PARLAMENT HABITATGE
Llum verda a la llei per fixar un preu màxim per al lloguer
Cs, PSC i PP, que hi van votar en contra, alerten que la iniciativa és inconstitucional
Arxiu d’una manifestació contra la pujada dels lloguers.
El ple del Parlament celebrat ahir va aprovar tramitar per lectura única la proposició de llei presentada per JxCat, ERC, comuns i la CUP de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge, que busca regular el preu dels lloguers.
La proposta concreta que es podrà aplicar la regulació del lloguer en aquells habitatges que estiguin dins d’una àrea declarada com a mercat d’habitatge tens, a la qual es podran acollir els municipis o parts de municipis en què “el preu del lloguer experimenti un creixement clarament superior al de la mitjana del territori de Catalunya”. També ho podran fer quan la càrrega mitjana del cost del lloguer en el pressupost personal o familiar superi el 30% dels ingressos habituals de les cases o de la renda mitjana de les persones menors de 35 anys, i quan el preu del lloguer hagi experimentat, en els cinc anys anteriors a la declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens, un creixement interanual acumulat almenys tres punts percentuals superior a la taxa interanual de l’IPC de Catalunya.
La iniciativa per tramitar aquesta llei pel mecanisme de màxima urgència va ser avalada per 77 vots favorables de JxCat, que vol introduir esmenes al text per aprovar-lo definitivament, ERC, els comuns i la CUP, i 56 en contra de Cs, PSC-Units i PP, que van defensar que la mesura era inconstitucional i el Govern no hi té competències, i que la recorreran al Tribunal Constitucional.
Fins a la tarda d’avui dimecres, els diferents grups parlamentaris podran presentar esmenes a la llei, abans que aquesta es voti de manera decisiva, previsiblement, en un ple aquest divendres. No obstant, aquests terminis es retardarien si algun grup decideix portar-ho al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).
Abans de la votació la consellera de Justícia, Esther Capella, va demanar intervenir per reivindicar que el Govern de la Generalitat té competències per legislar sobre la matèria i va defensar que si no es posa un límit “l’habitatge mai no serà un dret”.
