DOCUMENT | El BOE publica la llei que regula el teletreball
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dimecres la llei que regula el treball a distància, que entrarà en vigor d’aquí a 20 dies, segons consta en el text de la norma. El Consell de Ministres va donar ahir el vistiplau a aquesta regulació del teletreball després d’assolir un acord amb els agents socials després de diversos mesos de negociació. El treball a distància es considerarà de caràcter regular i, per tant, estarà regulat per aquesta nova llei, si assoleix almenys el 30% de la jornada o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball, en un període de referència de tres mesos.
DOCUMENT | La norma sobre el teletreball, publicada al BOE
El desenvolupament del treball a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa i no podrà suposar l’assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seua activitat laboral. Els convenis o acords col·lectius podran establir el mecanisme per determinar i abonar les compensacions de despeses corresponents.
Segons la norma, al treball a distància implantat excepcionalment com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la pandèmia i mentre aquestes es mantinguin, li continuarà resultant d’aplicació la normativa laboral ordinària. En tot cas, les empreses estaran obligades a dotar els treballadors dels mitjans, equips i eines que exigeix el desenvolupament del treball a distància, així com al manteniment que resulti necessari.
La negociació col·lectiva, en el seu cas, establirà la forma de compensació de les despeses del 'teletreballador' durant la pandèmia, si existissin i no haguessin estat ja compensats.
VOLUNTARI I REVERSIBLE
En termes generals, el treball a distància serà voluntari i reversible i requerirà la firma d’un acord per escrit, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior, sense que aquesta modalitat pugui ser imposada.
La llei distingeix entre treball a distància (activitat laboral des del domicili o el lloc triat pel treballador, amb caràcter regular); teletreball (treball a distància realitzat exclusivament o de manera prevalent per mitjans i sistemes informàtics o telemàtics), i treball presencial (el que es deixa al centre de treball o al lloc que triï l’empresa).
Als contractes de treball celebrats amb menors i als contractes en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge, només es podrà arribar a un acord de treball a distància que garanteixi almenys un percentatge del 50% de prestació de serveis presencial, sense perjudici del desenvolupament telemàtic de la formació teòrica vinculada a aquests últims.
MATEIXOS DRETS QUE ELS PRESENCIALS
Els empleats que treballin a distància tindran els mateixos drets que els presencials i no podran patir perjudici de les seues condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en l’ocupació, temps de treball, formació i promoció professional. La negativa d’un empleat a treballar a distància, l’exercici de la reversibilitat al treball presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l’activitat laboral a distància exclusivament relacionades amb el canvi d’una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància, no seran causes justificatives d’acomiadament ni de la modificació substancial de les condicions de feina.
Les persones que treballin a distància des de l’inici de la relació laboral durant la totalitat de la seua jornada tindran prioritat per ocupar llocs de treball que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial, pel que l’empresa haurà d’informar de les vacants disponibles.
Tindran dret a la formació en termes equivalents als treballadors presencials; a la promoció professional; a la desconnexió digital; al dret a la intimitat i protecció de dades; a la seguretat i salut a la feina, i a rebre de l’empresa els mitjans adequats per desenvolupar la seua activitat.
Aquesta nova llei seria d’aplicació a les relacions laborals vigents que estiguessin regulades, anteriorment a la seua publicació, per acords o convenis col·lectius des del moment en què aquests perdessin la seua vigència.
En el cas que els esmentats acords i convenis no estableixin un termini de durada, la norma serà aplicable íntegrament una vegada transcorregut un any des de la seua publicació al BOE, tret que les parts acordin un termini superior, com a màxim de tres anys.