El BCE amplia en 600.000 milions el pla d'ajuts contra el Covid-19

El Banc Central Europeu (BCE) ha incrementat el programa d’estímuls a l’eurozona més del que s’esperava davant de la previsió que l’economia es contregui aquest any un 8,7 per cent a causa de la pandèmia del coronavirus i, comptant que no sorgeixen rebrots. El Consell de Govern va decidir ahir augmentar el volum de compres de deute d’emergència davant la pandèmia en 600.000 milions d’euros, fins a arribar als 1,35 bilions, i prolongar-lo “almenys” fins a finals de juny del 2021, quan fins al moment havia assegurat que compraria deute en qualsevol cas fins a finals d’any.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va dir en una roda de premsa virtual després de la reunió que el Consell de Govern “va ser unànime amb el fet que calia fer alguna cosa” i que hi va haver consens en la decisió sobre el volum de l’augment de les compres de deute.Així mateix, manté l’anterior programa de compra de deute a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros, conjuntament amb les compres amb una dotació de 120.000 milions addicionals amb caràcter temporal fins a finals d’any.

El BCE mostra d’aquesta manera que està disposat a fer el que calgui per donar suport a la recuperació econòmica de l’eurozona, com ja han demostrat altres països com Alemanya i França amb els plans d’estímuls fiscals i la mateixa Comissió Europea (CE) amb el fons de recuperació. Quant als tipus d’interès, el banc central va decidir mantenir el de les operacions principals de finançament en el 0%, el de la facilitat marginal de crèdit en el 0,25 per cent i el de la facilitat de dipòsit en el -0,50%.

Lagarde va afegir que “l’economia de la zona de l’euro experimenta una contracció sense precedents” i que hi ha senyals que s’ha tocat fons, però la millora és lleu. Així doncs, preveu ara una contracció econòmica del 8,7 per cent el 2020, quan al març havia pronosticat un creixement del 0,8%.

El BCE pronostica ara que l’economia de la zona de l’euro creixerà un 5,2 per cent el 2021 i un 3,3% el 2022. Al març havia pronosticat un creixement de l’1,3 per cent el 2021, i de l’1,4% el 2022, per la qual cosa s’ha produït una revisió a l’alça de 3,9 punts percentuals per a l’any que ve i d’1,9 punts percentuals per al 2022. Tanmateix, la caiguda podria arribar al 12,6 per cent el 2020 davant d’una hipotètica segona onada de contagis de coronavirus.

Segons el panorama menys optimista analitzat pel BCE, la debilitat de l’economia i el seu impacte sobre la demanda frenarien la recuperació de la inflació, que se situaria aquest any en el 0,2 per cent i arribaria al 0,4 per cent el 2021 i el 0,9% el 2022.

Així mateix, la taxa de desocupació de l’eurozona, que va acomiadar el mes d’abril en el 7,3 per cent, pujaria al final de l’any fins a l’11,3 per cent i repuntaria al 12,5% el 2021, per moderar-se a l’11,3 per cent el 2022.