El BBVA empitjora les previsions per al PIB català i calcula que s'enfonsarà un 12%

El darrer informe 'Situació Catalunya' del BBVA Research conclou que l'economia catalana podria caure fins a un 12% aquest any com a conseqüència de la pandèmia, davant el 9% previst fa uns mesos, per després créixer un 7,4% el 2021, mentre que les taxes d'atur es mourien entre el 14,4% aquest any i el 14,6% el que ve.

Així ho ha apuntat l'economista en cap de BBVA Research a l'Estat, Miguel Cardoso, que també ha destacat que es podrien destruir 110.000 llocs de treball entre el 2020 i el 2021. A més, ha subratllat el cas de Lleida, on l'impacte en l'ocupació ha estat menor per la major dependència del sector primari en comparació amb la resta de demarcacions, més vinculades al turisme i a l'hostaleria.

Així mateix, l'informe conclou que la caiguda de la despesa s'ha concentrat més en béns fabricats a l'Estat que en les importacions arran del confinament, ja que segons Cardoso ha portat a algunes famílies a renovar electrodomèstics, ordinadors o mobiliari, uns tipus de productes que majoritàriament no es fabriquen a l'Estat.

Aquest, pel BBVA, és un dels factors que ha contribuït a aquesta revisió, juntament amb el fet que el distanciament social i polítiques de prevenció s'allarguessin més enllà de vuit setmanes; l'elevada dependència del turisme -amb descensos del 90% i 100%, i les revisions a la baixa dels creixements a Espanya i Europa que també impacten en l'economia catalana.

Cardoso ha puntualitzat, a més, que l'estudi no té en compte el recent enduriment de les restriccions a Barcelona.En total, l'entitat calcula que la despesa de les llars catalanes va retrocedir entre un 25% i un 30% pel descens del consum en sectors com l'oci, el turisme i la restauració, mentre que per contra es va detectar un increment dels productes d'alimentació i dels serveis relacionats amb la salut, juntament amb la tecnologia.

Segons Cardoso, la recuperació està sent "bastant intensa" fins ara, un fet que l'ha sorprès positivament després que en les pitjors setmanes de la pandèmia l'activitat caigués a Catalunya entre un 30% i un 50%. En aquest sentit, de cara el segon semestre es podria recuperar dues terceres parts del que s'ha perdut durant aquesta crisi, ha dit. Tot i això, ha comentat que no s'arribaria als nivells del 2019 "en anys" i que seria "sorprenentment positiu" que ja fos el 2022.En termes d'ocupació, el BBVA calcula un descens del 4,5% en el conjunt dels dos anys, que segons Cardoso, tot i ser una mala dada i el "drama de la desocupació" és un "avançament" respecte recessions anteriors, quan havia estat del 12%, ha dit.

"És una dada dolenta, dramàtica i pot portar a una recuperació menys equitativa", ha subratllat l'economista en cap del BBVA Research, que també estima que el 20% de les persones que ara estan incloses en un ERTO podrien acabar en un ERO.

D'altra banda, Cardoso ha subratllat que en el cas de la demarcació de Lleida la caiguda de l'ocupació ha tingut un impacte menor per la seva major vinculació amb el sector primari i l'alimentació, com a servei essencial, davant els altres demarcacions que tenen més dependència al turisme i al sectors dels serveis i l'hostaleria.

L'economista en cap de BBVA Research també ha apuntat la "incertesa" al voltant de la malaltia com un dels riscos per a l'economia. Cardoso, però, ha celebrat que s'entreveuen "escenaris una mica més positius" davant la possibilitat de tenir una vacuna el 2021 o el que ve, juntament amb el "compromís" dels governs a favor de polítiques per mantenir l'ocupació, l'actuació dels bancs centrals i més recentment l'acord per al fons europeu de reconstrucció.

Altres riscos que ha mencionat l'economista en cap de BBVA Research a l'Estat és l'alta temporalitat dels contractes, del 20%, ja que són moltes persones en "situació fràgil" o l'elevat percentatge de petites empreses, que tenen "menys múscul i menys capital humà".

Respecte la pròrroga dels ERTO fins el 30 de setembre, Cardoso ha afirmat que és una mesura "adequada" si bé s'ha mostrat partidari de plantejar un "millor ús" dels recursos, com per exemple intentar "redirigir" els treballadors de sectors que no tornarien a tenir feina en 2 o 3 anys o ajudar empreses que mostrin signes de recuperació davant d'altres condemnades a la insolvència.