Brussel·les empitjora fins al 10,9 per cent la caiguda de l'economia espanyola aquest any

La Comissió Europea va empitjorar ahir la seua previsió sobre el comportament de l’economia espanyola aquest any i espera ara una contracció del PIB del 10,9%, davant de la caiguda 9,4% que va estimar fa uns mesos, per després rebotar un 7,1% el 2021, tot just una dècima més que el seu càlcul anterior.

El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va presentar les previsions d’estiu de l’Executiu comunitari. Entre les grans economies de l’eurozona, Itàlia tindrà la caiguda més gran del PIB aquest any (un 11,2% menys), seguida d’Espanya (10,9%), França (10,6%), Holanda (6,8%) i Alemanya (6,3%). En el cas d’Espanya, Brussel·les estima que la caiguda al tancament del 2020 seria del 10,9% després d’un segon semestre amb cert repunt que “no compensarà totalment” l’impacte de les mesures de confinament decretades en els primers mesos de l’any i que van provocar una “contracció sense precedents” de l’economia.

Itàlia, Espanya i França seran els tres països amb la major caiguda a l’eurozona, segons Brussel·les

El Govern de l’Estat vol reforçar el suport al sector del transport injectant-hi 1.700 milions d’euros

Després, l’activitat “hauria de continuar recuperant-se la primera meitat del 2021 per després moderar-se gradualment” en el segon semestre de l’any vinent, en el qual el creixement rebotarà fins al 7,1% gràcies també a un efecte arrossegament “fort” dels últims mesos del 2020. Tot i així, el PIB al finalitzar el 2021 serà encara quatre punts inferior al del 2019, remarca el text.

Una vegada superada la fase més exigent del confinament, els serveis econòmics de la Comissió Europea assenyalen que distància social de la “nova normalitat” i els canvis en el comportament dels consumidors tindran un “impacte durador” en aquelles activitats que requereixen “interacció personal”, com l’hostaleria, els serveis personals o l’entreteniment. En el turisme internacional, l’impacte serà més greu per la connectivitat aèria “reduïda” malgrat l’obertura progressiva de les fronteres.

En canvi, Brussel·les espera un ressorgiment més ràpid del sector industrial davant del sector serveis, encara que els talls a les cadenes globals de subministrament i la debilitat de la demanda impediran que les manufactures es normalitzin abans que acabi l’any.

Respecte a l’atur, l’informe comunitari destaca que els ERTO “han ajudat a limitar les pèrdues d’ocupació a gran escala per ara”. Tanmateix, el text afegeix que l’“impacte desproporcionat” de la crisi sobre els sectors intensius en mà d’obra “provocarà un augment significatiu de la taxa d’atur”. “Són probables més increments una vegada que els ERTO siguin retirats”, avisa el document. “Les previsions d’estiu mostren que el camí de la recuperació encara està asfaltat amb incertesa”, va resumir el comissari italià.

Laya es va reunir a Madrid amb Linde en el marc dels contactes bilaterals amb els seus homòlegs europeus de cara al Consell Europeu del 17 i 18 de juliol, del qual s’espera un acord sobre el fons. La ministra espanyola va indicar que hi ha “bona sintonia” amb Suècia en la necessitat d’aquest fons de recuperació, de manera que hi hagi “una resposta europea ràpida, robusta i responsable” a la crisi.

madrid

El Govern central va acordar ahir prorrogar fins a finals de setembre la prohibició dels talls de subministraments bàsics, els ajornaments del pagament o condonació de lloguers així com la moratòria en el pagament d’hipoteques i crèdits per la crisi del Covid-19.

Aquestes primeres mesures, que es van aprovar per primera vegada per al període de vigència de l’estat d’alarma, que va finalitzar el 21 de juny

passat

, van constituir el que l’Executiu va denominar l’“escut social”. D’aquesta manera, el Govern central ha estès fins al 30 de setembre la possibilitat de sol·licitar l’ajornament del pagament o la condonació del lloguer d’habitatge habitual a les famílies en situació de vulnerabilitat, sempre que els arrendataris siguin grans tenidors d’habitatges (deu o més).

També ha ampliat fins a aquesta data el termini per demanar una pròrroga de sis mesos dels contractes de lloguer vigents en el moment de declarar-se l’estat d’alarma en les mateixes condicions.

L’Executiu també prorroga a les famílies més afectades per la crisi la possibilitat de sol·licitar fins a finals de setembre una moratòria de tres mesos que els deslliurarà del pagament de la seua hipoteca o d’un crèdit de consum.

El reial decret llei també amplia fins al 30 de setembre la prohibició de tallar els subministraments d’aigua, electricitat i gas a cap domicili que tingui la consideració de primer habitatge.

D’altra banda, s’amplia la pròrroga automàtica de la vigència del bo social (el descompte directe en la factura dirigit als consumidors vulnerables) fins al 30 de setembre.