EMPRESA MOBILITZACIÓ
Els empresaris exigeixen un Govern centrat en la recuperació i acabar amb la violència
Aposten perquè Catalunya tingui un Executiu “fort” i que els pròxims pressupostos siguin “sensibles” || Més de 300 organitzacions empresarials, encapçalades per Foment i Pimec, subscriuen el manifest
Foment del Treball, Pimec i 300 organitzacions empresarials de tot Catalunya van exigir ahir en un acte unitari a l’Estació del Nord de Barcelona la constitució d’un nou Govern al capdavant de la Generalitat que estigui centrat en la recuperació econòmica, que sigui “forta” i que impulsi uns nous pressupostos que siguin “sensibles” amb la situació que travessa el teixit productiu català.
Igualment, van reclamar més ajuts al Govern espanyol i van condemnar els disturbis que es van produir les passades setmanes a la capital catalana i en altres punts de Catalunya arran de l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél.
Així, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, va subratllar que “els radicals antisistema no podran amb la força d’una ciutat que vol guanyar el seu futur amb treball, pau i cohesió social”. El també exdiputat per CiU al Congrés va subratllar que les empreses són un “pilar” de l’Estat del benestar i va apressar la Generalitat a “donar exemple de diàleg i de pacte”, deixant enrere la “confrontació” que, a parer seu, s’està vivint durant els últims mesos.
Insten el Govern a donar exemple de diàleg i pacte i demanen accions concretes contra el vandalisme
En la mateixa línia, el nou president de Pimec, Antoni Cañete, encarregat d’inaugurar l’acte, va advertir que “vivim temps difícils i complexos” i va instar a posar fi als tancaments d’empreses per les mesures contra el coronavirus, perquè de vegades s’adopten “restriccions arbitràries” que no s’entenen. Cañete va reclamar, alhora, “accions concretes” a la Generalitat contra el vandalisme.
D’altra banda, en el manifest, que va ser subscrit per tots els participants, s’insta els nous Govern i Parlament que donin “el màxim de suport als cossos de seguretat”. De la mateixa manera, els empresaris també van reclamar més ajuts al Govern espanyol.
En aquest sentit, van instar la Moncloa que, de manera immediata, entregui 50.000 milions d’euros en concepte d’ajuts directes a les empreses, autònoms i sectors més afectats per la pandèmia a fi de “salvaguardar” l’economia.
“Volem eixamplar la base empresarial”, afirma Tremosa
El conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, va assegurar ahir que Catalunya aspira a poder eixamplar la seua base empresarial perquè, si es generen més llocs de treball, existeixen més possibilitats de dur a terme polítiques socials públiques. Tremosa, a més, va destacar la importància de generar riquesa.
En una visita a les localitats de Ripoll i Campdevànol, on va mantenir reunions amb diverses associacions empresarials, el conseller del ram va lamentar no poder concedir més ajuts a les companyies colpejades per la Covid. “Si haguéssim tingut més recursos hauríem, aprovat més subvencions, com han fet altres països europeus”, va defensar el conseller.
Espanya mobilitza 90.700 milions en ajuts a empreses
Espanya va ser l’estat de la Unió Europea que més ajuts públics a empreses va mobilitzar entre el març i el desembre de l’any passat respecte a la mida de la seua economia, segons una carta que la vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de Competència, Margrethe Vestager, ha enviat als eurodiputats i el contingut de la qual es va fer públic ahir. D’aquesta forma, l’Estat espanyol va mobilitzar durant els primers nou mesos de la pandèmia un total de 90.700 milions d’euros en ajuts al teixit empresarial, xifra que representa el 7,3% del PIB d’Espanya.
Aquest percentatge està per sobre del de França, que va ser d’un 6,4% del PIB, o del d’Itàlia, que es va quedar en el 6%. Tanmateix, Vestager va subratllar que els ajuts concedits per Espanya van ser “gairebé exclusivament” amb avals.
La Moncloa aposta “gairebé exclusivament” pels avals però altres estats donen ajuts directes
Aquesta fórmula també és la preferida dels executius francès, romanès, portuguès o suec. En canvi, Grècia, Irlanda, Polònia o Xipre van preferir efectuar un “ús extensiu” dels ajuts directes, mentre que Lituània i Estònia van apostar per préstecs subsidiats.
La resta de socis del bloc comunitari, va apuntar Vestager, van combinar a parts iguals totes aquestes receptes. En el que va de pandèmia, la Comissió ha aprovat 550 mesures de suport amb fons públics al sector privat per estats membre i el Regne Unit.