Brussel·les advoca per mantenir en suspens el control del dèficit i del deute durant el 2022

La Comissió Europea advoca per mantenir activada durant el 2022 la denominada clàusula de salvaguarda de les normes de disciplina fiscal comunitàries, la qual cosa a la pràctica equival a suspendre el control del dèficit i del deute dels estats membre perquè aquests puguin continuar gastant el necessari per pal·liar l’impacte del coronavirus en l’economia.

Així ho va manifestar ahir el vicepresident econòmic d’aquesta institució, Valdis Dombrovskis; “El nostre missatge, que és clar, és que el suport fiscal hauria de continuar tant de temps com calgui. Basant-nos en les nostres prediccions actuals, la clàusula de salvaguarda hauria de seguir activa el 2022 i seria desactivada el 2023”, va manifestar a través d’un comunicat.

Ara fa un any, la Comissió Europea va activar per primera vegada l’anomenada clàusula de salvaguarda, que permet als estats membre de la UE desviar-se transitòriament dels objectius de dèficit i de deute que els exigeixen les normes amb l’objectiu que puguin donar un suport fiscal suficient al seu teixit econòmic, amb mesures de despesa pública o de reducció d’impostos que contribueixin a pal·liar els efectes de la crisi sanitària.

Dombrovskis, així, va afirmar que aquesta norma excepcional ha de continuar en actiu, almenys, un any més. I és que, segons les últimes projeccions de Brussel·les, l’economia comunitària no recuperarà les cotes prèvies a la pandèmia del coronavirus fins a mitjans del 2022, i no en tots els estats.

Per això s’aposta per mantenir suspeses les normes durant tot l’exercici pròxim.

En la mateixa línia, l’euro comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va manifestar que “està clar que el 2022 el suport fiscal encara serà necessari”. “Millor fallar per fer massa que per fer molt poc”, va sentenciar.

Tanmateix, el vicepresident Dombrovskis va efectuar un toc d’atenció als socis dels Vint-i-set que presenten un “elevat nivell de deute”, d'entre els quals figuren Espanya, Itàlia o Grècia.

D’aquesta manera, va instar Madrid, Roma i Atenes a “seguir polítiques fiscals més prudents”, encara que mantinguin el suport en general. A més, va subratllar que aquests estats seran els més recolzats per les subvencions dels fons de recuperació. “És aviat per saber quan caldrà passar a posar menys èmfasi en els estímuls i més en la prudència fiscal”, va admetre també el que és la mà dreta d’Ursula von der Leyen en assumptes econòmics.

Els sindicats aplaudeixen la proposta de la Comissió Europea

El secretari general de la Confederació Europea de Sindicats, Luca Visentini, va aplaudir ahir la proposta de la Comissió Europea de no tornar a aplicar les normes de disciplina fiscal fins al 2023, encara que va afegir que aquesta és una decisió que no s’acabarà de concretar fins al mes de maig.

Visentini va afirmar, això no obstant, que continuar amb la inaplicació de les regles de dèficit i de deute seria “el més responsable”.

A més, el dirigent sindical comunitari va assegurar que aquestes mesures poden marcar un “important canvi” en la política fiscal de la Unió Europea. Visentini, a més, va alertar que el 2023 “no pot produir-se un retorn a l’austeritat”.

També l’eurodiputat català dels comuns Ernest Urtasun va apuntar que la Comissió Europea va adoptar “la decisió que s’esperava” i va considerar que “és positiu que Brussel·les hagi superat l’etapa de l’austeritat al bloc comunitari”.