El Consell de Ministres dóna llum verda a la pròrroga dels ERTO fins el 31 de maig

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el decret que prorroga els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins el 31 de maig, una mesura acordada amb els agents socials que tindrà un cost proper als 5.000 milions d’euros.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha destacat que el procés de negociació amb els agents socials per prorrogar de nou els ERTO ha estat "més ràpid", la qual cosa posa de manifest la confiança que hi ha cap aquest mecanisme, que "està funcionant bé".

Escrivá ha subratllat que la nova pròrroga dels ERTO manté bàsicament el mateix esquema de protecció a empreses i treballadors vigent fins el 31 de gener. No obstant això, la norma simplifica els tràmits per estendre’ls en el temps, de manera que no es necessitaran noves autoritzacions administratives.

L’esquema que de moment vigirà fins el 31 de maig contempla el manteniment de les tres modalitats d’ERTO actuals: les destinades als sectors 'ultraprotegits’ i a les empreses vinculades a la seua cadena de valor; els ERTO d’impediment de l’activitat, i els ERTO de limitació, els dos últims pensats per a restriccions administratives temporals adoptades com a mesura de fre als contagis de Covid (reducció d’aforaments o prohibició d’obertura, per exemple).

Les exoneracions en les cotitzacions socials vinculades a aquestes modalitats es mantenen. Així, en el cas dels sectors 'ultraprotegits’ i empreses de la seua cadena de valor, les exempcions seran del 85% per a empreses amb menys de 50 treballadors i del 75% per a les quals tenen més de 50 empleats, tant per a empleats reincorporats com per a suspesos. Això, segons ha assenyalat Escrivá, suposa una ajuda directa "de facto" per a aquests sectors.

En els ERTO per impediment, als quals poden acollir-se empreses de qualsevol sector o activitat, les exoneracions seran del 100% per a empreses amb menys de 50 treballadors i del 90% per a les quals tinguin més de 50 empleats en plantilla.

En els ERTO de limitació, als quals també poden tenir accés empreses de qualsevol sector o activitat, les exempcions seran decreixents fins maig de 2021. Per a empreses de menys de 50 treballadors, aquestes seran del 100% el febrer, del 90% al març, del 85% a l’abril i del 80% al maig. Per a les que tinguin més de 50 empleats, seran del 90%, del 80%, del 75% i del 70%, respectivament.

Gràcies a la simplificació dels tràmits, les empreses que siguin titulars d’un ERTO per impediment o per limitació, autoritzat abans o durant la vigència d’aquesta norma, no hauran de sol·licitar i tramitar un nou expedient davant de l’autoritat laboral per passar d’un a l’altre. N’hi haurà prou que remetin una comunicació a l’autoritat laboral que hagi dictat la resolució corresponent a l’ERTO del qual és titular i a la representació sindical, i no serà necessari que remetin una nova sol·licitud col·lectiva de prestacions al SEPE.

Els ERTO Covid basats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) es podran continuar beneficiant tant de la simplificació de tràmits prevista a l’article 23 del Reial Decret-llei 8/2020, com de la possibilitat, inexistent en la seua regulació ordinària, de tramitar una pròrroga presentant davant de l’autoritat laboral un acord en tal sentit amb la representació unitària o sindical.

NOUS SECTORS 'ULTRAPROTEGITS’

Segons el Govern espanyol, en la nova pròrroga s’utilitzen criteris objectius "més generosos" per determinar els sectors considerats com a 'ultraprotegits’, la qual cosa ha donat lloc a la incorporació de nous 'CNAE', protegint gairebé 50.000 treballadors més.

Així, s’han inclòs en aquest llistat aquelles empreses la CNAE de les quals entre finals d’abril i finals de desembre no han recuperat l’activitat en percentatge inferior al 70% i amb un percentatge d’afiliats coberts per ERTO major del 15%.

De la llista de 42 CNAE considerats 'ultraprotegits’ aprovada en l’anterior pròrroga ara entren tres nous sectors i en surten uns altres tres. Les noves activitats que s’incorporen són càmpings i aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació, i activitats de manteniment físic. Surten, per contra, fabricació de catifes i fabricació d’instruments musicals.

A aquests 42 CNAE cal sumar les cinc activitats que es van incloure el desembre com a sectors 'ultraprotegits’ en el marc del pla de rescat de l’hostaleria i que són comerç a l’engròs de begudes; restaurants i llocs de dinars; activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals; establiments de begudes, i activitats de jocs d’atzar i apostes (casinos, bingos, loteries i cases d’apostes). Així, en total, 47 activitats formaran part dels CNAE 'ultraprotegits’ pels ERTO.

MANTENIMENT DEL COMPROMÍS D’OCUPACIÓ

La pròrroga manté el compromís de manteniment de l’ocupació a la seua actual redacció, així com la prohibició a les empreses que facin ERTO d’acomiadar, interrompre contractes temporals, repartir dividends i realitzar hores extraordinàries i externalitzar activitat.

Els treballadors afectats per ERTO continuaran tenint accés a la prestació sense període de carència, no els computarà el període consumit fins gener de 2022 i la prestació equivaldrà al 70% de la base reguladora. Es mantenen a més els beneficis aplicables als treballadors fixos discontinus (incloent la prestació extraordinària) i la millora de protecció de les persones afectades per ERTO amb contractes a temps parcial.

Actualment, hi ha 704.000 persones en ERTO, encara que al pic alt de la pandèmia els treballadors protegits van arribar a ser més de 3,4 milions. D’aquest total, 450.000 estan en alguna de les modalitats que comporten exoneracions a la Seguretat Social.

Escrivá ha destacat que el percentatge de reincorporació de treballadors al mercat laboral des de l’ERTO assoleix a Espanya el 85%, un dels més alts entre els països europeus que tenen aquest mecanisme o similar i tot això "malgrat que Espanya, per la seua estructura productiva, s’ha vist més afectada per la pandèmia".

LA INSPECCIÓ PODRÀ EMETRE ACTES SENSE LA INTERVENCIÓ D’UN FUNCIONARI

En el marc d’aquest decret s’han aprovat també altres mesures en l’àmbit laboral. Així, es permetrà a la Inspecció de Treball i Seguretat Social emetre actes d’infracció automatitzades sense intervenció directa dels seus funcionaris i preservant les garanties jurídiques.

La norma contempla a més que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) garantirà l’accés a tota la seua oferta de tràmits i serveis a través de la seua seu electrònica, així com que els artistes d’espectacles públics puguin continuar percebent les prestacions d’atur en els termes vigents.

Aquesta prestació serà incompatible amb la realització d’activitats per compte propi o per compte d’altri, o amb la percepció de qualsevol altra prestació, renda mínima, rendeix d’inclusió, salari social o ajuts anàlegs concedits per qualsevol Administració Pública.

D’altra banda, el decret estableix que les entitats de l’Economia Social podran mantenir les seues reunions per via telemàtica i votar per escrit durant l’any 2021, encara que aquesta possibilitat no constés als seus estatuts.

A més, la norma flexibilitza el requisit de no haver treballat o no haver rebut atenció educativa o formativa el dia natural anterior perquè els joves o menors estrangers no acompanyats puguin adscriure’s al Sistema Nacional de Garantia Juvenil si han estat afectades per un ERTO.