La Borsa recolza amb fortes pujades el projecte de fusió CaixaBank-Bankia

La Borsa espanyola ha recolzat amb fortes pujades la notícia, coneguda ahir a la nit, de les negociacions per a una possible fusió entre CaixaBank i Bankia, que donaria lloc al primer banc espanyol per actius i seria l’operació de més envergadura al sector en les últimes dos dècades. A mitja sessió, les accions de Bankia es revaloritzaven gairebé un 28 %, fins els 1,322 euros cada una, mentre que els títols de CaixaBank, el "comprador", pujaven entorn del 15 % i assolien els 1,815 euros, seguides de la resta del sector financer, que també celebrava l’inici de la consolidació bancària.

Els inversors donen, d’aquesta forma, la seua aprovació a aquest projecte, encara no concretat, que ha suscitat, atesa la seua importància, tota mena de reaccions al sector financer, sindical, polític, i en els consumidors.

PREOCUPACIÓ PER PLANTILLES I RECUPERACIÓ D’AJUTS PÚBLICS

Des de l’àmbit sindical, CCOO –el majoritari en ambdues entitats i en el conjunt del sector– ha manifestat la seua preocupació per les plantilles de les entitats, que juntes superen els 44.000 empleats i, encara que reconeix que es tracta d’una operació amb "lògica empresarial", reclama un acord laboral. Per a CCOO, la millor garantia per al bon final de les inversions que l’Estat va realitzar a Bankia (uns 24.000 milions) és "la seua permanència com a accionista en la nova entitat".

Igualment, Podemos està en contra de la sortida de l’Estat del capital de Bankia i també titlla de "preocupant" la fusió, en aprofundir en la concentració del sector bancari i impactar negativament en l’ocupació, i destaca que el teixit productiu espanyol requereix una banca pública en la qual l’entitat madrilenya pot ser l’embrió.

El secretari d’Economia i secretari d’Estat de Drets Socials de la formació morada, Nacho Álvarez, ha recordat que l’Estat ha de protegir els contribuents que van rescatar amb els seus impostos l’entitat.

En aquest sentit, el Govern espanyol va dir ahir a la nit, després de l’anunci de les negociacions, que buscarà "l’optimització de la seua capacitat de recuperació" dels ajuts i que el FROB analitzaria l’operació amb completa objectivitat des de la perspectiva de generació de valor.

Fonts del Ministeri d’Assumptes Econòmics van recordar que l’Executiu sempre ha insistit que la prioritat és protegir l’interès general dels espanyols, maximitzar el valor de la participació pública i reforçar l’estabilitat financera del país.

Per la seua part, el PP veu positiva la fusió, però la seua vicepresidenta de Sectorial, Elvira Rodríguez, demana que es faci amb transparència i protegint clients i treballadors.

Des dels consumidors, Asufin també veu amb preocupació aquesta operació pel que implica de concentració bancària i recorda que ambdues entitats reuneixen una alta litigiositat per la comercialització de les seues hipoteques i altres productes financers amb clàusules que han estat declarades nul·les en els tribunals.

Adicae, per la seua part, reclama que la fusió, d’emprendre’s, ha de veure’s acompanyada d’avenços en els drets dels consumidors i adverteix que vigilarà estretament que els serveis contractats pels 13,7 milions de clients de Caixabank i els més de 8 milions de Bankia no es vegin modificats. També vetllarà pels interessos dels 173.000 petits accionistes estalviadors de Bankia i els més de 570.000 de Caixabank, perquè les seues posicions siguin tingudes en compte en el procés de fusió.

SINERGIES PER AFRONTAR LA "NOVA NORMALITAT"

Per la seua part, els analistes financers coincideixen que la fusió pot generar fortes sinergies per la seua complementarietat, amb tancaments de sucursals i ajustaments de plantilla, que li permetran reforçar la seua posició davant de la delicada situació generada pel COVID-19.

Segons calculen, l’Estat, propietari ara de gairebé el 62 % de Bankia a través del FROB, reduirà la seua exposició a l’entitat resultant al 14 o al 17 %, la qual cosa facilitaria la venda de la seua participació.

Per actius, l’entitat fusionada controlaria el 23 % del mercat, davant el 15 % del quota del seu màxim competidor, el BBVA.

En préstecs, la seua quota seria del 26 % davant el 15 % del Santander, i en dipòsits, del 24 %, sis punts més que l’entitat presideixi per Ana Patricia Botín (18 %), segons dades del primer trimestre comparades per Citigroup, que xifra en 700 milions d’euros anuals les possibles sinergies.

Entre les dos, sumaran gairebé 7.000 sucursals, quan només fan falta 3.000 o 4.000 per cobrir el territori nacional, i una plantilla conjunta de 51.000 persones, davant els 25.000 o 30.000 treballadors que serien realment necessaris, segons càlculs d’ATL Capital.

Barclays considera, per la seua part, que la unió comportarà una superposició de sucursals del 23 % i que, suposant que s’ajusti plantilla en un 50 % per establiment tancat, els costos de reestructuració podrien superar els 1.000 milions d’euros, "amb un potencial d’estalvi anual de gairebé 500 milions"