La incògnita del nou consum

La crisi del coronavirus suposarà un abans i un després en molts aspectes i no només cal veure que al presentar el pla de desconfinament es parla de tornar a una “nova normalitat”. L’economia s’enfronta a una sèrie d’incògnites i, de fet, la paraula incertesa és la que més es repeteix en tot les anàlisis dels experts.

En el camp del consum, el confinament ha suposat la caiguda de totes les despeses relacionades amb el lleure i només s’han vist afavorits aquells que poden contractar-se a través d’internet.

Experts afirmen que l’“estalvi preventiu” podria convertir-se en un problema

Els que sí que s’han incrementat són els relacionats amb l’alimentació i la sanitat, un augment que l’economista en cap per a Espanya a BBVA Research, Miguel Cardoso, s’han disparat entorn d’un cinquanta per cent en el cas dels pressupostos familiars.

Cardoso torna a referir-se a la incertesa per parlar del comportament futur del consum, perquè bona part dels consumidors afronten la tornada o l’entrada en aquesta nova normalitat pensant quina serà el futur de la seua ocupació amb una economia seriosament afectada per la crisi del coronavirus. Sense una vacuna que ofereixi seguretat al ciutadà, la tornada no estarà precisament marcada per la confiança.

El capítol de totes les despeses relacionades amb el lleure serà el que es preveu que tingui una recuperació més lenta, en gran manera per les restriccions imposades en el camp dels aforaments en bars, restaurants o espectacles. En aquest punt, preveu que l’increment de l’estalvi de les famílies, d’aquelles que en tinguin, serà destacable en els propers sis mesos. Amb tot, en allò en què els experts semblen coincidir és que el comportament dels clients tendirà a ser més conservador amb l’ajornament de certes despeses o inversions.

Però, alhora, preveu un rebot que qualifica de relativament important quan s’obri el camí de la recuperació de la despesa i del consum.

A l’hora d’analitzar el sector turístic, apunta que el nacional serà el que abans es recuperarà. En el cas de Lleida és un factor positiu, tenint en compte que Ponent i el Pirineu tenen en el client interior el seu gran nínxol de mercat.

En els mateixos termes s’explica el director d’estudis de CaixaBank Reseach, Oriol Aspachs, que utilitza expressions com xoc sense precedents, incertesa o desconcert per referir-se a la situació econòmica que s’acosta en aquesta segona gran crisi econòmica i financera del segle XXI, explica.

Al posar-se en marxa l’estat d’alarma, per exemple, l’entitat detalla que la despesa amb targeta de crèdit per part dels ciutadans es va esfondrar un cinquanta per cent. La recuperació, en concret el ritme de millora, dependrà de la magnitud i la velocitat d’implementació dels paquets públics d’estímul, remarca.

Segons la seua opinió, el rebot de l’economia podria començar a donar els primers signes en el segon semestre de l’any després d’una incertesa inusualment elevada.

Amb tot, el seu missatge està alhora carregat de cert optimisme. Aspachs afirma que aquesta crisi canviarà el món, però alerta que està a les nostres mans que les actuals fonts d’amenaces es converteixin a curt termini també en font d’oportunitats.

Així es desprèn de l’últim informe sobre l’impacte del Covid-19 en l’estalvi de les llars, realitzat per Euler Hermes, que augura que cap a finals d’any la taxa d’estalvi podria estar prop del 20%, uns 400.000 milions d’euros, cosa que reflectiria una “falta de confiança”.

L’informe explica que el confinament ha provocat que el consum a molts sectors, des de menjar fora fins a viatjar, sigui “impossible”, per la qual cosa calcula que el consum privat caurà aproximadament el 35% durant el confinament.

En general, doncs, la taxa d’estalvi augmentaria uns cinc punts percentuals a causa d’una caiguda de l’ingrés total de les llars del 5% i una caiguda del consum privat del 10%.

Durant la sortida progressiva del confinament, avisa l’informe, l’estalvi preventiu podria convertir-se en un problema, ja que les taxes d’estalvi romandrien sis punts percentuals per sobre dels nivells anteriors a la crisi.

La taxa d’estalvi es dispara durant el confinament La taxa d’estalvi dels espanyols ha registrat un creixement del 35% durant el confinament derivat de l’estat d’alarma, en paral·lel a una caiguda del consum del voltant del 35%, mentre l’ingrés total de les llars podria reduir-se entre un 8% i un 16% i la taxa d’estalvi podria créixer gairebé un 25% durant la desescalada.