El costat fosc del rebut de la llum

Diu el refrany que any gelat any de blat, i aquest 2021 ha començat amb nevades històriques, però uns rebuts de la llum que no agraden gens a les butxaques dels consumidors. Amb una demanda disparada, la pujada interanual en el preu del kilowatt hora (kWh) d’electricitat arriba al 40,6% en els primers quinze dies de gener, segons l’anàlisi de FACUA-Consumidors en Acció. Amb el preu mitjà del kWh d’aquestes dos setmanes, la factura mensual de l’usuari mitjà estaria gairebé 20 euros per sobre de la del mateix període de l’any passat. El rebut suposaria 88,06 euros, la qual cosa representa un increment del 29,1 per cent respecte al dels primers quinze dies del 2020, quan es va situar en 68,20 euros. Quan al consumidor li arriba la factura de la companyia, el preu majorista de l’electricitat representa al voltant del 35% sobre el rebut final, al voltant d’un 40 pèr cent correspon als peatges i prop del 25 per cent restant, a l’IVA i a l’impost d’electricitat. Per determinar el cost de l’electricitat, existeix des de fa més de vint anys un mercat organitzat en què es fixa per a cada hora de cada dia de l’any un preu. Els compradors i venedors que operen a Espanya negocien a través d’OMIE (Operador del Mercat Ibèric d’Energia) i per casar ofertes i demandes, el mercat utilitza un algoritme específic denominat Euphemia. La mecànica d’aquest mercat a l’engròs, en què compren l’electricitat els comercialitzadors que posteriorment la venen al consumidor final, és cobrir la demanda utilitzant les centrals de menys a més cost, però el preu que cobren totes és el de l’última central utilitzada, que serà la més cara en aquella hora del dia. Per atendre el consum, en primer lloc s’utilitzaran les renovables (eòlica, solar, etc.), la nuclear i la hidroelèctrica fluent que hi hagi disponible aquell dia i, si amb aquesta producció no es cobreix la demanda, començaran a utilitzar-se centrals que funcionen amb combustibles més cars, com el gas o el carbó. A tall de resum: com més energia natural, més barata és l’electricitat. Si el temporal redueix la font solar per les boires, per exemple, el cost es dispara. Aquest disseny implica una alta volatilitat de preus, com passa ara.

Lleida

Poden contractar la llum al mercat lliure, sense penalització per pujades, ni beneficis per baixades

Les fluctuacions del preu majorista de l’electricitat no afecten tots els consumidors per igual. Ho fan de ple sobre els acollits a la tarifa regulada o preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), que el 2019 eren onze milions de clients, el 37 per cent del total, segons la Comissió Nacional de la Competència. Red Eléctrica de España publica les variacions de preus que afecten aquests clients amb PVPC, una tarifa a la qual pot acollir-se qualsevol consumidor domèstic amb una potència contractada inferior a 10 KWh.

Encara que hi ha experts del sector que aconsellen aquesta tarifa com a més barata a llarg termini i qualsevol pot contractar-la amb facilitat (n’hi ha prou amb enviar un correu electrònic a una de les cinc empreses acreditades com a comercialitzadores d’últim recurs), la majoria de consumidors a Espanya ha optat per contractes de mercat lliure amb la seua elèctrica. Aquesta opció suposa que les variacions de preus del mercat no els afecten ni pel costat bo ni pel dolent, perquè els eviten pagar més quan són molt alts, però els impedeixen pagar menys quan baixen. El capítol d’impostos representa una quarta part del rebut. D’una banda, l’IVA suposa el 21% i a més s’ha d’abonar un impost sobre l’electricitat del 5,1127 per cent. L’impost del valor afegit a Espanya és dels més elevats de l’entorn. Per exemple, a França se situa en un 20%, Alemanya el té establert en un 19 per cent, a Grècia està estipulat en el 13%, a Itàlia representa el 10% i a Portugal hi ha un tipus reduït del 6 per cent.

El Govern central descarta abaixar-lo, a pesar que a Espanya és superior en 1,7 punts a la mitjana europea i en 2,6 punts a la mitjana de l’eurozona. Està especialment lluny dels sis països que apliquen tipus reduïts: Itàlia, Irlanda, Grècia, Croàcia, Itàlia, Luxemburg i Malta.