MACROECONOMIA ANÀLISI
L'economia de Lleida aguantarà millor que la mitjana catalana la crisi del coronavirus
Gràcies en bona part a la indústria agroalimentària i amb un sector turístic que se'n ressent menys que en altres demarcacions || Catalunya podria acabar l'any amb un retrocés del PIB del 10 a l'11%
El turisme ha aguantat millor a Lleida que en altres zones. Estany de Sant Maurici aquest estiu.
L’economia de Lleida acostuma a tenir creixements més modestos en moments de boom, però també resisteix millor les crisis a causa de la seua estructura econòmica. Les previsions del catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, Josep Oliver, apunten precisament que l’economia de Lleida caurà menys que la mitjana catalana aquest any 2020, marcat pels efectes de la Covid-19. En el cas de Catalunya estima que el retrocés podrà situar-se entre el 10 i l’11%, taxes a les quals no arribarà Lleida d’acord amb diferents indicadors parcials. “L’estructura productiva de Lleida està més encarada cap als serveis personals i la construcció residencial i, en alguns àmbits, cap a la indústria alimentària, metal·lúrgica i de maquinària, que li donen un plus de resistència que altres àmbits territorials no tenen”, va explicar.
Durant els tres primers trimestres de l’any, tant l’afiliació a la Seguretat Social com les pernoctacions hoteleres han registrat descensos inferiors a la demarcació que en el conjunt de Catalunya, a l’espera de les dades del quart trimestre. En el cas de l’afiliació, els retrocessos ronden l’1% al pla de Lleida i el 2% a les comarques de muntanya, mentre a Girona arriben al 4% i al Camp de Tarragona al 5%, segons els exemples que va citar Oliver. En el cas de les pernoctacions, a la demarcació situa la caiguda per sobre del 30%, mentre que certes marques turístiques s’han esfondrat entorn del 75%. Amb tot, Oliver va dir que caldrà esperar a conèixer les dades del quart trimestre i l’evolució del sector agrari.
Les comarques lleidatanes van liderar l’any passat el creixement a tot Catalunya
Oliver va fer aquestes previsions durant la presentació de les dades de la demarcació recollides a l’Anuari, juntament amb el director de zona del BBVA, Víctor Blasco.
En aquest sentit i com va publicar SEGRE el 19 de novembre, Lleida va ser la demarcació on l’economia va créixer més durant el 2019, en relació amb l’any anterior. En concret va registrar un increment del VAB del 2,3%, respecte del 2,1% del conjunt de Catalunya. Tanmateix, aquest creixement va ser asimètric territorialment. D’una banda, el pla de Lleida va tenir el creixement més notable, amb un 2,6%, empès per l’alça dels serveis (3,8%). Per una altra, les comarques de muntanya van ser les que menys van créixer de tot Catalunya, amb un 0,5%, per la baixada de la indústria i un sector terciari feble.
Fins a un 10% de les empreses espanyoles, abocades a tancar El Banc d’Espanya calcula que entre el 6 i el 10% de les empreses espanyoles seran inviables i acabaran tancant, un percentatge que dependrà del ràpid que puguin superar-se els problemes generats per la Covid o si aquests persisteixen en el temps. Les petites i mitjanes empreses són les més vulnerables, mentre que els sectors més mal parats són els que han patit més restriccions en la lluita per la pandèmia com transport, hostaleria, restauració i oci.
D’altra banda, l’OCDE ha actualitzat les seues perspectives econòmiques per a Espanya i ha pronosticat una caiguda del PIB per a l’any 2020 inferior del que s’havia estimat anteriorment malgrat la segona onada de la Covid-19, així com un menor increment de la taxa d’atur, mentre ha mantingut sense canvis la previsió de creixement de l’economia per al 2021.Aquest any caurà l’11,6%, mentre que creixerà el 5% el 2021 i el 4% el 2022.
