MAPA | La UdL compara la contractació laboral a Catalunya d'aquests mesos
Per cada tres contractes l’abril de 2019, el mateix mes d’enguany només se’n ha fet un
COVID19: Reducció dràstica de la contractació, menys al sector agrari
Cap comarca catalana ha pogut sostenir el ritme de creació d'ocupació, si es comparen les dades del passat mes d’abril –el què ha patit una afectació plena per la crisi de la COVID-19– i les del mateix mes de l’any anterior. En el conjunt de Catalunya, el volum de contractació ha caigut gairebé un 65%. De 268.867 contractes l’abril de 2019 s’ha passat a 94.855 l’abril de 2020, és a dir, per cada tres contractes que es feien l’abril de 2019, l’abril de 2020 se’n va fer un.
Així ho recull el mapa Incidència de la crisi de 'COVID-19: nombre de contractes laborals (indefinits i temporals) comparativa abril 2020-abril 2019', elaborat pel servei cientificotècnic (SCT) de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).
La comarca que ha patit menys la reducció d’ocupació és el Berguedà, amb una davallada d’entorn el 8% de contractacions respecte l’abril de 2019. La segueixen la Ribera d’Ebre (-13%), la Segarra (-16%) i el Segrià (-19%). Per contra, l’afectació ha estat molt forta en comarques de costa i muntanya amb una economia centrada en l’activitat turística. Al Pallars Sobirà els contractes han caigut un 96%, al Garraf un 84%, a l’Alta Ribagorça un 83%, mentre que a l’Alt Urgell i el Baix Empordà un 82%, i a l’Alt Empordà i la Cerdanya un 81%.
El decrement no ha estat homogeni en tots els sectors productius, sent el de serveis el més afectat, amb una davallada de contractacions del 69%, seguit de l’industrial (-55%) i el de la construcció (-46%). Per contra, en el sector agrari, considerat essencial, els contractes s’han incrementat un 18%, “convertint-se en un nínxol important d’ocupació, i més si tenim en compte que l’abril no és de gran activitat agrària, perquè les contractacions són més importants a l’estiu”, explica el geògraf de la UdL, Josep Ramon Mòdol.
Tot i així adverteix que aquest increment s’ha de relativitzar perquè l’agrari és un sector de contractació minoritari. “És cert que ha passat de suposar menys del 2% dels contractes signats l’abril de 2019 a més del 6% l’abril d’enguany; però el sector serveis continua concentrant més del 70% dels nous contractes”.
Ponent, que concentra més de la meitat de l’ocupació agrària, ha tingut l’increment més important amb un 44% més de contractes agraris, seguit del Camp de Tarragona amb un 26%, mentre que les Terres de l’Ebre –l’altra gran zona agrària del país– ha patit un descens del 5%. Les comarques gironines, amb un 42% són les que han tingut el descens més rellevant en aquest sector.
Al conjunt de Catalunya la davallada de contractació ha estat una mica més forta entre les dones (-65,5%) que entre els homes (-64%); i també entre els contractes indefinits (-68,5%) si ho comparem amb els contractes temporals (-64%). En aquest sentit, tots els sectors, inclòs l’agrari (-30%) han patit un descens en el nombre de contractes indefinits. On han baixat aquests contractes més és al Priorat (-86%) i on menys és a Les Garrigues (-28%).
L’Alt Pirineu i Aran han patit la caiguda de contractació de dones més forta de tot Catalunya, amb un 86% menys de contractes, però també la d’homes amb un 79%, mentre que la davallada menor la trobem a Ponent, amb un descens del 18% de contractes entre els homes i del 44% entre les dones.
