ESTADÍSTICA DESENVOLUPAMENT
Aquests són els municipis lleidatans amb més bretxa social i econòmica
Les diferències més grans, entre Ciutat Jardí i la Mariola, segons l'Idescat || Valora la població amb ocupació, la qualificació professional i la renda mitjana
Ciutat Jardí i el Camp d’Esports, dos de les àrees amb més desenvolupament socioeconòmic de Lleida.
Lleida i Balaguer són els municipis de la demarcació en els quals hi ha més diferències socials i econòmiques, segons un estudi publicat ahir per l’Idescat. L’Índex Socioeconòmic Territorial (ICT) analitza el percentatge de població ocupada, la qualificació professional i els estudis, i la renda mitja per persona.
Ha posat de manifest que hi ha un desajust de més 50 punts entre la secció censal més alta de Lleida, amb Vila Montcada, Ciutat Jardí, Raimat i Sucs, i que obté un índex de 119,9, assignant 100 a la mitjana de Catalunya, i la més modesta, la Mariola, que es queda amb 68,5. Les dades analitzades són del 2018 i també evidencien un baix desenvolupament a la zona del Centre Històric i rambla Ferran-Estació.
Per sobre de la mitjana catalana, a més de Ciutat Jardí, se situen la secció del Camp d’Esports, Joc de la Bola i Xalets-Humbert Torres, la de Cappont, i la d’Instituts-Templers, Caparrella i Butsènit.
Així com passa a la capital de Ponent, l’ITC treu a la llum una gran diferència en el desenvolupament dels barris de Balaguer. L’àrea sud-est presenta l’índex més gran de tota la seua comarca, amb 103,9 punts.
En canvi, la zona oest i el centre històric tenen el nivell de desenvolupament socioeconòmic més modest de la Noguera i de la província, amb 56,6 punts. Aquest és una fet que es repeteix a Mollerussa, on el centre de la ciutat, així com el nord del nucli urbà, amb un ITC de 68,4, té un menor nivell social i econòmic que la resta del municipi.
L’àrea més desenvolupada del Pla d’Urgell, situada a l’entorn del Palau d’Anglesola, presenta un nivell socioeconòmic de 97,7 punts.
La Segarra i el Segrià són les comarques amb més contrast socioeconòmic entre diferents àrees
Quant a les comarques, és a la Segarra on hi ha més contrastos entre zones. Mentre la mitjana de tots els municipis menys Guissona i Cervera és de 103,3 punts, el primer dona un ITC de 66,4, i la capital, de 86,3. També apareixen grans diferències al Segrià, sense tenir en compte la ciutat de Lleida. A la zona d’Alcarràs, l’ITC és de 75,4 punts. A la d’Alpicat-Torrefarrera, de 109,6. Les seccions de l’Urgell s’acosten als 90 punts, igual que les Garrigues. Una mica per sobre, però sense arribar a la mitjana de Catalunya, queden l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Solsonès.
D’altra banda, les zones que presenten un desenvolupament socioeconòmic més gran són la Cerdanya, sense Puigcerdà, amb un ITC de 109,8 punts; Aran, amb 107,4; el Sobirà, amb 107; i l’Alta Ribagorça, amb 100,1.
