Empreses del transport recuperen a Lleida nivells de facturació precrisi

Empreses del sector del transport ja han aconseguit a l'octubre nivells d'activitat i facturació similars als de les mateixes dates de l'any passat després d'haver hagut de reinventar-se moltes d'aquestes per afrontar la crisi. Amb tot, les bolcades en el sector de l'hostaleria i la restauració segueixen en dificultats.

La pandèmia està perjudicant l’economia, però la situació és diferent en funció dels sectors o les activitats concretes. En el cas de Lleida, el fet de tenir bona part del producte interior brut lligat a l’agroalimentació juga a favor seu. També a empreses que hi estan relacionades, com és el cas del transport, en què ja hi ha companyies que el mes d’octubre passat han registrat facturacions similars a les mateixes dates de l’any passat.

La secretària general de l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera de Lleida (Asotrans), Silvia Llobet, explica que la situació no es pot considerar del tot normalitzada però sí que ara hi ha firmes que “tornen als llindars de facturació dels mesos d’octubre o novembre de l’any passat, després d’un estiu en què el sector ha patit els efectes d’una caiguda de la demanda”.

El transport lligat a l’agroalimentació ha encarat millor la situació actual

La preocupació del sector és com s’acabarà encarant la campanya nadalenca i el consum

Malgrat tot, hi ha casos en els quals es troben en franques dificultats. Es tracta d’aquells transportistes o empreses bolcats precisament en les activitats que avui estan tancades per les restriccions per frenar el coronavirus. Fonamentalment, aquells que centraven la seua feina en l’hostaleria i la restauració.

Una Lleida amb una forta implantació agroalimentària permet que es continuïn mantenint els transports de cereals per a pinsos, animals vius i carns o fruita, com posa Asotrans com a exemples.

De fet, mentre que la província de Lleida ha perdut 4.707 afiliats a la Seguretat Social, el sector del transport i l’emmagatzemament de la demarcació té més volums d’ocupació que l’octubre del 2019. Les últimes dades de la Seguretat Social la situen en 10.497 treballadors, enfront dels 10.217 de fa un any. Es tracta d’un augment de 370 de cotitzadors, que suposa un 3,65 per cent.

Del total de persones lligades avui a transport i emmagatzemament, 8.303 cotitzen al règim general (assalariats), i 2.194 són autònoms. Només la patronal Asotrans compta amb un miler d’empreses associades a la província, que tenen una flota d’entre 4.000 i 4.500 vehicles.

Molts compten amb doble tripulació de xòfers. A aquest personal, s’hi afegeix el de terra, en el qual s’engloba un ampli ventall de departaments, des dels del control del trànsit de les flotes fins a recursos humans o legals, per posar-ne alguns exemples. Les empreses han apostat per implantar el teletreball en les funcions en què és possible.

Lleida és una província que compta amb un fort sector del transport, amb activitat no només a l’Estat sinó gran càrrega en rutes d’exportació i importació, des de la fruita fins als cereals com dos de les més conegudes.

En aquests moments, les preocupacions a futur se centren en la campanya nadalenca davant la possibilitat d’un hipotètic retraïment del consum.

Així mateix, es tem el fet que pugui acabar decretant-se un confinament domiciliari a l’Estat o en algunes comunitats autònomes en dates pròximes que torni a dificultar les activitats econòmiques no considerades essencials.

“És la mateixa feina però amb més protocols”

Eduard Molinera és un transportista de trenta-cinc anys que treballa amb el sector de l’agroalimentació i coneix bé els problemes als quals s’han d’enfrontar dia a dia els xòfers. Explica que el sector del transport alimentari és un dels menys afectats pels estralls que causa la pandèmia sobre l’activitat econòmica.

“La feina és la mateixa que abans, només que ara s’hi han de sumar els protocols de mascaretes, gel i pantalles quan et presentes a les fàbriques.” Considera que el més molest és no poder parar a menjar a la carretera. “Hi ha restaurants oberts per emportar-se el menjar, l’anomenat take away, però no és el mateix i al final he optat per comprar-me una carmanyola elèctrica i emportar-me el menjar fet de casa”.

Es tracta d’una solució que s’ha generalitzat entre molts professionals. Durant el confinament domiciliari a la primavera, els xòfers no tenien accés ni a bars i en molts casos lavabos en les seues rutes. Avui, pel que fa als serveis, Molinera diu que “has d’utilitzar-los al punt de sortida o al d’arribada, perquè no pararàs a meitat de l’autovia”. Diu que la Covid els afecta poc a la feina, “excepte que a les fàbriques acostuma a haver-hi baixes i falta de personal a causa de la pandèmia i de vegades això retarda una mica la feina”.

Explica que molts altres sectors notaran més els efectes de la crisi. De fet, assenyala que “a les carreteres hi ha molt menys trànsit al qual estàvem acostumats, i això vol dir que hi ha molta gent que no treballa i per tant no ingressa diners. És una cadena i pot ser que a la llarga ens afecti a tots”.