La Moncloa i els agents socials acorden estendre els ERTO fins al 30 de setembre

El Govern central i els agents socials van aconseguir tancar ahir un acord per allargar els expedients de regulació transitòria de l’ocupació (ERTO) fins al setembre. La vigència d’aquesta mesura, a la qual han recorregut massivament les empreses durant la crisi del coronavirus com a alternativa als acomiadaments, expirava dimarts vinent. Ara es mantindrà fins, almenys, el 30 de setembre. La voluntat tant de la patronal com dels sindicats, no obstant això, era la de prolongar-los fins al desembre. Aquest va ser un dels motius de desacord entre les parts, així com la qüestió de les exoneracions de pagaments de quotes a la Seguretat Social. Amb tot, i després de setmanes de negociacions, hi va haver fumata blanca a primera hora de la tarda d’ahir, i avui mateix beneirà l’acord el Consell de Ministres.

Del text consensuat pel Govern central, els sindicats i la patronal destaquen dos mesures, que són el manteniment dels ERTO de força major total a les empreses que encara no han tornat a l’activitat i la possibilitat que les companyies que es vegin forçades a tancar una altra vegada per culpa d’un rebrot puguin acollir-se a aquest procediment. Així, als ERTO de força major vigents se’ls aplicarà una exempció en les cotitzacions del 70% al juliol, del 60% a l’agost i del 35% al setembre, si l’empresa té menys de 50 empleats. En el cas que tingui més treballadors, l’exoneració de quotes serà del 50% al juliol, del 40% a l’agost i del 25% al setembre. Aquests percentatges són més reduïts que els vigents fins ara, que eren fins del 100% a les empreses amb menys de 50 persones en plantilla.

Les empreses en ERTO no podran contractar ni externalitzar si no és per raons objectives

D’altra banda, per al cas de les companyies que estan funcionant i es vegin obligades a tancar davant d’un rebrot de la pandèmia, podran acollir-se a un ERTO de força major total, que contemplaria una exoneració de l’abonament de les quotes a la Seguretat Social del 80% si la plantilla és de menys 50 treballadors o del 60% si té més empleats.

Com a contrapartida, es prohibeixen les hores extraordinàries a les empreses en ERTO, així com l’establiment o la represa de l’externalització de l’activitat i la celebració de nous contractes, ja siguin de forma directa o per mitjà d’ETT.

En aquest sentit, una companyia immersa en un ERTO únicament podrà contractar o externalitzar si els seus treballadors, per raons objectives, no poden exercir una tasca determinada. Així mateix, les empreses amb més de 50 treballadors a data de 29 de febrer no podran repartir els dividends corresponents a l’exercici fiscal en què s’apliqui l’ERTO.

madrid

El Banc d’Espanya va pronosticar ahir que l’economia espanyola s’esfondrarà al voltant de 20% en el segon trimestre d’aquest any a causa dels efectes del coronavirus. Així, si es compleixen les previsions, aquesta serà la patacada més important patida pel PIB espanyol en tota la sèrie històrica. Al pitjor dels escenaris, l’economia cauria un 21,8% mentre que en el millor cediria un 16%. En qualsevol cas, aquesta caiguda és fruit de la caiguda del consum i de les inversions. I és que la despesa de les llars està sota mínims i continua llastada per les restriccions a la mobilitat que hi va haver entre març i mitjans d’aquest mes. D’altra banda, la producció industrial va tocar fons a l’abril. Per al Banc d’Espanya, l’Estat serà dels que més pateixin les conseqüències econòmiques del Covid a Europa perquè el confinament ha estat més estricte, el turisme pesa més en el PIB, la taxa de temporalitat dels contractes és alta i el marge fiscal per donar resposta a la crisi és menor.

El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, el president de la Federació d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, el líder de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), Eduardo Abad, i la secretària general de la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (Uatae), María José Landaburu, van firmar ahir l’acord per prolongar fins al setembre la prestació extraordinària de cessament d’activitat introduïda per ajudar els treballadors per compte propi més castigats per la crisi. I és que des que va començar l’alarma i fins al 30 de juny és vigent una prestació extraordinària que ha permès a prop d’1,5 milions d’autònoms tenir una renda mínima que ha estat compatible amb la incorporació a l’activitat.

A Lleida, els autònoms beneficiaris d’aquesta ajuda en van ascendir a 12.781, el 95% dels que la van sol·licitar.

L’acord entre el Govern central i les organitzacions d’autònoms preveu allargar l’exempció de l’abonament de les quotes fins al juliol per als que han percebut la prestació extraordinària. A l’agost, l’exempció serà del 50% i el setembre, del 25%.

D’altra banda, els beneficiaris de la prestació extraordinària podran sol·licitar l’ordinària per cessament d’activitat si acrediten una reducció de la factura del 75% del tercer trimestre en comparació amb el mateix trimestre del 2019.

Lleida suma vora 5.400 expedients des del març, amb 30.600 afectatsUn total de 30.575 treballadors lleidatans s’han vist afectats per un ERTO des de l’inici de la pandèmia, segons les dades publicades ahir amb la conselleria de Treball. Malgrat que el boom d’aquests expedients es va produir en les primeres setmanes del confinament, continuen sent utilitzats per les empreses de la província davant de la crisi que ha desencadenat el coronavirus. Així, ahir van entrar en ERTO set treballadors de Lleida, i el total d’expedients registrats són ja 5.385. Com va publicar SEGRE, les capitals de comarca concentren al voltant del 85% dels treballadors afectats, malgrat que hi ha altres municipis que superen amb escreix el centenar d’afectats. És el cas d’Alcarràs, amb 425, o d’Agramunt, amb 408. Un dels principals handicaps ha estat la tardança en el pagament de les prestacions. Una enquesta de Pimec de principis de mes va concloure que només les plantilles del 28% de les empreses de Lleida en ERTO han cobrat la prestació.