El Govern espanyol estudia retallar bonificacions dels plans de pensions

El Govern espanyol està estudiant retallar les bonificacions dels plans de pensions individuals i treballa en la modificació dels tipus reduïts de l’IVA del 4% i el 10% de cara a l’esborrany del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2021, segons han confirmat a Europa Press en fonts coneixedores de la negociació dels nous comptes públics.

Aquests són alguns de les nous canvis fiscals que estudia l’equip encarregat d’elaborar l’esborrany de Pressupostos Generals de l’Estat de 2021, format per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el secretari d’Estat d’Assumptes Socials, Nacho Álvarez, que debaten la possibilitat de reduir i fins i tot eliminar determinats beneficis fiscals, seguint les recomanacions realitzades per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

L’equip negociador dels nous Pressupostos, el projecte dels quals presentarà el Govern central en les properes setmanes, estudia eliminar o reduir els avantatges fiscals de les aportacions a plans de pensions, tenint com a base les recomanacions realitzades per la AIReF.

Aquest benefici fiscal als plans de pensions suposa un cost fiscal de 1.643 milions d’euros (450 milions si es té en compte el diferimiento fiscal) i té un caràcter regressiu des del punt de vista de la desigualtat en focalitzar-se en rendes altes, segons assenyala la AIReF sobre aquest benefici fiscal, l’objectiu del qual és estimular l’estalvi previsional a llarg termini com a complement al sistema públic de pensions.

En l’avaluació de l’Autoritat Fiscal es concloïa que el benefici fiscal no assoleix l’objectiu i fins i tot pot resultar negatiu per a un conjunt ampli d’estalviadors una vegada que es té en compte la fiscalitat en el moment de jubilació d’aquest estalvi, les comissions del pla de pensions i la taxa de preferència intertemporal.

El mateix ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá (expresident de l'AIReF), s’ha referit en múltiples ocasions a l’informe de l’Autoritat Fiscal i ha insistit que els beneficis dels plans de pensions individuals "no ajuden a augmentar l’estalvi a mitjà termini", quan l’"útil" és aconseguir que a les rendes baixes i mitjanes que necessiten una pensió complementària se’ls incentivi a estalviar.

En aquest sentit, ha citat com a model a seguir el del Regne Unit, que s’emprèn en el marc de la negociació col·lectiva, a fi de "focalitzar i posar l’esforç fiscal en privilegiar plans col·lectius d’empresa", davant els individuals, una cosa que també podria beneficiar a col·lectius com el dels autònoms.

TIPUS REDUÏTS DE L’IVA

Igualment, l’equip negociador del Govern de coalició estudia eliminar les exempcions de l’IVA de l’educació i la sanitat privada, la qual cosa podria suposar una aplicació de l’IVA del 21% per a ambdós, al·ludint també a l’informe de la AIReF, que calculava que el cost fiscal para de l’exempció de l’IVA a l’educació i a la sanitat privades era de 1.694 i 1.763 milions d’euros, respectivament.

A més d’això, estudia també introduir una modificació respecte als tipus reduïts de l’IVA del 4% i el 10%, introduïts el 1985, i que suposen el benefici fiscal més abundant de tots els existents. D’acord amb la Memòria de beneficis fiscals, els tipus reduïts suposen una pèrdua de recaptació d’entorn de 2 punts del PIB (any 2017), pràcticament la tercera part de la recaptació del conjunt de l’IVA, que ascendeix a un 5,8% del PIB.

Segons l'AIReF, l’IVA en gravar el consum suposa una càrrega fiscal superior, en relació amb la seua renda, per a llars de rendes baixes (amb menor capacitat d’estalvi) que per als de rendes altes, pel que és un impost "regressiu", pel que el benefici fiscal busca reducirsu regressivitat i facilitar l’accés a béns i serveis de primera necessitat i de caràcter social o cultural, així com donar suport a sectors estratègics com el turisme o la restauració.

Tanmateix, afirma que el benefici fiscal de tipus reduïts en disminuir el gravamen del consum, beneficia en més quantia els de més renda, que són els que més consumeixen. En concret, el benefici fiscal destina del total de 17.800 milions d’euros, 10.800 milions d’euros (el 61%) a les rendes altes i 7.000 milions d’euros (el 39%) a les rendes baixes.

Actualment els béns i serveis subjectes al tipus superreduït del 4% són productes alimentaris bàsics (pa, farines, lactis, ou, verdures, hortalisses, llegums i cereals), així com llibres, diaris i revistes, inclosos els àlbums, partitures, mapes i quaderns de dibuix; medicaments per a ús humà; vehicles i cadires de rodes per a persones amb mobilitat reduïda i les seues reparacions.

També compten amb un tipus del 4% en l’IVA pròtesi, órtesis i implants interns; habitatges nous de protecció oficial de règim especial o de promoció pública; habitatges adquirits per al seu arrendament (socimis) i determinats serveis de dependència no exempts.

Per la seua part, els béns i serveis subjectes al tipus superreduït del 10% en l’IVA són productes alimentaris diferents dels gravats al 4% i de les begudes alcohòliques; serveis de gestió de residus i manteniment, també a explotacions agràries; medicaments d’ús veterinari i per a ús humà diferents als gravats al 4% i les entrades a centres i espectacles culturals i esportius de caràcter aficionat.

Sota el tipus del 10% també es troben els productes d’higiene íntima i anticonceptius no medicinals; serveis d’assistència social no exempts ni gravats al 4%; equips mèdics i altres instrumental sanitari; execucions d’obres de renovació i reparació en habitatges; habitatges nous i arrendaments amb opció de compra, tret de les gravades al 4%; i la cessió de drets d’aprofitament per torns d’edificis, quan tinguin almenys 10 allotjaments.

També tenen un IVA del 10% les flors, plantes vives ornamentals; importacions d’objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció; serveis d’hostaleria, acampamento, balneari, restauració, transport de viatgers.

Els productes subjectes al tipus superreduït han tingut poques modificacions normatives, mentre que els subjectes al tipus reduït sí han estat objecte de més canvis. En el cas dels superreduïts, la modificació més rellevant és l’entrada temporal de l’habitatge nou l’any 2011, i en el de reduïts, alguns productes van passar al tipus general el 2011, encara que molts d’aquests canvis s’han anat revertint posteriorment.