LABORAL BALANÇ
La Generalitat amplia plantilla en més de 400 persones i els ajuntaments l'abaixen en 122
Catalunya s'atansa als 24.700 treballadors públics || L'administració catalana concentra el gruix del total amb prop de 16.400, seguida dels consistoris amb 7.000 i l'Estat amb uns 1.500
Sanitat, educació i forces de seguretat són les tres fonts d’ocupació pública.
L’evolució de l’ocupació pública a Lleida està marcada per l’increment registrat en la Generalitat, la caiguda en els ajuntaments i la pràctica estabilitat en el cas de l’Estat en dotze mesos. Així ho reflecteix l’últim informe publicat pel ministeri de Política Territorial i Funció Pública que dirigeix, almenys de moment, Carolina Darias, que sona com el recanvi de Salvador Illa al capdavant de Sanitat.
La Generalitat tenia el mes de juliol passat 16.394 empleats en nòmina, una xifra que representa un increment de 405 respecte a dotze mesos enrere. El mateix mes del 2019 la seua plantilla era de 15.989, amb la qual cosa el repunt de treballadors a càrrec dels pressupostos del Govern se situa en un 2,52 per cent
A l’hora d’explicar la pujada està clar que la pandèmia hi ha pogut tenir molt a veure. De fet, la Sanitat pública està en mans de l’administració catalana i ha estat la que ha necessitat un clar reforç des del mes de març passat per lluitar contra el coronavirus.
Passa el mateix amb l’Educació, que ha requerit noves contractacions per fer del curs en marxa al més segur possible. De tota manera, en el cas de l’ensenyament, els efectes es notaran quan es tinguin les dades dels pròxims trimestres.
La situació és ben diferent en el cas dels ajuntaments de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran. En aquest cas, les plantilles s’han vist reduïdes en 122 persones en el període analitzat, o el que és el mateix, en un 1,16 per cent. Els consistoris han passat de donar ocupació a 7.122 persones a tenir el mes de juliol passat un total de 7.000.
Finalment l’estabilitat és la paraula que millor defineix la situació dels empleats públics de l’Estat a Lleida, un col·lectiu molt limitat respecte al conjunt de tota la demarcació. El mes de juliol del 2019 hi havia 1.543 persones a càrrec dels pressupostos aprovats per les Corts espanyoles, i un any després eren 1.546.
L’ocupació pública té un perfil clarament femení en el cas tant de Generalitat com els ajuntaments. L’administració catalana ocupa 10.634 dones davant de 5.760 homes. En aquest cas, l’explicació pot ser perquè tant la sanitat com l’educació mantenen avui dia un clar perfil femení. En el cas dels ajuntaments, 4.098 dels seus empleats són dones davant de 2.902 homes. Pel que fa a l’Estat, són 962 homes i 584 dones.
Gairebé un de cada 5 assalariats cobra a Lleida dels pressupostos L’ocupació pública a la província de Lleida té un pes significatiu, si tenim en compte que ho és prop d’un de cada cinc afiliats al règim general de la Seguretat Social, en el qual cotitzen els empleats assalariats. En concret, les últimes dades oficials del ministeri situen en 139.463 els cotitzadors en aquest règim, i 24.940 els empleats públics, dada que suposa un 17,88 per cent del total.
