El Banc d'Espanya eleva la caiguda del PIB i preveu una durada més gran de la crisi

El Banc d’Espanya ha descartat aquest dilluns l’escenari que va plantejar fa unes setmanes d’una recessió més breu i moderada provocada pel Covid-19 i ara estima una durada de la pertorbació més llarga de l’inicialment anticipat, pel que augura que el confinament provocarà una contracció "molt severa" del PIB d’entre el 9,5% i el 12,4% aquest any, amb una recuperació el 2021 insuficient per assolir el nivell previ, registrant un avenç econòmic d’entre el 6,1% i el 8,5%.

Així ho ha assenyalat el governador de l’organisme supervisor, Pablo Hernández de Cos, durant la seua compareixença davant la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Congrés per exposar el seu diagnòstic sobre les mesures implementades per fer front a la crisi del Covid-19 i l’evolució de l’economia, en la qual ha indicat que es descarta l’escenari projectat l’abril d’una recessió més breu i moderada, en constatar-se que serà més prolongada i intensa.

Per això, l’organisme ha empitjorat l’escenari base de la pertorbació econòmica que provocarà el Covid-19, ja que a l’abril augurava una caiguda d’entre el 6,6% i el 13,6% per al conjunt de l’any i ara eleva el descens a entre el 9,5% i el 12,4%, a causa que es constata un impacte "molt voluminós" i les caigudes més benignes pronosticades recentment són "poc realistes". No obstant això, millora el pronòstic per al proper any, en augurar una alça d’entre el 6,1% i el 8,5%, davant la forquilla d’entre el 5,5% i el 8,5% inicial.

Hernández de Cos ha advertit que el que s’ha confirmat en les últimes setmanes és que la recuperació "no serà exempta de dificultats, sense que es puguin descartar escenaris més desfavorables que els considerats actualment", mentre ha avisat que el xoc serà de més intensitat com més dilatat sigui el període en el que es necessitin mantenir les restriccions d’activitat i amb més riscos que els problemes de liquiditat de "molts" agents econòmics donin pas a situacions d’insolvència.

Atès que el nombre de setmanes que afecta el tancament d’activitat és molt superior en el segon trimestre al del primer trimestre, preveu una acceleració significativa de la caiguda del PIB, encara que si les incerteses aclarissin els propers mesos creu possible un repunt de l’activitat ja en la segona meitat de l’any, en funció de l’evolució de la malaltia i possibles rebrots.

Segons ha explicat, la crisi del coronavirus suposa una situació "inèdita" caracteritzada per "una magnitud de la pertorbació elevadíssima" amb els retrocessos del PIB "més unflats en temps de pau", pel caràcter temporal de la crisi i la seua globalitat, a més que serà "més llarga del pensat inicialment, sense descartar-se canvis estructurals en l’economia espanyola.

MÉS IMPACTE A ESPANYA QUE EN ALTRES PAÏSOS

En aquest sentit, ha apuntat que alguns factors de l’economia econòmica fan que l’impacte econòmic de la crisi sigui més agut a Espanya, com el pes més gran dels sectors afectats per la crisi, que a Espanya representen al voltant del 25% del PIB, com el turisme, hostaleria, transport i comerç minorista; la reduïda mida empresarial, amb un 90% d’empreses amb menys de deu treballadors i una temporalitat laboral més gran|important.

Així mateix, ha apuntat que els escenaris macroeconòmics permeten estimar que el cost pressupostari de la crisi serà "molt alt" pel doble efecte de les mesures pal·liatives adoptades i, sobretot, de l’acció dels estabilitzadors automàtics, que conduiran a un dèficit públic "molt elevat" aquest any, amb la seua consegüent translació a l’endeutament del conjunt de les administracions públiques.

A l’escenari de caiguda del PIB més moderada, la ratio de deute públic sobre el PIB s’elevaria fins al voltant del 115%, xifra similar a la projectada pel Govern espanyol, la Comissió Europea, l’FMI i la AIReF, i en l’advers superaria fins i tot el 120% del PIB. Amb la recuperació econòmica projectada per a 2021, la ratio s’estabilitzaria entorn dels nivells de 2020 o es reduiria "lleugerament".

En aquest sentit, ha posat èmfasi que el repte del dèficit i el deute és d’una magnitud "molt significativa", ja que estima que Espanya va entrar en la crisi sanitària amb un dèficit públic estructural d’entorn del 3% del PIB i l’increment del deute previst per la crisi provocarà també un augment de la càrrega d’interessos.

A això se suma que és "altament probable" que la demanda de serveis públics, en particular dels sanitaris, vagi augmentar, juntament amb l’alça "significatiu" de la despesa en pensions i el relacionat a l’envelliment poblacional, juntament amb algunes mesures anunciades que elevaran el nivell de despesa de manera "permanent", com la renda mínima.

LES MESURES SUPOSEN UNA DESPESA DIRECTA DE TRES PUNTS DE PIB

A més, ha xifrat en 3 punts de PIB l’impacte directe de les mesures implementades (alguna cosa més de 30.000 milions d’euros), sense incloure els avals. Segons el seu parer, és "desitjable" que s’introdueixi una ampliació temporal dels mecanismes implementats fins la data per proporcionar liquiditat a les empreses en aquells sectors que es veuran afectats per la crisi durant més temps.

Amb caràcter general, ha assenyalat que el ritme de tornada a la normalitat diferirà entre els diferents sectors productius i empreses, per la qual cosa la resposta de la política fiscal també "haurà d’adequar-se a aquesta realitat", amb el doble objectiu de preservar el teixit productiu més afectat per la crisi i contenir l’impacte d’aquestes actuacions sobre la situació de les finances públiques.

DEMANA UNA ESTRATÈGIA DE REDUCCIÓ DE DÈFICIT I REFORMES

Malgrat les previsions de deute i dèficit, ha indicat que tornar a una tendència de reducció de l’endeutament "no és en absolut impossible" si s’emprèn una revisió "exhaustiva i rigorosa" dels diferents capítols pressupostaris de despesa per identificar les àrees en les quals hi ha marge per a una millora d’eficiència, si bé la resposta deu vindre per la reducció del dèficit estructural, que "aconsella preservar els recursos destinats a capítols com l’educació i la investigació.

El governador del Banc d’Espanya ha titllat d’"insuficient" la resposta donada a nivell europeu i ha incidit que la "severitat, la temporalitat i la globalitat" de la pertorbació demanden en una primera fase que les accions siguin "contundents, delimitades en el temps i coordinades".

"Sembla raonable repartir entre el conjunt de la societat els costos que una part de la ciutadania ja està suportant d’una forma molt directa", ha indicat Hernández de Cos, que creu que en el curt termini "no hi ha una retirada prematura de les mesures fiscals d’emergència" perquè "augmentaria el risc que el creixement econòmic patís danys més duradors".

Tanmateix, ha demanat una agenda de reformes "ambicioses", com la revisió d’incentius fiscals i regulatoris, la millora del capital humà, la despesa eficient en I+D+i o regulació del mercat de treball, i el disseny "primerenc" d’una estratègia de reducció dels desequilibris fiscals a implementar quan finalitzi la urgència de la pandèmia.