L'economia lleidatana pot arribar a necessitar un rescat de 1.200 milions

Aquesta crisi “serà més o menys curta i més o menys profunda en funció de com ho fem ara, que fa falta rescatar l’economia. En el cas de Catalunya, el rescat hauria de ser d’un 10% del PIB, uns 25.000 milions”. Així de rotund s’ha mostrat l’economista Oriol Amat en una trobada digital de la patronal Pimec, amb la participació del president a Lleida, Jaume Saltó. Tenint en compte aquests càlculs, estem parlant que les necessitats en el cas de Lleida s’atansen als 1.200 milions d’euros. L’economista Josep Maria Gay de Liébana adverteix en aquesta mateixa línia que la insuficiència de les mesures impulsades pel Govern central “està aniquilant el teixit empresarial, que no té accés a bons ajuts, com seria la condonació d’impostos”.

Oriol Amat i Josep Maria Gay de Liébana, amb els seus diagnòstics, coincideixen de ple amb l’opinió empresarial, en què les patronals insisteixen en la necessitat de prendre mesures urgents davant d’una economia i unes empreses que “són com un malalt que es dessagna i al qual cal tapar les ferides amb urgència”, en paraules de Saltó. En la mateixa línia defineix la situació el president de la patronal Coell, Josep Maria Gardeñes, que adverteix que les necessitats de les empreses són urgents i que necessiten que les Administracions prenguin mesures de tot tipus i “amb criteris generosos, o asfixiaran el futur” del territori. En aquest punt es repeteix la crítica als ajuts del Govern central que estan en marxa, al considerar que, a la pràctica, els pocs que s’estan utilitzant són els crèdits ICO i els expedients de regulació temporal d’ocupació. En el primer dels casos, la preocupació ve pel temps de tramitació. Gardeñes afirma que quan els expedients arriben a l’ICO es forma un coll d’ampolla i en el millor dels casos transcorre un mes des que l’empresa tramita el préstec i compta amb els diners ingressats al compte. Una dilació greu, insisteix, si tenim en compte que hi ha empreses que fa pràcticament dos mesos que no facturen.

Saltó, que també presideix la Cambra de Comerç de Lleida, coincideix que la primera petició és solucionar els problemes de liquiditat de les empreses i, després, reactivar el consum, ajudar ciutadans i empreses a perdre la por. Dóna una idea de la gravetat de la situació el fet, per exemple, d’una línia de suport al comerç que es va esgotar, va dir, en tot just set hores. Així mateix, Saltó demana als governs que no fomentin la incertesa i es queixa que tot semblava indicar que Lleida passaria a la fase 1 de desescalada, amb negocis preparant-se per això i fent inversions, i ara no és així. Gardeñes comparteix aquest punt amb la petició al Govern d’estar a l’altura de les circumstàncies. En aquest punt, defensa que si ha implementat tancaments d’activitats econòmiques com a via per frenar la pandèmia, mesura que comprèn, l’Executiu també ha d’oferir solucions.

Mesures

El clam dels empresaris passa per ajuts finalistes i condonació d’impostos, en especial per a les petites i mitjanes empreses, a més de prendre mesures en l’àmbit de les quotes a la Seguretat Social. Coell considera urgent almenys un ajornament de sis mesos per als autònoms. En aquest sentit, Jaume Saltó adverteix que com més es tardi a adoptar mesures, més empreses acabaran morint. Assenyala que si no reben suport econòmic ara, les arques públiques hauran de fer-se càrrec de més despesa en matèria d’ajuts a la desocupació davant de la desaparició de negocis.

Els països que abans injectin diners en l’economia i de forma important, defensa, més aviat sortiran de la crisi.