ESNOTICIA
Més de 51.000 lleidatans ja pateixen les conseqüències laborals de la pandèmia del coronavirus
Lleida va celebrar ahir el Primer de Maig en un entorn poc propici per a la festa, ja que aturats i treballadors afectats per un ERTO superen ja els 51.000, nombre que presumiblement quedarà curt la setmana que ve quan es donin a conèixer les xifres d’atur de l’abril. A més, el Govern central alerta que la recuperació no arribarà fins al 2022.
La recuperació del sector comercial, amb el turístic i l’hostaleria, serà essencial per mitigar la crisi.
Les oficines d’ocupació de Lleida van tancar fa un mes les estadístiques amb 21.816 persones inscrites demandants d’ocupació, una xifra que de ben segur quedarà curta la setmana vinent quan es donin a conèixer les dades del mes d’abril, el primer mes complet afectat per l’aturada de l’activitat econòmica provocada per la lluita contra la pandèmia del coronavirus. A aquestes persones cal sumar ara els 29.824 treballadors lleidatans que fins al dia d’ahir s’han vist afectats pels 5.285 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). D’aquesta forma, ja són més de 51.000 els lleidatans que s’han vist perjudicats laboralment o per les seues perspectives de trobar feina pels efectes de la pandèmia. La xifra és més demolidora si tenim en compte que suposa més del 23 per cent de la població activa de Lleida, que és de 221.400 persones.
Fins al moment, els sectors econòmics vinculats al turisme, lleure i comerç són els principals perjudicats per l’aturada de l’activitat decretada durant l’estat d’alarma. Les comarques lleidatanes amb un pes més gran en la seua activitat econòmica d’aquests sectors són les grans afectades. Segons el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el Segrià és la gran castigada en xifres totals, amb més de 15.000 treballadors afectats amb ERTO, un 18,9% del total. Però per percentatge, les comarques del Pirineu arriben a triplicar l’afectació. Així, l’Alt Urgell ha vist com el 34% dels seus treballadors (gairebé 1.500 persones) està inclòs en un expedient temporal, percentatge que a la resta de comarques de muntanya, Solsonès, Urgell, Pla d’Urgell i Noguera no baixa del 20%.
A més, el fet que l’actual crisi provocada pel Covid-19 hagi coincidit amb la Setmana Santa ha castigat encara més les empreses i particulars amb negocis vinculats al final de la temporada de neu i les que esperaven el bon temps per poder reiniciar la seua activitat, com ara les d’esports d’aventura. Això porta a pensar que els efectes sobre l’ocupació i l’activitat econòmica d’empreses, autònoms i particulars serà molt més gran del que s’ha calculat si no s’hi posa remei.
MADRID
El Govern central preveu que la caiguda de l’economia espanyola per la crisi del coronavirus arribi al 9,2% el 2020 i que la taxa d’atur pugi el 19%, en tant que l’augment de la despesa i la disminució d’ingressos associats a la lluita contra el Covid-19 dispararan el dèficit públic al 10,34% del PIB, davant del 2,82% de l’any passat, la qual cosa suposa el dèficit més gran des del 2012, quan es va assolir el 10,7%. Aquesta caiguda sense precedents del PIB –a Catalunya podria superar el 7,6% de caiguda– i la tornada a nivells d’atur de l’any 2016 s’inclouen en les noves previsions del Programa d’Estabilitat 2020-2021 remès a Brussel·les, que ahir van detallar la vicepresidenta per a assumptes econòmics, Nadia Calviño, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. La contracció econòmica serà conseqüència de la caiguda del consum de les llars (8,8%) i de l’enfonsament de la inversió (25,5%) i les exportacions (27,1%), ha explicat Calviño, que ha dit que l’economia tocarà fons en el segon trimestre i la recuperació total no arribarà fins a l’any 2022. L’ocupació avançarà el 2021 el 5,7%, fins a un 17,5% d’atur. El 2020 totes les figures impositives disminuiran la recaptació, a la qual cosa se suma la despesa per import de 17.894 milions de les prestacions d’atur associades als ERTO. En total, l’Executiu espanyol xifra en 138.923 milions d’euros l’impacte pressupostari de totes les mesures adoptades.
Montero va descartar pujades d’impostos per poder pal·liar la minva dels recursos públics, ja que l’estratègia de recuperació passa per protegir la renda per ajudar el consum, va descartar congelar o baixar els salaris dels empleats públics i va anunciar l’entrada en vigor a finals d’any de les taxes Google i Tobin.
Destruïts a Lleida més de 7.600 llocs de treball La crisi ja afecta molt directament el mercat laboral de Lleida, del qual se sabran les dades de l’abril a començaments de la setmana vinent. Tanmateix, un estudi elaborat per la Intersindical CSC, en el qual s’han comparat les dades d’afiliació dels últims tres anys per projectar la contractació prevista sense la pandèmia, considera que a finals del mes de març s’havien destruït a Lleida, sense tenir en compte els ERTO, més de 7.600 llocs de treball. Això afecta principalment les comarques més dependents del turisme (Aran, Pallars Sobirà i Ribagorça), amb més del 28% de contractes menys, i en menor mesura la resta de comarques.
