Restriccions fins al 7 de febrer, que costaran uns 44 milions al comerç

El Govern va decidir ahir prorrogar les actuals mesures per frenar l’expansió de la Covid catorze dies més, fins al 7 de febrer, de manera que es manté el confinament municipal i el tancament del comerç no essencial els caps de setmana. Aquesta decisió ha tornat a indignar tant el comerç com l’hostaleria de Lleida, que denuncien que la limitació de la seua activitat no va acompanyada d’ajuts econòmics, però la consellera de Salut, Alba Vergés, va culpar el Govern central de no desplegar-les. Les restriccions també inclouen la limitació horària de l’hostaleria i segueixen suspesos els desplaçaments no justificats entre l’Alt Urgell i Andorra.

Segons va argumentar el departament de Salut en un comunicat, “cal intentar continuar frenant la situació epidemiològica a Catalunya” i va alertar que “segueix l’alta pressió als hospitals, amb 2.825 ingressats i 612 pacients a les UCI”, de forma que va demanar “un esforç més per frenar la corba ascendent de la pandèmia”.

Denuncien que la limitació de la seua activitat no va acompanyada de mesures econòmiques

En aquest sentit, el president de PimeComerç Lleida, Manel Llaràs, va dir que el sector entén les restriccions per motius de salut, “però cal tenir en compte l’impacte econòmic que suposa, atès que els comerços ja no disposen de liquiditat”. Basant-se en les pèrdues del confinament al Segrià a l’estiu, Llaràs va afirmar que “les mesures comporten que el comerç de la província deixi de facturar vuit milions d’euros a la setmana, quatre a Lleida capital”.

D’aquesta manera, des que van entrar en vigor les mesures el 7 de gener passat, que va treure un cap de setmana sencer d’obertura comercial en plenes rebaixes, Llaràs va assegurar que les pèrdues al llarg d’aquest mes de restriccions seran de 44 milions d’euros (12 de la primera setmana i 8 de les tres següents).

“La campanya de Nadal va donar un petit respir, però s’han carregat les rebaixes i cada vegada hi ha més comerciants que es plantegen abaixar la persiana (un 35% estava pendent del Nadal i les rebaixes per decidir-ho) i ens demanen assessorament sobre què fer amb els deutes pendents”, va assenyalar.

Així, va dir que “els bancs són reticents a concedir un segon crèdit quan encara no s’ha pogut pagar el primer i els ajuts de 6 mesos de l’ICO ja han desaparegut, per la qual cosa s’hauria de fer alguna cosa amb els deutes pendents amb les administracions”.

Per la seua part, la presidenta de la Fecom, Maria Rosa Eritja, va manifestar que la situació és de “desesperació”. “El que més preocupa és la incertesa i que no hi ha ajuts”, va assenyalar i va afegir que “molts comerços obren amb pèrdues i ens demana consell sobre com continuar el negoci”.

El president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, va admetre que afronten la prolongació de les restriccions “amb resignació” i va qualificar de “drama” la situació que viu el sector. “No podem fer més, ja vam dir al principi que ens enganyaven i que no seria una setmana. L’última vegada va durar quaranta dies. No tenim poder ni potestat. Ens toca aguantar i callar”, va indicar. Va assenyalar que “la sensació d’impotència és molt forta perquè sembla que els hotelers i restauradors som els culpables, i som el gremi sacrificat i deixat de la mà de Déu”.

Va remarcar que no reben ajuts per “pagar deutes” i va dir que ja ni tan sols poden calcular les pèrdues i que fins i tot organitzar accions de protesta els suposa una despesa. “Sembla que les mesures estan pensades perquè a la ciutat puguin viure, però no els pobles. Molta gent no pot seguir, és un drama”, va sentenciar.