Llum verda a les normes per accedir i gastar el fons de recuperació europeu

El Parlament Europeu va donar aquest dimecres llum verda a la regulació per a la major part del Fons de Recuperació de la Unió Europea (UE), l’històric instrument per fer front a la reconstrucció postpandèmia del qual a Espanya li arribaran uns 140.000 milions d’euros.

Els diputats van donar el seu suport a les normes sobre el Mecanisme de Recuperació i Resiliència per 582 vots a favor, 40 en contra i 69 abstencions, en un nou pas en la posada en marxa d’aquest pilar principal del fons que canalitzarà 672.500 milions d’euros del total de 750.000 milions. Aquests diners, tanmateix, no estaran disponibles fins que tots els Estats ratifiquin la legislació que permetrà a la Comissió emetre el deute per finançar el Fons, una cosa que fins ara només han fet sis països

L’Eurocambra confirma amb aquest vot el compromís al qual van arribar els seus negociadors amb els del Consell el desembre passat, que recull que per rebre els ajuts els països han de presentar plans de reformes i inversions destinades a impulsar el creixement, la creació d’ocupació i les transicions ecològica i digital.

Aquests plans han d’abordar una part important de les recomanacions econòmiques que els fa anualment la Comissió i ser aprovats per l’Executiu comunitari i el Consell. Els desemborsaments, dos vegades a l’any, estaran condicionats que es compleixin els objectius i el calendari pactat amb Brussel·les.

ELS DIPUTATS ESPANYOLS, SATISFETS AMB EL RESULTAT

Una dels tres negociadors principals del Parlament, la socialista Eider Gardiazábal, va recalcar a Efe que valora que "s’han après moltes lliçons de la crisi anterior" i va destacar especialment el reforç al pilar social del mecanisme, que segons el seu parer havia quedat diluït en la proposta inicial. La resposta que s’ha donat, va dir, "demostra que es poden fer les coses d’una altra manera".

Per a Isabel Benjumea (Partit Popular), la concessió més rellevant extreta és la tasca de vigilància per a l’Eurocambra sobre els plans de recuperació que presentin els països, que no estava garantida des de l’inici per tractar-se d’un paquet extern al pressupost de la Unió Europea. "Els podem garantir que des del Parlament Europeu mirarem amb lupa el pla que finalment presenti el Govern d’Espanya", va advertir Benjumea.

Des de Ciutadans, Luis Garicano va coincidir amb Benjumea en valorar el control més gran que tindran no només l’Eurocambra "que rebrà alhora que el Consell la documentació rellevant-, sinó també l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau o els auditors comunitaris, i va subratllar l’augment de la taxa de prefinançament al 13 % i les metes vinculants de despesa en les transicions ecològica i digital (del 37 % i 20 % respectivament).

Para Ernest Urtasun (En Comú Podem), és clau que aquest 37 % de la despesa per pal·liar el canvi climàtic s’hagi definit de forma més ambiciosa i, en qualsevol cas, que la totalitat del mecanisme segueixi el principi de "no danyar significativament" el medi ambient. Això significa, per exemple, que les activitats amb combustibles fòssils queden excloses. "Des del punt de vista de l’efecte que tindrà sobre els plans nacionals, això sens dubte és el més rellevant", va afirmar.

140.000 MILIONS PER A ESPANYA

De cara al debat polític que s’obre a Espanya amb l’arribada dels 140.000 milions del fons, Gardiazábal va dir esperar "que a ningú no se li ocorri jugar amb foc" per la importància per al futur del país d’aquest desemborsament, i va assegurar que la Comissió "valora molt positivament tots els passos que està fent Espanya" en l’elaboració d’aquest pla.

Urtasun, per la seua part, va lamentar "no veure l’oposició amb voluntat de tenir un diàleg constructiu sobre aquest tema" i va apuntar al recent vot al Congrés sobre el decret de gestió dels fons com un mal auguri. "Si volen tenir una actitud constructiva seria el desitjable, si volen utilitzar-lo per fer oposició ho trobaré lamentable, perquè és un projecte del quin hauríem d’estar tots darrere", va dir.

Al contrari, Benjumea i Garicano es van mostrar més crítics amb l’actitud del Govern: la diputada popular va subratllar la "falta de transparència" i la "desconfiança legítima de l’oposició", a més del desconeixement sobre "com s’executarà i quin serà l’instrument de repartiment d’aquests fons". "Tenint en compte el punt de partida en el qual som, em semblaria un miracle que Espanya gastés els diners bé. El Govern espanyol no ha buscat consensos polítics a l’hora de decidir els mecanismes. No hi ha participació ni de la societat civil ni de les autonomies ni ajuntaments", va lamentar Garicano.

SERÀ SUFICIENT PER AFRONTAR EL 2021?

El principi del final de l’aprovació arriba en plena tercera onada de la pandèmia i amb l’inici més lent de l’esperat de la campanya de vacunació a la Unió Europea, que afronta l’aprovació d’un instrument històric per definició però que corre el risc de quedar curt pel profund de la crisi.

"Ningú no esperava que la tercera onada impactés tan forta, la recuperació econòmica d’aquest any arribarà més tard del previst i està clar que les quantitats del fons quedaran curtes", va predir Urtasun, que creu que el debat sobre l’ampliació dels fons s’acabarà obrint.

Benjumea, per la seua part, no veu un possible un segon fons de recuperació i va advertir que la responsabilitat dels Estats membres és elaborar un pla que aprofiti els diners actuals, mentre va demanar el Govern que "no pequi d’optimisme".

Garicano va mostrar cautela i va recordar que no tots els Estats membres han donat encara la seua autorització perquè la Comissió Europea emeti el seu deute conjunt, encara que va considerar que "si es fan les coses bé, hi haurà oportunitat perquè hi hagi un altre fons". "Primer haurem de provar que som capaços d’utilitzar bé aquests diners", va puntualitzar.

Per a Gardiazábal, el pas més difícil, que era consensuar l’emissió de deute conjunt, ja s’ha donat. Encara que va demanar temps perquè el pla de recuperació es pugui posar a caminar, sí que va considerar que "no seria complicat si fos necessari tornar a repensar un pla de recuperació o augmentar el que tenim". "Però esperem que no hàgim d’arribar a aquest punt", va concloure.