MONEDES DIVISES
Els lleidatans encara mantenen guardats en pessetes uns setze milions d'euros a casa
Es pot canviar aquests diners al Banc d'Espanya fins al 31 de desembre || Des de la seua posada en circulació, els preus han pujat deu punts més que el salari mitjà, que perd poder de compra
El 2009, aquest establiment de les Borges oferia als clients poder pagar en pessetes.
L’1 de gener del 2002 va entrar en circulació l’euro i va començar un lent període per acomiadar les velles divises, com la pesseta. Es calcula que a Espanya encara estan oblidats als calaixos, en velles guardioles o en mans de turistes col·leccionistes 1.604 milions d’euros en l’antiga moneda, dels quals de l’ordre de setze milions corresponen a la província de Lleida. Parlem d’una quantitat gens menyspreable i que d’aquí a pocs mesos, a finals d’any, passarà a ser metall o paper sense més ni més. Per donar una idea del volum, serviria per pagar un mes les pensions a tots els viudos i viudes de les comarques de Lleida.
La pesseta va conviure als moneders amb l’euro fins al 28 de febrer del 2002 i fins al 30 de juny d’aquell any era possible canviar la vella divisa en qualsevol banc o caixa d’estalvi. Però el pròxim 31 de desembre acaba el termini perquè es pugui anar a una delegació del Banc d’Espanya a demanar el canvi de les pessetes per euro i a partir d’aquell moment, deixaran de tenir valor.
L’euro es va posar en circulació fa divuit anys amb la polèmica generada per l’arredoniment al canviar els antics preus a pessetes. Si fem la mirada enrere, la inflació a Lleida ha crescut un 42,8 per cent, molt per sobre dels salaris.
El salari més freqüent a Espanya se situava en 12.500 euros l’any 2002 i avui tot just ha millorat en uns sis mil, fins a atansar-se als 18.500, xifra que suposa un 32,43 per cent d’increment. Dit d’una altra manera, una persona que tingui uns ingressos que podríem considerar dins de la mitjana ha vist com el seu sou pot comprar menys coses que quan pagava en pessetes, perquè els preus s’han incrementat deu punts més que els salaris des del naixement de l’euro fins ara, quan la moneda ja ha complert la majoria d’edat.
Tots els bitllets de pesseta posteriors al 1939 són canviables, mentre que els que es van emetre entre el 1936 i el 1939 hauran de ser analitzats per part d’experts, encara que tenint en compte l’antiguitat serà difícil que algú vulgui canviar-los.
Les monedes només s’admetran si estaven en circulació l’1 del gener del 2002, ja que les anteriors van ser substituïbles fins al 1997.
Quasi la meitat de les monedes s’han perdut o es guarden com un record El Banc d’Espanya va estimar que el 45 per cent de les monedes en pessetes que estaven en circulació abans de l’entrada de l’euro mai es canviarà perquè es quedarà en mans dels ciutadans com a peça de col·leccionisme, o bé per deteriorament, pèrdua o sortida de l’Estat a les butxaques dels turistes. Si es volen bescanviar, s’ha d’anar a una oficina del Banc d’Espanya. A Lleida, l’institut emissor va tancar la sucursal a la capital del Segrià a finals del 2003. Ara, les seus més properes es troben a Barcelona o a Saragossa.
