L'altre diàleg social en marxa

Govern espanyol, sindicats i empresaris reprendran les negociacions per a la regulació del treball a distància demà dimarts després de l’aturada vacacional, i ho faran amb un nou text sobre la taula, remès fa uns dies als agents socials. L’esborrany incorpora novetats i deixa clar que la regulació del treball a distància no serà d’aplicació per al personal laboral de les Administracions Públiques, que es regirà per la seua normativa específica.

L’esborrany ha suavitzat algunes mesures que, sobretot, no van agradar als empresaris, com els costos que haurien d’assumir per treballar a distància, i se n’ha eliminat la referència a costos directes i indirectes. L’avantprojecte de Llei de Treball a Distància, que té com a marc l’acord europeu sobre teletreball, serà d’aplicació a les relacions laborals que es desenvolupin a distància amb caràcter regular, entenent-se per regular quan, en un termini de referència de tres mesos, un mínim del 20 per cent de la jornada o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte, sigui deixada sota aquesta modalitat.

Teletreballar no ha de suposar cap perjudici de cara a la promoció laboral, per exemple

El text distingeix entre treball a distància (activitat laboral des del domicili o el lloc triat pel treballador, amb caràcter regular); teletreball (treball a distància realitzat exclusivament o de manera prevalent per mitjans i sistemes informàtics o telemàtics), i treball presencial (el que es fa al centre de treball o al lloc que triï l’empresa).

Segons l’avantprojecte, els empleats que treballin a distància tindran els mateixos drets que els presencials i no podran patir perjudici de les seues condicions laborals, incloent-hi retribució, estabilitat en l’ocupació, temps de treball, formació i promoció professional.

El treball a distància serà voluntari per a la persona empleada i l’ocupador i requerirà la firma d’un acord.

Serà reversible i no constituirà causa justificativa d’acomiadament o de modificació substancial de les condicions laborals la negativa del treballador a desenvolupar la seua activitat a distància, la falta d’adaptació o ineptitud o l’exercici de reversibilitat (tornar a la modalitat laboral anterior).

Les persones que treballin a distància tindran prioritat per ocupar llocs que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial, per la qual cosa l’empresa haurà d’informar de les vacants que hi hagi disponibles.

Tindran dret a la formació en termes equivalents als treballadors presencials; a la promoció professional; a la desconnexió digital; al dret a la intimitat i protecció de dades; a la seguretat i salut en l’àmbit laboral, i a rebre de l’empresa els mitjans adequats per desenvolupar la seua activitat.

Segons l’avantprojecte, el desenvolupament del treball a distància “haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa”, sense que pugui representar costos per al treballador relacionats amb equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seua activitat. La negociació col·lectiva o un acord entre l’empresa i els seus representants legals determinarà el mode de compensació i abonament de les esmentades despeses.

Els treballadors a distància podran flexibilitzar l’horari de prestació de serveis establert i el sistema de registre horari “haurà de reflectir fidelment” el temps de treball realitzat, i haurà d’incloure el moment d’inici i acabament de la jornada i dels trams d’activitat.

Més control per part de l’empresa i l’Administració en queda fora

Dos de les novetats de l’esborrany que analitzaran el Govern espanyol i els agents socials demà es refereixen al fet que les empreses podran tenir més control sobre el teletreball i que l’Administració es queda fora d’aquesta regulació i que en tindrà una de pròpia. El text aclareix els límits a la capacitat de les empreses per controlar i vigilar que els treballadors a distància compleixen amb les seues tasques, respectant la seua “dignitat” i tenint en compte, en el seu cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat per complir les seues obligacions i deures. A l’esborrany anterior s’establia que les empreses podrien exercir el dret de control sobre el treball a distància a través de l’ús de mitjans telemàtics, en els termes previstos a la Llei de Protecció de Dades. L’últim text substitueix aquest paràgraf per un altre en el qual s’especifica que l’empresa podrà adoptar “les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per verificar” que el treballador a distància compleix amb les seues obligacions i deures, “i guardar en la seua adopció i aplicació la consideració deguda a la seua dignitat”.