ha traduït en un canvi en el marc laboral, amb menys persones que treballen a jornada completa i més que ho fan només unes hores al dia o a la setmana, amb la consegüent nòmina especialment baixa.

Les últimes xifres de la Seguretat Social apunten que al març hi va haver una mitjana de 68.896 treballadors amb un contracte fix i a temps complet, mentre que 27.155 més s’emmarcaven en el mateix tipus de treballs, però de forma eventual. Paral·lelament, l’ocupació a temps parcial ha evolucionat a l’alça, amb 16.452 contractes indefinits i 14.133 d’eventuals de mitjana. La fotografia dels cotitzadors a la Seguretat Social a Lleida es completa amb 3.954 fixos discontinus. Aquest últim col·lectiu correspon a persones que treballen en activitats estacionals, com pot ser centrals de fruita a l’estiu o un hotel de muntanya a l’hivern, que tenen una relació estable amb les empreses però només durant certs mesos a l’any.