Les grans xifres macroeconòmiques que deixa la covid-19 després de dotze mesos

Un any després de la pandèmia els seus efectes econòmics encara estan lluny de diluir-se, amb una possible recaiguda de l’economia en el primer trimestre, gairebé 900.000 treballadors encara en ERTO i una persistent falta de liquiditat de moltes empreses que amenaça de convertir-se en una crisi d’insolvències.

Aquestes són les grans xifres macroeconòmiques que deixa la covid-19 després de dotze mesos des que es van adoptar les primeres mesures per frenar l’avenç de la malaltia.

1. PIB

L’economia espanyola es va desplomar el 2020 un 11 %, la contracció més important de la sèrie estadística que va interrompre sis anys consecutius de creixement, si bé en el quart trimestre el PIB va aconseguir continuar creixent malgrat la tercera onada de la pandèmia.

Totes les previsions apunten que l’economia tornarà a créixer en el conjunt de 2021, encara que la intensitat dependrà del ritme de vacunació i de les restriccions que continuïn sent necessàries per evitar rebrots, i en cap cas no serà possible recuperar aquest any el nivell de PIB previ a la pandèmia.

2. OCUPACIÓ I ATUR

A tancament de febrer, en comparació amb un any abans, Espanya té 762.742 aturats registrats més i 400.117 afiliats menys, dels quals 289.055 corresponen a hostaleria, un dels sectors que més ha patit l’impacte d’aquesta crisi.

Al febrer l’atur registrat va superar de nou la barrera dels 4 milions, nivell que no es veia des d’abril de 2016.

En termes de l’Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa d’atur va tancar el 2020 en el 16,13 %, 2,35 punts superior a final de 2019, en tant que el nivell d’ocupació -que en acabar el 2019 fregava els 20 milions de persones- va descendir a 19,3 milions.

3. ERTO

La destrucció d’ocupació i l’augment de l’atur s’han contingut gràcies als ajuts públics als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), instrument en el qual segueixen inclosos prop de 900.000 treballadors a tancament de febrer.

Gairebé mig milió es concentren en activitats com els serveis d’allotjament, les agències de viatges, les activitats de jocs d’atzar, el transport aeri, i els serveis de menjar i beguda.

Geogràficament també s’aglutinen a les zones més turístiques, sent les Canàries i les Balears les autonomies amb un major nombre d’ocupats en ERTO.

4. AUTÒNOMS I EMPRESES

A més dels treballadors en ERTO, hi ha 361.644 autònoms amb la seua activitat limitada o en suspens que a tancament de febrer eren beneficiaris de la prestació extraordinària per cessament d’activitat.

El 2020 es van crear 79.151 noves societats mercantils, un 15,8 % menys que el 2019, encara que també va disminuir el nombre de societats dissoltes fins la xifra més baixa des de 2011 (20.259).

Les empreses que es van declarar en concurs de creditors van caure un 14,4 % el 2020, fins 4.097, com a conseqüència de la moratòria del Govern que suspèn l’obligació que tenen les societats que han entrat en insolvència de sol·licitar en dos mesos el concurs de creditors.

Únicament les empreses del sector de l’hostaleria van registrar un augment de la xifra de concursos el 2020, del 35,6 %.

5. DÈFICIT

La necessitat de mobilitzar recursos per contrarestar l’impacte econòmic de la pandèmia ha provocat un deteriorament dels comptes públics en prop de 90.000 milions d’euros, segons les últimes dades d’Hisenda.

Aquest és el dèficit de les administracions públiques fins novembre (sense corporacions locals), que equival al 7,82 % del PIB i quintuplica la ratio del mateix període de 2019 (1,58 % del PIB).

6. DEUTE

El finançament d’aquest dèficit ha disparat el deute públic fins els 1,3 bilions d’euros a tancament de 2020, el que suposa el 117,1 % del PIB i la xifra més alta registrada en un tancament d’any de tota la sèrie històrica.

7. EXPORTACIONS

Les exportacions espanyoles de béns van caure un 10 % el 2020, fins 261.175,5 milions d’euros, el que suposa tornar el volum exportador a nivells de 2016 i acabar amb una dècada de creixement de les vendes a l’exterior.

Dels sectors amb més pes exportador només el de l’alimentació, begudes i tabac va acabar l’any en positiu, mentre que el de l’automòbil i el dels béns d’equipament van ser els que més van caure.

8. TURISME

Espanya ha perdut des de març de 2020 i fins el mes de gener passat 68,5 milions de turistes i 76.6000 milions de despesa turística.

Només al gener, en plena tercera onada de la pandèmia, van arribar 432.362 turistes, un 89,5 % menys que aquell mes de 2020, la despesa del qual va ascendir 451,8 milions, un 90,5 % menys.

9. COMERÇ

Les vendes del comerç minorista van retrocedir un 6,8 % el 2020, el descens més gran des de 2012, que va trencar amb una ratxa de sis exercicis a l’alça.

Els productes que més van caure van ser els d’equip personal i les estacions de servei, mentre que els d’alimentació van ser els únics que van incrementar les seues vendes, en tant que les grans cadenes van ser les que es van veure menys afectades i els petits comerços els que més, amb un descens mitjà sis vegades superior.

10. INFLACIÓ

La pandèmia va canviar des de març l’evolució de la inflació en Espanya per la caiguda de l’energia, amb gran pes a l’índex de preu de consum (IPC), mentre que alguns aliments es van encarir.

L’IPC va encadenar des de l’abril nou mesos consecutius de descensos en taxa anual, en tant que va començar el 2021 amb un repunt del 0,5 % per quedar congelat al febrer.