ECONOMIA XIFRES
El dèficit es dispara del 2,86% al 10,9% del PIB per la pandèmia
Catalunya tanca en 0,4%, inferior al del 2019, per ajustaments comptables i transferències
El ministeri de María Jesús Montero ha fet públiques les xifres del dèficit.
El dèficit del conjunt de les Administracions Públiques es va situar el 2020 en 113.172 milions d’euros, el 10,09% del PIB, amb la qual cosa multiplica gairebé per quatre la dada de 2019 (2,86% del PIB) i arriba al nivell més alt des del 2009 (11,06% del PIB).
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va presentar ahir les dades d’execució pressupostària del 2020, un any marcat per la pandèmia, els efectes de la qual han disparat les despeses i minvat els ingressos, i a què s’ha unit l’impacte de la consolidació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) dins del sector públic, de 9.891 milions d’euros.
La ministra ha xifrat la despesa pública de la pandèmia en 44.907 milions, que ha estat assumida principalment per l’Estat (40.443 milions) a través de compra de material sanitari (1.197 milions), transferències a les comunitats autònomes (entre les quals 16.000 milions del fons Covid) i transferències als Fons de la Seguretat Social (22.357 milions d’euros). El repartiment d’aquests 44.907 milions de despesa ha estat 21.520 per a ERTO, incapacitat temporal i cessament d’activitat; 8.284 milions per a despeses Covid i sociosanitàries a les comunitats; 7.791 milions per a exoneracions ERTO i autònoms, i 7.312 milions per a la resta.
Per la seua part, la Generalitat va tancar el 2020 amb un dèficit de 768 milions, la qual cosa representa el 0,4% del PIB de Catalunya, dos dècimes menys que el 2019. Segons les estimacions de l’Executiu, sense ajustaments comptables ni transferències, el dèficit real se situa entre el 0,7% i del 0,9% del PIB, la qual cosa suposaria entre 1.102 i 1.870 milions d’euros.
El Banc d’Espanya demana executar ràpid els fons de la UE
El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va reclamar ahir una execució “ràpida i homogènia” dels ajuts directes d’11.000 milions d’euros recentment aprovats pel Govern central per reforçar la solvència del sector empresarial i els autònoms. A més, va advertir que el programa d’ajuts europeus, conegut com Next Generation EU, no pot ser “substitutiu” de les “necessàries” reformes estructurals que requereix Espanya per augmentar el seu creixement potencial.
