La factura fiscal de la pandèmia

La campanya de l’impost de l’IRPF està a punt de començar, en concret dimecres vinent, dia 7, i conclourà el 30 de juny com és habitual. Però per a molts contribuents no serà una declaració com les altres, en especial per a aquells que s’hagin vist immersos en una expedient de regulació temporal d’ocupació, els famosos ERTO, o per a qui hagi cobrat ajuts articulats davant de la crisi generada per la pandèmia, que per regla general tributen.

Els treballadors que hagin estat al llarg del 2020 en un ERTO han tingut per norma general dos pagadors, d’una banda la seua empresa i de l’altra el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Això es tradueix que persones que altres anys no havien de passar comptes amb el fisc per no arribar als ingressos mínims reclamats per l’Agència Tributària ara sí que l’hauran de fer.

Els experts alerten que més que mai cal no precipitar-se, revisar bé les dades i no atabalar-se

La campanya de declaració de la renda comença dimecres, 7 d’abril, i acaba el 30 de juny

Si una persona té un pagador, només té obligació de declarar si ha percebut més de 22.000 euros bruts a o llarg de l’any passat. Però la quantia baixa a 14.000 si s’han cobrat de més d’un pagador que ha abonat més de 1.500 euros. En aquestes circumstàncies es trobaran la gran majoria dels que han estat en un ERTO i han cobrat de la seua empresa i prestacions del Servei Públic d’ocupació Estatal (SEPE).

A més, una vegada que es faci la declaració, el contribuent es pot trobar amb una sorpresa desagradable, amb una devolució inferior a la que rebia altres anys malgrat tenir la mateixa situació familiar o els mateixos drets a deduccions o desgravacions com per compra d’habitatge habitual o per inversió en plans de pensions. Fins i tot es pot donar casos en els quals pugui sortir a pagar.

La raó és senzilla: el SEPE ve a retenir en molts casos tan sols un 2% de les prestacions, mentre que de segur la que apliquen l’empresa del beneficiari és molt superior.

Per intentar alleujar moltes d’aquestes situacions, el Govern de la Generalitat va aprovar el novembre passat una deducció en l’IRPF per a les rendes més baixes de cara a evitar un ensurt en la declaració de la renda. “Per evitar que es vegin penalitzats al fer la declaració de la renda de l’any 2020, el Govern ha creat una deducció (que reduirà l’impost sobre la renda) partint de la diferència entre la quota íntegra autonòmica i l’estatal sempre que la diferència sigui positiva”, va detallar llavors la portaveu de l’Executiu, Meritxell Budó.

“La Generalitat deixarà de cobrar el diferencial català”, va explicar. La mesura podria beneficiar unes 250.000 persones que cobren entre 14.000 i 22.000 euros bruts anuals i suposarà un impacte de 16,3 milions d’euros sobre els ingressos de la Generalitat.

A més a més, Hisenda també ha mogut fitxa i ha anunciat un canvi normatiu per permetre fraccionar el pagament de l’IRPF durant sis mesos i sense el càrrec d’interessos per als afectats per un ERTO i que hagin de pagar i tindran de termini des del 20 de juliol fins al 20 de desembre per al pagament dels seus tributs.

Però a més cal tenir en compte que el procés de reconeixement de drets de pagament de ERTO i els abonaments efectuats per l’Administració van estar farcits d’errors, en especial en els primers mesos de l’estat d’alarma, quan les oficines d’ocupació estaven col·lapsades per una allau d’expedients. Aquí arriba una de les advertències dels experts.

Des de la Comissió d’Assessors Fiscals del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el lleidatà Josep Ramon Peiró adverteix de la necessitat de ser especialment acurats en aquest cas.

Sempre és capital, però en aquestes situacions encara més, revisar totes les dades abans de confirmar l’esborrany, especialment els referents a les quantitats rebudes del SEPE i les possibles devolucions.

S’ha de recordar que encara que les dades fiscals o l’esborrany les enviï la mateixa Agència Tributària, en darrer terme el contribuent és el responsable si valida una cosa que en realitat sigui incorrecta, encara que l’error arribi de la mateixa Administració.

Si el SEPE ha reclamat al treballador el reintegrament de quantitats abonades indegudament i s’han tornat el 2020, les dades fiscals haurien de ser les correctes i no haver-hi cap problema a l’hora de confeccionar la declaració amb la informació que remeti l’Agència Tributària. Però si el SEPE ha exigit el reintegrament i s’ha efectuat la devolució el 2021 és possible que l’esborrany no reculli l’ajustament.

En aquests casos, el contribuent hauria de modificar l’esborrany per consignar les quantitats reals cobrades, una vegada descomptada la devolució. En cas d’haver cobrat de més i no saber-ho perquè l’Administració no l’hi ha reclamat, el contribuent ha de declarar el total dels ingressos que ha tingut.

Quan el SEPE demani la devolució i el treballador la faci, haurà de presentar una sol·licitud de rectificació d’autoliquidació, la qual cosa vulgarment es coneix com una complementària.

D’aquesta forma es corregeix la declaració i, en el seu cas, recupera les quantitats per les quals s’ha tributat de més. En aquest context, la recomanació de Peiró és clara: no precipitar-se a l’hora de fer la declaració de l’IRPF i ser especialment acurats al fer-la per no trobar-se després amb algun tipus de requeriment de l’Agència Tributària.

Una de les preocupacions per a moltes persones en ERTO se centra també en el cas de les deduccions. Les familiars, les referides a famílies nombroses, ascendents o descendents amb discapacitat a càrrec o famílies monoparentals amb dos fills que no rebin anualitat per aliments no es veuran afectades.

Aquestes deduccions van vinculades a l’alta a la Seguretat Social o al cobrament de prestacions.

Una altra cosa és en el cas de la prestació per maternitat per fills menors de 3 anys, que pot arribar als 1.200 euros. Aquestes deduccions van vinculades a l’activitat per compte propi o aliè. És a dir, es cobren si s’està treballant.

D’aquesta manera, si l’activitat s’interromp per un ERTO o per un cessament d’activitat es deixen de complir els requisits bé sigui de forma parcial o total. El mateix ocorre pel que fa a l’increment d’aquesta deducció de maternitat per les despeses de custòdia d’un fill menor de tres anys que s’hagin pagat durant l’any a centres autoritzats de primer cicle d’educació infantil, en què també s’exigeixen aquests requisits. En aquest cas, l’import arriba a un màxim de mil euros.

En conjunt, les persones que van estar en un expedient de regulació temporal total o parcial l’any passat tenen més raons que mai per analitzar molt bé les dades abans de presentar la declaració i, com adverteix Josep Ramon Peiró, buscar consell abans de tenir qualsevol problema posterior amb l’Agència Tributària.

En el cas de Lleida són molts els treballadors que es veuran afectats per aquestes novetats i de fet més de 6.800 lleidatans continuen encara immersos en un d’aquests expedients temporals.

?

Lleida

“Sempre cal mirar darrere del que ens ofereixen, perquè pot portar sorpresa.” Amb aquesta frase el lleidatà Josep Ramon Peiró, membre de la Comissió d’Assessors Fiscals del Col·legi d’Economistes de Catalunya, adverteix els contribuents que per regla general els ajuts articulats per les administracions perquè autònoms i empresaris puguin fer front a la crisi generada per la Covid-19 tributen en la declaració de l’IRPF.

Per exemple, els ajuts per cessament d’activitat, que compten com un rendiment del treball i, per tant, tributen. Les subvencions atorgades en casos de falta d’ingressos també s’apliquen en la declaració de la renda. Pràcticament només en quedarien exemptes algunes de caràcter autonòmic, com les destinades a beques.

Per aquest motiu, una vegada més, Josep Ramon Peiró insisteix en el consell que els contribuents hauran d’estar molt atents a com es fa el bolcament d’informació fiscal, és a dir, quines dades ens ofereix l’Agència Tributària sobre la situació de cada contribuent, i ser especialment acurat a l’hora de tractar els suports públics que s’hagin pogut cobrar.

En aquest context, Peiró apunta que la Direcció General de Tributs, “l’altra DGT”, està fent públiques resolució de consultes de cara a la campanya de l’IRPF de l’any del coronavirus. A tall d’exemple, la norma situa en dos anys el termini que té un contribuent per fer una reinversió en habitatge.

En aquest cas, Tributs “amplia” aquest temps en els 78 dies en què hi va haver totalment paralitzada l’activitat en el primer moment de l’estat d’alarma per intentar frenar l’avenç de la Covid-19. És la mateixa ampliació que tindran les persones de majors de 65 anys que han venut un immoble i aposten per invertir-lo en una renda vitalícia amb un màxim de 240.000 euros.

També tindran aquells 78 dies addicionals per haver fet l’operació i aplicar-se l’exempció corresponent..

El fisc permet no tributar per dies de tancaments obligats Contribuents que tributen l’IRPF per mòduls, com pot ser el cas d’un comerç de roba, tenen certs dies pels quals no hauran de declarar. El fisc els aplica una moratòria d’un centenar de dies, pels quals van estar tancats de forma general en el segon trimestre i tercer trimestre, expliquen els economistes. El cas és què ocorre a Lleida, on els tancaments han estat més prolongats i que poden acabar en una consulta a la direcció general de Tributs.

Els canvis i ajornaments de lloguers, ben reflectits Amb la pandèmia, hi ha hagut propietaris que han ajornat, rebaixat o fins i tot condonat part dels lloguers dels seus arrendataris amb problemes econòmics, com el cas de negocis. És clau la redacció d’un document que reculli aquests acords. En cas que l’amos hagi patit un impagament, Josep Ramon Peiró explica que caldrà recollir en la declaració el total del lloguis que hauria d’haver cobrat i imputar com a despesa la part impagada.

Treballar a casa no es tradueix en la deducció de despeses com llum El fet d’haver passat a teletreballar ha suposat per als ciutadans increments de despeses a la llar, com la llum, la telefonia o internet. Tanmateix, Josep Ramon Peiró explica que l’Agència Tributària descarta que es pugui imputar aquestes despeses en la declaració de l’IRPF. En el cas de retribucions considerades en espècie, com pot ser comptar amb un cotxe d’empresa, continua tributant, malgrat que el confinament impedís moure’s.

L’Ingrés Mínim Vital tributa si supera els 11.279,39 euros anuals En principi, l’Ingrés Mínim Vital està exempt de tributació. Però els perceptors hauran de sumar les quanties que hagin rebut a més de prestacions de les comunitats autònoms. Si en total se superen els 11.279,39 euros, que és l’1,5 vegades l’anomenat indicador públic de renda d’efectes múltiples del 2020, deixa d’estar exempt. En l’IRPF s’ha de consignar rendiments íntegres de treball personal tot el que superi els 11.279,39 euros.