Pimec es mesura a les urnes

El lleidatà Josep González va anunciar a començaments de febrer que deixava la presidència de la patronal de petites i mitjanes empreses catalana Pimec després de pràcticament un quart de segle. En aquell moment, tot apuntava a una transició cap al que havia estat la seua mà dreta en l’organització en els últims anys, Antoni Cañete, encara que finalment es mesurarà dimarts a les urnes amb la candidatura liderada per Pere Barrios, amb l’independentisme com una de les seues grans senyes d’identitat.

Les dos candidatures es batran dimarts després d’una campanya en la qual no ha faltat el foc creuat entre els dos caps de cartell acusant-se, per exemple, de desconèixer la realitat empresarial o de maniobres de l’estructura cap al que consideren el candidat oficialista.

Pimec és avui la patronal que compta amb més associats a Lleida, amb al voltant de 6.000 socis, entre empreses de diferents mides i autònoms i el sistema de vot va més enllà d’un associat un vot. De fet, no només poden ficar la papereta a l’urna socis individuals, sinó també gremis o associacions empresarials unides a l’organització. En aquest últim cas, el pes del seu vot depèn dels empresaris o autònoms que representen.

Una de les grans batalles en aquesta campanya consisteix a mobilitzar l’electorat perquè emeti el seu vot, que en el cas de Lleida es pot fer de forma presencial a la seu que té a la rambla Ferran de la capital del Segrià entre les 10 i les 17 hores. Els estatuts de la patronal marquen que els socis col·lectius i els individuals que vulguin votar però no puguin fer-ho presencialment dimarts tenen l’opció de delegar-lo en un altre membre amb dret a vot i segons les instruccions de la resolució de la junta electoral.

Ambdós candidats compten a les seues files amb representants del territori. Cañete ha integrat el que ha estat en els últims anys el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó, que a més compagina el treball a la seua empresa, Electrònica Saltó, amb la presidència de la Cambra de Comerç de Lleida. Ha unit en els últims mesos les demandes de l’empresariat local en un moment tan difícil com la pandèmia. Al costat d’ell es troben els també lleidatans Carlos Rabaneda (Rocroi SL) i Xavier Caufapé (Clínica Terres de Ponent SLU).

Per la seua part, Pere Barrios incorpora a la seua llista els lleidatans Eduard Porta (Promocat Exteriors SL), com a candidat a una de les vicepresidències de Pimec, i Montserrat Rosell (Altinco SL), per a una de les vocalies.

La candidatura Activisme Empresarial dels d’Antoni Cañete defensa com a targeta de presentació una línia continuista i allunyada de postulats polítics, amb el creixement de l’organització en els últims anys com la seua gran carta, però sobretot la seua experiència i els seus resultats. Jaume Saltó afirma que “tinc clar que la política s’ha de fer al Parlament o al Congrés, no en una organització empresarial, que ha de representar els interessos dels seus socis independentment d’ideologies o postures polítiques, perquè en el si de l’organització hi ha persones de tots els tarannàs”.

Eines Pimec, liderada per Pere Barrios, actual vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, compta amb el suport de l’ANC i l’equip d’Eines de País que va impulsar la candidatura independentista a la Cambra de Comerç. Eduard Porta defensa que després de 23 anys sense eleccions a Pimec, sense candidats alternativa a Josep Gonzáles, tot canvi és bo. Entre les senyes d’identitat de la seua candidatura apunta, entre d’altres, a la descentralització, el suport especial als autònoms o als joves empresaris.

La campanya no ha estat exempta d’enfrontaments, en especial en la recta final. Cañete ha acusat Pere Barrios de “desconèixer” la realitat empresarial i voler “trencar la democràcia” a través de l’impuls de la Llei de Cambres. El també actual secretari general de la patronal ha assegurat que la candidatura independentista no “contraposa” idees, sinó que preveu actuar amb una finalitat “diferent” i “instrumentalitzar” la confederació.

Eines Pimec, pel seu costat, presentarà un escrit a la Junta Electoral de l’entitat per denunciar “un conjunt d’irregularitats detectades durant el procés”. En els últims dies, Barrios ha lamentat que parteix d’una “situació d’inferioritat”, preguntant-se de forma retòrica qui ha fet la junta electoral i el reglament dels comicis.

El seu programa, diu, es basa entre altres aspectes en la “flexiseguretat” per als empresaris de pimes i per als autònoms, capil·laritat i proximitat per als socis del món rural amb polítiques de descentralització, provar d’aconseguir representativitat per a les pimes a nivell espanyol i ajudar a generar un capitalisme més inclusiu.

Una cosa que també destaca el seu equip és que no hi pot haver una patronal representativa del conjunt de les empreses perquè no “es poden fer les mateixes lleis per a una gran empresa que per a una micro o una mitjana”.

“El principal objectiu no és fer cursets ni fer de gestoria ni tràmits administratius”, continua Barrios, que creu que cal centrar-se a donar “resposta immediata a l’associat” amb experts fiscals o laborals i oferir una veu forta davant de l’administració.

Vol que la veu de Pimec tingui “la força” per parlar com a “única patronal” en nom dels petits i mitjans empresaris, que “ningú vagi a preguntar a ningú més” i que l’opinió de Pimec sigui “suficient” i “prou representativa”.

D’altra banda, Pere Barrios defensa “lluitar des del primer dia” per renegociar el pes de la patronal respecte a Foment. “No podem partir de la base que som els petits i que hi ha una altra gran patronal allà. Si divideixes, l’administració, quan la tens davant, ho té més fàcil”, afegeix.

Finalment, insisteix que en aquest escenari Pimec queda “residual”.