L'economia que no s'atura ni en el pitjor moment

Les mesures per lluitar contra la pandèmia han paralitzat sectors tan importants que comencen a reprendre l’activitat en les últimes setmanes, com el comerç o bars i restaurants, amb més o menys restriccions. Però n’hi ha hagut altres que no només no han vist frenada l’activitat, sinó que l’han vist fins i tot multiplicada en temps de Covid-19 al trobar-se en àmbits essencials, i més en aquests moments.

Parlem des de tot el que es relaciona amb la neteja fins a les residències de persones grans, passant per l’alimentació o despatxos que atenen altres companyies oferint assessorament i servei laboral. Això sí, totes, en una mesura o altra, s’han hagut d’adaptar a la nova situació o fins i tot reinventar-se.

Moltes companyies s’han hagut d’adaptar en temps rècord a un mercat canviant

Un d’aquests casos és el d’Ilerda Serveis, una firma distribuïdora al sector de la higiene i neteja industrial. El conseller delegat, Marc Cerón, es va trobar de la nit al dia que el 40% dels clients havien tancat portes. Cal no oblidar que els centres educatius es troben pràcticament paralitzats, i comerços o establiments hostalers i hotelers han estat, si no continuen encara, amb les portes tancades. Així que va apostar per reforçar l’activitat en el camp de les mascaretes, els gels hidroalcohòlics o els guants, per posar-ne alguns exemples.

Eren productes que tenien a la seua oferta habitual però que es van convertir en els més buscats al mercat per tota mena de client, però en especial per part del sector de la geriatria i les firmes de companyies de neteja, per posar-ne dos exemples. “No vam fer cap expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) entre els nostres vint-i-sis treballadors, vam adaptar l’empresa al protocol contra el Covid-19 i tot aquell que va poder va passar a teletreballar. Nosaltres vam fer molta pedagogia entre els clients, donant-los informació i atenent les consultes”, afirma Cerón. El boca-orella va ser el que més va funcionar i els clients van arribar a Ilerda Serveis com a proveïdor de material de protecció en un mercat especialment complicat amb problemes d’aprovisionament i moments de gran col·lapse de material en trànsit que provenia d’Àsia. Amb això, han passat de perdre el 40 per cent de la clientela d’un cop de ploma amb la pandèmia a la situació que xifres del seu balanç repuntin avui un 5%.

Un altre exemple és el de Servinet, dedicada a la neteja industrial per a empreses, residències i centres de salut. El seu gerent, Josep Junyent, recorda que quan van veure les conseqüències del coronavirus a la Xina i a Itàlia van optar per la necessitat de proveir-se i reforçar materials necessaris per a la seua activitat, com els desinfectants.

També van veure com l’activitat de molts dels clients es frenava en sec i la companyia va presentar un ERTO parcial per a trenta dels seus set-cents empleats. S’han enfrontat a la lluita contra la transmissió del virus amb protocols que canviaven a mesura que es tenia més informació sobre les vies de propagació.

“A finals de març se sabia que es transmetia per contacte i vam reforçar i incidiren la neteja i desinfecció de tot element susceptible, des dels poms de les portes fins a les aixetes, passant pels teclats d’ordinadors, per posar-ne algun exemple”, explica Junyent. Poc després estaven desinfectant residències, que han estat punts “calents” del Covid-19, a més de l’hospital de Tremp. Tot plegat amb una plantilla que lògicament estava preocupada perquè la seua també és una activitat de risc que s’ha d’aplaudir com la dels sanitaris. Han treballat i continuen fent-ho amb equips diferents segons el tipus d’activitat, inclosos els uniformes integrals a més de mascaretes, ulleres o guants quan han de polvoritzar determinats productes o vaporitzar superfícies.

L’agroalimentació és un dels pilars de l’economia de Lleida, però potser en moments com aquests és quan moltes persones n’han pres consciència d’lla. Han hagut d’afrontar una demanda disparada per part dels consumidors en les primeres setmanes del confinament, que s’ha anat normalitzant a mesura que passaven les setmanes. Ho saben bé a l’escorxador Indelesa d’Alcoletge.

En un primer moment, van arribar a estar saturats de comandes, mentre a les botigues i supermercats les prestatgeries es buidaven a més velocitat de la que es podia reposar. Fonts de la companyia expliquen que van treballar tot el que van poder amb un repunt de les comandes que ara s’ha normalitzat. Sacrifiquen boví i oví i explica que el consum de corder ha patit en aquesta crisi, encara que el ramadà que acaba de concloure el va reactivar.

Tot això passava mentre centenars d’empreses de Lleida presentaven els ja tristament famosos ERTO i amb això es disparava la càrrega de treball en assessories laborals o bufets. És el cas del Gabinet Casas, que des del març s’ha vist obligat a “treballar com mai”, com explica Borja Solans.

En aquest cas van decidir partir el despatx i que el departament fiscal passés a teletreballar, mentre la rama laboral ocupava tot l’espai per poder establir mesures de seguretat entre els empleats. Les trucades de clients es van quadruplicar amb consultes. Van passar d’una feina ordinària en la qual la confecció de nòmines és el més habitual a tramitar expedients de regulació i més d’un acomiadament. En aquests dos mesos i mig calcula, que el volum d’activitat de la branca laboral del gabinet s’ha duplicat o fins i tot triplicat. Però una vegada presentats els ERTO no s’acaba tot.

Ara arriba la segona fase de reclamacions, bé per impagaments o bé perquè les quantitats abonades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) no corresponen amb les sol·licitades. Solans comprèn els problemes de l’antic INEM que no està preparat, com ningú ho ha estat, per a una allau com la que ha tingut. Així les coses, afirma que no ha estat un treball agradable presentar ERTO, i menys amb tensions i crispacions, lògiques d’altra banda, quan els afectats encara esperen rebre les prestacions.

A començaments de març i veient el que passava en altres països, van decidir “tancar la residència”, una mesura discutida per a les famílies que no podien visitar els residents. Tot seguit va arribar el tancament de quinze treballadors durant dos setmanes per impedir l’entrada del virus, una tasca en la qual van comptar amb el suport de Caravàning Lleida per facilitar l’autoconfinament del personal, assenyala Camps.