Absolts els 34 acusats en el judici per la sortida a Borsa de Bankia

La sortida a borsa de Bankia va ser legal i va comptar amb el beneplàcit dels organismes supervisors, segons la principal conclusió de la sentència dictada per l’Audiència Nacional, que absol després de 8 anys de causa als 34 acusats, entre ells a Rodrigo Rato, i atribueix falta de "precisió" a la Fiscalia Anticorrupció.

En una sentència de 442 pàgines, el tribunal insisteix que l’operació va ser seguida de prop, entre altres, pel Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i afirma que el fullet que es va entregar als inversors "en contenia una d’àmplia i precisa" informació.

La secció quarta de la sala Penal -la mateixa que va condemnar a part del banc dels acusats per les targetes "black" de Caixa Madrid-, recorda que tot el procés previ al salt al parquet del 20 de juliol de 2011 "va ser perfectament conegut, supervisat i autoritzat pel Banc d’Espanya, i va comptar amb l’assentiment del Ministeri d’Economia".

Una versió que van defensar acusats com Rato, que va asseverar que la sortida a borsa, igual com la fusió, no va ser una "decisió empresarial, sinó legal", de la qual eren "totalment partidaris" tant el Banc d’Espanya com el Govern, després de les noves exigències a les caixes.

A aquest extrem es refereixen els magistrats en la seua sentència, coneguda pràcticament un any després que donessin per conclosa la vista oral, en la qual descarten qualsevol sospita sobre el procés d’integració de les set caixes de Bankia a finals de 2010.

El tribunal que presideix la jutgessa Ángela Murillo remet a la valoració del Banc d’Espanya, que "va considerar que el contracte d’integració era sòlid i consistent", avalant "sense condicions la seua viabilitat (i) coneixent a la perfecció la situació de les caixes per les inspeccions".

Precisament aquest organisme, com a "institució que té atribuïdes les competències per fixar la normativa comptable", també va donar el seu vistiplau als comptes individuals de cadascuna de les set entitats.

Ho va fer, prossegueix, "en un procés intern de debat en el qual van participar diferents Direccions Generals, i l’única veu discrepant del qual va residir al cap de la Divisió de Normativa Comptable".

Pel que respecta a la sortida a borsa, la Sala constata que tant la decisió de realitzar l’operació com la determinació de fer-ho amb l’estructura de doble banc van ser resolucions "enterament contemplades pel Banc d’Espanya", que a més les va aprovar després de calibrar els avantatges i els inconvenients que les esmentades decisions comportaven.

L’organisme, a través del seu Servei d’Inspecció, "va supervisar i va aprovar tots els passos seguits", realitzant una anàlisi detallada de l’operació, tot la qual cosa" no ha estat desmentits en cap moment per les acusacions", que van pretendre "ignorar-la en un empriu intent de desentendre’s de tan contundents dades".

Dins dels retrets destaquen els dirigits a Anticorrupció, que en la recta final del judici va ampliar l’acusació en afegir un presumpte delicte de falsedat comptable al d’estafa als inversors.

Això va suposar endurir les penes sol·licitades, entre altres, per a Rato, per al que va passar a reclamar vuit anys i mig de presó com a principal autor d’ambdós delictes, i el seu exvicepresident, José Luis Olivas, per a qui va demanar cinc anys de presó, i incloure en la llista als llavors membres de les comissions d’auditoria del grup BFA-Bankia, contra qui no s’adreçava inicialment.

Segons l’opinió dels magistrats, aquest canvi de criteri de la fiscal Carmen Launa -que es va incorporar al procés en ple judici, després de l’ascens a la prefectura d’aquesta fiscalia especialitzada d’Alejandro Luzón- va ser "radical" i no es va fonamentar "en activitat probatòria alguna de practicada en el plenari, complementària o diferent de la portada a efecte en el transcurs dels cinc anys que va durar la instrucció de la causa".

La decisió del Ministeri Públic es va basar ja que en "extrems" que "criden poderosament l’atenció", sosté la sala, que retreu que Anticorrupció posés el focus en la "inadequada gestió precedent" de dos de les caixes integrades, Caixa Madrid i Bancaja, quan es tractaven de fets al marge de la investigació.

Per a això, continua, va pretendre introduir en el debat "errors, omissions, anomalies i desajustos dels comptes relatius a exercicis molt anteriors, fins del 2007."

Tanmateix, recalquen els jutges, per "sostenir amb possibilitats d’èxit semblant acusació", hauria d’haver acusat els responsables de les set caixes en fase d’instrucció i, conseqüentment, hauria proposat una perícia de les entitats.

La sentència, que detalla el coneixement i el "beneplàcit" a la sortida a borsa per part dels organismes reguladors i supervisors, inclosos el Fons de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) i la Autoridad Bancaria Europea, també recolza el treball dels antics gestors.

Sobre Rato, avala el seu paper al capdavant de l’entitat des del procés d’integració, una operació que "va obeir a decisions adoptades per les autoritats econòmiques, sense cap iniciativa per part dels acusats."

Els jutges descarreguen així mateix a Olivas, un dels protagonistes del judici pels seus desacords amb la fiscal, la mateixa que li investiga per suposades irregularitats en Banc de València, participada de Bancaja de la que va ser president.

Tampoc no veuen delicte en la conducta de l’exconseller José Manuel Fernández Norniella i l’exdirector de riscos Ildefonso Sánchez Barcoj, en tant que el primer va arribar a informar "del deficitari estat del grup immobiliari", i no s’ha realitzat "la més mínima referència" a la suposada col·laboració del segon amb el president per ocultar deterioraments.

Després de conèixer el fallo, les acusacions han manifestat el seu malestar amb una sentència que qualifiquen d’"injusta".

Segons han indicat a Efe fonts jurídiques, la Fiscalia Anticorrupció ha encara de llegir amb deteniment el veredicte de la sala.

Una de les acusacions particulars, l’exercida per l’associació Adicae, no descarta portar l’absolució al Tribunal Suprem encara que romandran atents "a veure què fa Fiscalía".

Per la seua part, el president de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), Gonzalo Postigo, acata la sentència però no la comparteix, i apunta a la jurisprudència civil del Suprem, que "s’ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la inexactitud i els errors considerables" del fullet informatiu de la sortida a borsa.