Javier Faus: «La dicotomia economia i salut és falsa»

El president del Cercle d'Economia, Javier Faus, s'ha marcat entre els seus objectius no centrar-se únicament en Barcelona, sinó obrir-se al territori, atansar-se a Lleida. És el que ha fet aquesta setmana amb una visita en la qual ha tingut trobades amb la Cambra de Comerç, l'Associació de l'Empresa Familiar o el Parc Científic, entre d'altres. Defensa el potencial econòmic de Lleida, des de l'agroalimentació fins a les noves tecnologies, passant pel sector sanitari. Adverteix que la dicotomia salut-economia és falsa.

Com es planteja el Cercle d’Economia la potenciació del territori?

He vingut especialment a Lleida per escoltar diferents sectors empresarials. Ens hem reunit amb empresaris familiars, Cambra de Comerç, Parc Científic... Primer es tracta d’escoltar i veure com els podem ajudar. Hem ofert, a qui ho vulgui, integrar-se en algunes comissions del Cercle per també, valgui la redundància, integrar millor el territori. Tenim la intenció de defensar els interessos de tot el territori català, no únicament el de Barcelona.

El Cercle d’Economia obre les portes a Lleida i vol que tingui un paper important dins de l’organització?

Definitivament, perquè Lleida és líder en el sector agroalimentari i també, cada vegada més, pionera en temes digitals. Es tracta de sectors que hem reiterat que són prioritaris per a nosaltres. Parlo també de tot el sector de la salut, que inclou així mateix la salut animal, el digital, el de sostenibilitat, i en aquest sentit podem aprendre molt de Lleida.

Superar la crisi passa per un increment de la despesa i de la inversió?

Des del Cercle defensem que la dicotomia salut o economia és falsa perquè l’economia no es començarà a normalitzar fins que no es puguin garantir les condicions de salut en la majoria de la població. Els fons europeus seran molt importants i hem de fer-ho bé. Han d’estar dedicats a sectors que són transformadors de la realitat i considero que Lleida té l’oportunitat d’aportar moltes idees de diferents sectors, la salut especialment. Hi haurà molts diners d’Europa i cal aprofitar-los bé.

Ara fa tot just uns dies el Cercle d’Economia va presentar un document en el qual defensa que la despesa sanitària s’hauria d’incrementar en 12.240 milions d’euros, en un horitzó de cinc anys.

Vull destacar dos raons. La primera és que, evidentment, el sanitari és un sector amb un gran impacte social i tothom està d’acord a incrementar-hi la inversió perquè, amb això, tots estem més segurs. És evident que no pots tenir una economia sana sense que tots ens sentim segurs. Però també s’ha de tenir en compte que el sector salut serà un sector tractor de l’economia per si mateix. Parlo de tot el sector sanitari, des de l’hospitalari fins al farmacèutic passant per la investigació i la biomedicina o les residències, per citar-ne alguns aspectes. Es tracta d’un sector que creiem que aportarà més d’un 10 per cent al Producte Interior Brut en el futur d’un país. Per tant, tot el que sigui invertir en aquest sector, a banda que salva vides i ens cuida, serà tractor de l’economia i, per això, hem d’invertir-hi tots els diners que facin falta.

En la seua reunió amb empresaris de Lleida, quines inquietuds ha recollit?

Els empresaris de Lleida tenen molt compromís per la terra on s’ubiquen, amb el territori. He escoltat diferents preocupacions. Per exemple, l’Empresa Familiar ha posat de manifest l’existència de traves administratives per tirar endavant projectes i mostra així mateix la necessitat de canvis fiscals. Són inquietuds que traslladarem tant a les administracions tant catalana com estatal. Hem de donar suport a l’empresa privada, és clau.

Finalment, quins són els objectius que s’ha plantejat al capdavant del Cercle?

El Cercle és una institució amb més de seixanta anys de prestigi. Està format, entre d’altres, per acadèmics, empresaris i executius. No som ni un lobby de pressió ni una patronal i el nostre gran objectiu és defensar els interessos del país. En aquest sentit, vull obrir les finestres i atansar-nos a altres territoris i realitats.