TRIBUNALS UNIÓ EUROPEA
Aval europeu contra targetes 'revolving' per tipus d'usura
Són aquelles de crèdit concedit amb caràcter rotatiu || El Tribunal Suprem venia anul·lant contractes si superaven certes taxes
Imatge de la seu de la cort europea de justícia.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha avalat la doctrina del Tribunal Suprem per anul·lar contractes amb targetes revolving per ser declarats com a “usura” quan superen un determinat tipus d’interès al declarar que aquest criteri no és contrari a les normes comunitàries. Les revolving són aquelles targetes de crèdit concedit que té un caràcter rotatiu.
En una interlocutòria datada el passat 25 de març, el tribunal de Luxemburg va dictaminar que la directiva sobre contractes de crèdits al consum “no s’oposa a una normativa nacional que estableix una limitació de la TAE que pot imposar-se a un consumidor a fi de lluitar contra la usura, sempre que no contravingui les normes harmonitzades sobre obligacions d’informació”. La Justícia europea respon així a la qüestió prejudicial remesa per l’Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canaria respecte a un litigi que enfronta Banc Santander amb un consumidor amb qui va acordar un contracte de targeta de crèdit amb un límit de 3.000 euros i una TAE del 26,82%.
El cas va arribar al Tribunal de Justícia de la UE arran d’una targeta amb un TAE del 26,82 per cent
El cas havia estat resolt per un jutjat que en primera instància havia declarat la nul·litat del contracte al ser “usurari” el tipus d’interès, d’acord amb la jurisprudència espanyola. Es va basar en la doctrina del Suprem que declara nuls aquells contractes al consum que superen el doble del tipus interès mitjà espanyol. Banc Santander va recórrer aquesta resolució davant de l’Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canaria, que al seu torn va elevar diverses preguntes al TUE abans de pronunciar-se sobre el tema.
En particular, es pregunta si la imposició en un Estat membre d’uns tipus d’interès màxims és compatible amb un mercat únic i harmonitzat tenint en compte que no existeix cap limitació legal a escala europea. Els jutges europeus assenyalen que la normativa europea “no conté més que una harmonització mínima” i “no impedeix que els estats conservin o adoptin disposicions més severes per a la protecció dels consumidors”.
