SEGRE

MACROECONOMIA BALANÇ

El PIB català va caure un 11,5% el 2020 per la Covid

El retrocés més notable registrat en una estadística oficial || Supera en 5 dècimes la mitjana estatal, segons dades de l'Idescat

643962_1.jpg

643962_1.jpgAMADO FORROLLA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’economia catalana es va desplomar un 11,5% l’any passat a causa de la pandèmia del coronavirus, segons va assenyalar ahir l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta caiguda supera en cinc dècimes més la del conjunt de l’Estat i és la més important registrada per l’estadística oficial d’aquesta institució. Al febrer, l’Idescat ja va estimar el descens del 2020 en un 11,4%, i ahir va facilitar la dada definitiva, que va resultar ser una dècima superior, de l’11,5%. Aquest ajustament va ser fruit, va explicar l’organisme, de l’aturada al quart trimestre, durant el qual l’activitat, en termes interanuals, va retrocedir un 9%.

Així, la caiguda de l’economia catalana el 2020 posa de manifest l’impacte global de la pandèmia, que representa el descens més important de l’activitat registrada a l’estadística oficial i implica un retrocés equivalent al creixement dels últims quatre anys. L’únic element que compensa de manera parcial la caiguda del PIB, des de l’òptica de la demanda, és el consum de les administracions públiques, amb un augment del 5,1%.

Tanmateix, la disminució de la formació bruta de capital va ser d’un 13,6%. En relació amb el sector exterior, les exportacions es van reduir un 22,6%.

Aquesta dada és conseqüència de la disminució de les exportacions de béns i serveis, amb una caiguda de l’11,5%, i el deteriorament del consum dels estrangers al territori, amb un descens del 80,1%. Tot i així, la província de Lleida, com va publicar SEGRE, va aconseguir salvar els mobles en aquest aspecte gràcies a l’empenta del sector agroalimentari.

I és que, al conjunt de Catalunya, el sector agrari va experimentar un retrocés de només un 2,6%, percentatge sensiblement inferior al d’altres activitats econòmiques, a causa de la forta demanda de productes alimentaris, sobretot en els primers compassos de la pandèmia. En la mateixa línia, la indústria alimentària es va mantenir “estable” al llarg de l’any, i també la farmacèutica, la qual cosa contrasta amb la de l’automoció, la metal·lúrgia o el tèxtil.

tracking