L'auge del teletreball o l'arribada del 5G protagonitzen 2020 al món digital
Imatge de la rambla Ferran totalment buida, ahir.
L’auge del teletreball, l’arribada del 5 G o les noves formes de ciberdelinqüència són alguns dels successos més destacats del món digital durant el 2020, segons el parer de l’Observatori Espanyol d’Internet, que ha assenyalat que el terme més buscat a Google ha estat 'Coronavirus' seguit d’'eleccions als EUA'.
Segons l’Observatori, la pandèmia ha condicionat la implementació d’Internet en la vida actual com demostren les dades, ja que l’ús de WhatsApp va créixer un 700 per cent durant la crisi sanitària, igual com les trucades de veu (40%) o el teletreball (32%), que ha portat 4,5 milions d’espanyols a canviar les taules d’oficina per les pantalles dels ordinadors.
L’Observatori també destaca que l’arribada del 5 G també és un altre dels protagonistes del 2020, a causa que permet utilitzar una xarxa més ràpida, veloç i extensa, la qual cosa, segons el seu parer, s’ha convertit en una arma geoestratègica i "en un tren que cap país no vol perdre".
"El 2020 ha estat l’any de les misses online i els serveis funeraris telemàtics. Youtube, Zoom o Twitter es convertien en aliats fonamentals i en eines domèstiques d’ús massiu", ha destacat el director de l’Observatori Espanyol d’Internet, Francisco Canals.
D’altra banda, la demanda de productes sanitaris i l’arribada de la vacuna han disparat els atacs cibernètics a ens públics i empreses farmacèutiques, relata l’Observatori, que afegeix que els ciberdelictes ja suposen el deu per cent de totes les infraccions penals.
També indica que han crescut els llocs web il·legals o les farmàcies online que venen falsos tests del Covid-19. Més de 30.500.000 espanyols ja utilitzen aplicacions de missatgeria instantània, per la qual cosa l’Observatori subratlla que són vulnerables a rebre 'fake news' que s’aprofiten del gran trànsit que va experimentar la xarxa durant tot l’any.
Finalment, l’organització lamenta que el govern espanyol "no va trepitjar l’accelerador de les apps sanitàries" en al·lusió a l’aplicació 'Radar Covid', que no va arribar al 70 per cent de descàrregues en la població necessària per aconseguir omplir el territori d’antenes detectores de possibles positius.
