“Les empreses de Lleida potser no moriran de Covid-19, sinó de gana”

Els empresaris de Lleida acusen les administracions d’improvisació, de crear incertesa entre els ciutadans i en el món econòmic i de no estar a l’altura de les circumstàncies. Així ho va afirmar ahir el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, al presentar el manifest que enviaran a totes les administracions i en el qual, entre altres coses, clamen contra el confinament perimetral del Segrià i l’encara més estricte decretat a la ciutat de Lleida i sis municipis més del Baix Segre: Alcarràs, Soses, Seròs, Aitona, la Granja d’Escarp i Torres de Segre. Rebutgen de ple aquestes mesures i advoquen per microconfinaments als edificis, empreses, i altres llocs de “concentració de positius”. S’haurien de portar o bé als domicilis o en llocs habilitats per les administracions, amb possibilitat de sanció en cas d’incomplir-los.

Saltó va advertir que la situació de moltes empreses és tan greu que “possiblement no morirem del Covid-19, sinó de gana”. Va explicar que molts negocis i pimes obligats a tancar ara no podran tornar a obrir. En aquesta línia, en nom de Pimec, Manel Llaràs va recordar que un 40 per cent de comerços es plantegen no reobrir portes, amb unes pèrdues setmanals del sector d’entre sis i vuit milions d’euros. Per això, va insistir que les promeses d’ajuts del Govern són insuficients i va recordar per exemple que encara no han arribat els que van anunciar ja fa mesos, a l’inici de la crisi, per a la Conca d’Òdena.

Els empresaris demanen mesures fiscals, econòmiques i laborals i una estratègia de territori

El president de la patronal del metall Femel, Estanis Grau, va denunciar que els polítics “no estan a l’altura” de la situació i va reclamar que parin de justificar les mesures que prenen en funció del que els diuen els tècnics. Va pressionar perquè el sector empresarial pugui assistir a les reunions del Procicat per saber “el perquè de les coses” i fer aportacions.

Grau va criticar la forma en què s’ha fet el confinament i també va demanar al Govern que canviïn la “repressió”, els hospitals inflables i els helicòpters que controlen la ciutadania per personal sanitari i rastrejadors.

Els empresaris exigeixen a les administracions un estricte control en l’àmbit sanitari, laboral i altres, de tots els treballadors temporals que arribin a la comarca del Segrià. Defensen el sector agrari que, insisteixen, s’està criminalitzant per la situació de les persones sense papers, a les quals no es pot contractar.

El document reclama una sèrie de mesures fiscals, econòmiques i laborals que van des d’ajornar el pagament d’impostos i demanar ajuts directes per als sectors especialment afectats, com el comerç i l’hostaleria, fins a aplicar les mesures necessàries perquè es puguin mantenir els Expedients de Regulació d’Ocupació Temporals (ERTO) per a causes de força major. També apressen a recuperar l’exempció de les quotes d’autònoms i la prestació extraordinària per cessament d’activitat dels treballadors per compte propi en els mateixos termes del reial decret de l’estat d’alarma.

El president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Carles Giribet, va presentar les demandes en matèria d’infraestructures, des de la urgència de la fibra òptica fins a la millora de la xarxa viària, amb una especial crida a buscar fórmules perquè les comarques de Lleida no perdin talent jove, com el de llicenciats de la UdL.

El manifest compta amb els suports de les Cambres de Lleida i Tàrrega, a més de Pimec i una quinzena d’organitzacions empresarials i sectorials.