Uns 86.000 lleidatans esperen la pujada de l'SMI a 1.000 euros al mes

Al voltant de 86.000 lleidatans es beneficiarien d’una eventual pujada del salari mínim interprofessional (SMI) l’any que ve a 1.000 euros mensuals en catorze pagues. Són els treballadors de la província que, segons l’últim balanç de l’Agència Tributària, relatiu al 2019, van declarar percepcions salarials inferiors a aquesta quantitat. D’aquests, 76.242 van ingressar a tot estirar 900 euros al mes, que era l’SMI fixat aleshores, i ja s’haurien beneficiat de la pujada experimentada aquest 2020 del 5,5%, fins als 950 euros mensuals. La resta són aproximadament una quarta part dels que van reconèixer haver cobrat entre 900 i 1.350 euros al mes l’any passat.

Encara que el Govern central es va comprometre dimarts a elevar l’SMI l’any 2021 malgrat la crisi que ha generat el coronavirus, el cert és que aquesta mesura no compta amb un suport unànime dins de l’Executiu de Pedro Sánchez (vegeu la columna). Tampoc desperta simpaties entre les patronals i els experts. Arran d’això, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va insistir ahir que “no toca” apujar l’SMI el 2021. “Nosaltres pensem que amb la que està caient, estar parlant d’aquestes coses ens sorprèn”, va sentenciar, alhora que va recordar que no van tenir “inconvenient” a acordar amb Moncloa i els sindicats la pujada de l’SMI d’aquest any. En la mateixa línia, el director general de Funcas, Carlos Ocaña, va remarcar que la “prioritat” ha de ser “protegir” les empreses i els llocs de treball. Així, va avisar que aquests propers mesos seran “complicats” i va advocar per centrar-se en “com salvar el màxim nombre d’empreses” i deixar de banda altres qüestions com la de la pujada del salari mínim interprofessional per a l’any que ve.

Al contrari, els sindicats insisteixen a elevar el sou mínim fins, almenys, als 1.000 euros (vegeu el desglossament).

D’altra banda, i sense esmentar expressament CCOO, Ros va lamentar haver estat “sols” en “alguns moments clau” del procés, com la manifestació contra la sentència del Suprem. En el marc del XVI Congrés del sindicat, Ros va tenir un record per a Dolors Bassa, exdirigent de la UGT i consellera de Treball amb Carles Puigdemont, condemnada per l’1-O.