ECONOMIA
La Seguretat Social abona el primer pagament de l'Ingrés Mínim Vital a 371 llars de Lleida
A Catalunya s'amplia aquesta prestació a 6.140 famílies i a 74.119 a tot l'Estat espanyol || Estableix un nivell de renda garantible diferent per a cada tipus de llar i completa els ajuts preexistents
La ministra d’Hisenda i portaveu del Govern central, M.J. Montero, després del Consell de Ministres.
La Seguretat Social va abonar ahir el primer pagament de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). La reben aquest mes de juny les llars a les quals es va reconèixer d’ofici la prestació, 74.119 famílies de tot l’Estat espanyol, amb una despesa de 32 milions d’euros. Això suposa una ajuda mitjana de més de 430 euros al mes per llar.
A Lleida, reben d’ofici la prestació 371 famílies d’un total de 1.654 que van sol·licitar aquesta ajuda. Es tracta d’aquelles famílies que ja rebien la prestació per fill a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat menor del 33%. A qui sol·liciti aquesta ajuda en els tres primers mesos l’hi concediran amb efectes retroactius des de l’1 de juny.
L’IMV completa les rendes preexistents (entre d’altres, les salarials), fins a aquest llindar garantit per a cada tipologia que, en el cas de les llars unipersonals, és de 5.538 euros a l’any, l’equivalent a una pensió no contributiva, distribuïda en dotze pagues.
Un total de fins a 6.140 llars a Catalunya van rebre ahir el primer pagament de l’IMV, mentre que en el conjunt de l’Estat s’estén a 74.119 llars beneficiàries. En total, s’abonen 32 milions d’euros.
La delegada del Govern espanyol a Catalunya, Tere Cunillera, va posar en relleu “el treball dels qui estan gestionant aquesta prestació històrica en temps rècord per garantir que ningú no quedi enrere en aquesta crisi sobrevinguda per la pandèmia del Covid-19”. Així mateix, va destacar “la resposta solidària del Govern d’Espanya”, i va reivindicar “el conjunt de mesures econòmiques i socials impulsades per atendre tots els col·lectius, especialment els més vulnerables”.
Per al reconeixement de la prestació es tindran en compte els ingressos de l’any immediatament anterior, encara que per atendre les situacions de vulnerabilitat generades per la pandèmia de Covid-19 també es podrà reconèixer per a sol·licituds cursades durant el 2020 tenint en compte la situació d’ingressos d’aquest any. En el cas que el titular no sigui ocupat, s’exigirà la inscripció com a sol·licitant d’ocupació per a l’accés a la prestació.
madrid
El Govern central va aprovar ahir les noves condicions que regiran els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTE) relacionats amb la pandèmia del Covid-19 fins al 30 de setembre.
Aquests ERTO –sota els quals han arribat a estar 3,38 milions de treballadors i 500.000 empreses, i en els quals encara segueixen 1,9 milions– el Govern central estableix esquemes d’exoneració diferents segons el mes, la mida de l’empresa i si el treballador està o no incorporat a l’activitat que van des del 70 al 25%.
L’objectiu del nou plantejament és facilitar el trànsit de la força major, una vegada conclòs l’estat d’alarma, als ERTO denominats ETOP via aquests esquemes de transició. També s’afegeix un nou esquema per tornar a l’ERTO de força major en cas de rebrots.
En aquests casos, que han de ser aprovats per les autoritats laborals, s’estableix una exoneració en les cotitzacions a la Seguretat Social del 80% per als treballadors inactius i del 60% per als actius en el cas de les empreses de menys de 50 empleats, que baixen al 60% per als inactius i al 40% per als actius per a les empreses de més de 50 empleats.
En l’esquema vigent fins al 30 de juny les exoneracions dels ERTO per força major oscil·laven entre el 100% i el 30%.
En tots es mantenen les cobertures ampliades en les prestacions d’atur per als afectats, així com altres exigències a les empreses que s’hi acullin: salvaguarda de l’ocupació fins a 6 mesos després de reiniciar l’activitat, impossibilitat d’operar en paradisos fiscals o de repartir dividends. Les empreses acollides a ERTO tampoc podran permetre que els seus treballadors realitzin hores extra, ni podran dur a terme noves contractacions o subcontractacions (tret que es tracti d’una categoria professional que no existeixi a la seua empresa).
En el conjunt de l’Estat, la firma d’hipoteques va caure a l’abril un 18,4%, fins a les 23.840, cosa que implica el retrocés més gran en el mes en tres anys, segons l’INE.
