Quins treballadors afectarà més l'ampliació del període del càlcul de la jubilació?
L’ampliació a 35 anys del càlcul de la base reguladora en el sistema de pensions impactaria negativament en la quantia de la pensió mitjana inicial de jubilació, que disminuiria al voltant d’un 8,6%, segons l’estudi realitzat per l’Observatori de Pensions de Willis Towers Watson, en col·laboració amb les universitats de València i Extremadura.
Els experts han investigat com aquesta mesura afectaria en una mesura o una altra determinats grups de treballadors segons les seues diferents característiques. La variable més rellevant és, segons l’anàlisi, la durada de la carrera laboral, ja que les persones amb carreres curtes veurien disminuir la seua pensió un 15% davant aquelles amb carreres llargues (equivalent a més de 43 anys i 8 mesos cotitzats), que patirien la meitat de reducció (7,5%).
Així mateix, l’estudi detecta un possible problema de "discriminació indirecta" per raó de gènere, ja que les dones presenten carreres laborals més curtes, amb la qual cosa la seua pensió inicial es retallaria un 10,3%, davant un 7,9% en el cas dels homes. Això suposa una reducció superior al 30% per a les dones respecte als homes.
L’edat de jubilació també té un efecte rellevant. Segons els càlculs de l’observatori, l’impacte sobre la pensió d’aquells treballadors que decidissin demorar la seua jubilació seria més gran, amb una reducció de l’11,6%, davant el 8% dels que optin per anticipar el seu retir.
En definitiva, des del punt de vista dels pensionistes, l’aspecte negatiu d’aquesta reforma és l’impacte que tindria sobre la suficiència de les futures pensions. No obstant, tal com s’apunta des de l’estudi, cal tenir en compte que els individus podrien compensar, totalment o parcialment, aquesta reducció modificant el seu comportament, retardant per exemple el seu accés a la jubilació.
MÉS RETALLADA ENCARA PER ALS AUTÒNOMS
Un altre dels col·lectius més perjudicats per l’allargament del període de còmput, segons revela l’informe, serien els autònoms, amb una baixada del 10,3%, davant el 8,6% de reducció en el règim general. Això és a causa que la immensa majoria cotitzen per les bases mínimes durant els períodes més allunyats de l’edat de jubilació i que els mesos no cotitzats computen amb zero euros per a aquest grup, "penalitzant fortament" el valor de la base reguladora.
Quant a l’impacte sobre la despesa en pensions, l’anàlisi mostra que l’estalvi que genera aquesta mesura tardaria bastants anys a notar-se, com passa amb totes les mesures que afecten només a les noves pensions de jubilació i, a més, s’implanten en un llarg període transitori.
Concretament, el 2040 l’estalvi seria del 0,65% del PIB d’aquell any, passant el 2050 al 0,88% del PIB, per començar a descendir gradualment a partir d’aquesta data, arribant el 2067 al 0,64% del PIB.