Ramon Tremosa: «És vital obtenir el màxim dels fons de reconstrucció»

Ha arribat a la conselleria d’Empresa enmig d’una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents. Amb quin ànim assumeix el càrrec?

És una oportunitat que vaig considerar que valia la pena. El 2009, quan em van proposar d’anar a l’Eurocambra, la situació era de crisi gravíssima i també vaig acceptar. Vaig poder participar en el disseny del procés d’unió bancària, que s’ha revelat molt bo per protegir la banca davant d’aquesta nova crisi. Entrar en política en moments de crisi serveix per aconseguir fites que millorin la vida dels ciutadans.

Quin és el repte a curt termini més gran que se li presenta en un context com l’actual?

Hem d’intentar salvar les pimes fins a la primavera perquè si aleshores tenim tests ràpids, fiables i barats, molts sectors es podran recuperar, i els ciutadans que eviten gastar a causa de la incertesa tornaran a consumir.

Els ERTO s’han erigit en una eina per ajudar a sobreviure les empreses. Fins quan s’haurien d’estendre?

A Alemanya hi va haver un acord ja fa uns mesos per prolongar-los fins a la tardor del 2021, la qual cosa dóna tranquil·litat, estabilitat i seguretat a les empreses. L’ideal seria que a Espanya s’hagués fet el mateix, però no ha estat així. El Govern espanyol no té excusa perquè hi ha sobre la taula el rescat europeu de 750.000 milions, perquè el BCE està comprant deute espanyol, perquè Moncloa ha obtingut una línia de crèdit comunitària de 21.000 milions per finançar els ERTO i les prestacions a autònoms i perquè pot accedir al Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Els diners per estendre els ERTO més enllà del mes de febrer els tenen.

Per què creu llavors que el Govern espanyol és reticent a una pròrroga més ambiciosa dels ERTO?

Angela Merkel ha estat set anys, mentre l’economia anava bé, desendeutant Alemanya. En paral·lel, Espanya s’ha passat l’última dècada incorrent en dèficit any rere any i ha desaprofitat la bonança per guanyar marge d’endeutament per si arribava una crisi sobtada com aquesta. Els països nòrdics han fet els deures i Espanya, no. Per això ara plora la criatura.

En el marc de les seues competències, com podria Catalunya imitar l’estratègia dels nòrdics?

Ja ho estem fent. Per ajudar els hotels, que són un dels sectors més afectats per la Covid, els hem donat l’oportunitat d’ajornar la taxa turística perquè, molts, per pagar-la, haurien d’haver sol·licitat crèdits. És el que ha passat quan l’Estat els ha exigit el pagament dels impostos de l’IVA i Societats.

El Govern català està en funcions i amb unes eleccions a la cantonada. En quina mesura considera que el condicionarà?

Per desgràcia, aquest semestre no hi haurà president, pot ser que el Parlament vagi a un altre ritme, però nosaltres continuem treballant intensament perquè són els sis mesos més importants per a Catalunya en els últims vint anys. Al març es decideix la destinació dels fons europeus de reconstrucció, que són d’una magnitud no vista al continent des del Pla Marshall. El pastís és de 140.000 milions d’euros. Catalunya se’n pot emportar o un 10 per cent o un 20 per cent. Aquesta és la nostra gran oportunitat. Estem convidant grans empreses catalanes a presentar projectes per optar a aquests incentius. Els diners que arribin a aquestes companyies tractores generaran un efecte d’arrossegament i beneficiaran les pimes locals.

A Lleida, produïm però no transformem. Per exemple, el 2019 va tancar l’escorxador de Sada a la capital. En paral·lel, una altra empresa en va obrir un d’enorme a Binèfar. Què necessita la província per retenir i atreure indústries?

Si volem que les grans empreses lleidatanes facin inversions aquí, els ho hem de facilitar. Els hem de poder oferir grans espais i bones comunicacions perquè es consolidin al territori. També hem de fer els deures i agilitzar els processos administratius perquè hi ha altres comunitats autònomes que ho fan millor que nosaltres. I és que la potència i el lideratge de les empreses agroalimentàries de Lleida són únics al sud del continent europeu.

Vostè és independentista?

Jo sóc independent i vull un país normal. Si Catalunya recaptés tots els impostos, tindríem uns recursos que ara no tenim. Si Catalunya gestionés els seus ports i aeroports tindríem més connexions. Si Catalunya pogués decidir els confinaments amb plena capacitat, potser hauríem confinat abans i la incidència de la crisi en la primera onada hauria estat inferior. Tindríem grans beneficis si fóssim un país normal. Aquesta crisi legitima alguns Estats als ulls dels seus ciutadans i en deslegitima altres als ulls dels seus soferts contribuents.

Vostè era eurodiputat la tardor del 2017. Hi va haver alguna vegada voluntat de la Unió Europea de mediar en el conflicte entre Catalunya i Espanya?

Això donaria per a una altra entrevista i encara no he publicat les meues memòries sobre aquest període.

Les seues arrels són aquí. És especial per a vostè venir a Lleida?

Més que especial, és una cosa natural. Per a mi és tornar a casa.