Tornar a circular sense 'barreres'

Un certificat d’empresa o d’autoresponsabilitat s’han convertit durant mesos de forma interrompuda en salconduit perquè els ciutadans poguessin desplaçar-se amb un motiu justificat com anar a la feina, a un centre mèdic o per una causa de força major i evitar ser multat si es trobaven amb un control policial, de vegades municipal o comarcal o autonòmic. De fet, el confinament autonòmic no va finalitzar fins ahir. Aquestes restriccions a la mobilitat per la pandèmia han provocat un descens en el volum de trànsit que no s’havia vist mai fins ara.

“Amb el confinament total de la primavera passada, el trànsit va arribar a descendir d’una manera brutal, entre el 80 i el 90 per cent entre setmana i pràcticament el 100% el cap de setmana”, explica Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit.

El volum de vehicles a la carretera es va anar recuperant amb el pas de les setmanes i es va assolir una certa normalitat durant l’estiu. Tanmateix, amb la tardor i l’arribada d’una nova onada, van tornar de nou les restriccions, que s’han anat mantenint fins ara tret d’algunes excepcions com per Nadal.

D’aquesta manera, a nivell de Catalunya, la caiguda del trànsit s’ha situat al voltant del 10%. Així, per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha passat d’un milió de desplaçaments diaris que hi havia abans de la pandèmia als 900.000 dels últims mesos. Una cosa similar ha passat a les principals vies de Lleida.

Llatje explica el cas de l’A-2 al seu pas per Soses i afirma que “s’ha d’entendre que és una via de llarg recorregut, que ha passat de tenir uns 21.000 vehicles diaris a 19.000”. En aquest sentit, afirma que “hi ha menys desplaçaments perquè molta gent teletreballa i hem detectat que a l’àrea metropolitana hi ha menys retencions que abans de la pandèmia”. A l’haver-hi menys retencions també hi ha menys contaminació. I també ha caigut la sinistralitat (vegeu el desglossament).

El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat de Trànsit afirma que “ens trobem davant d’un canvi estructural. Creiem que aquest descens del 10 per cent es mantindrà en els pròxims mesos encara si no es donen noves restriccions”.

La caiguda històrica dels accidents mortals, una altra de les conseqüències És pura lògica. Menys mobilitat també és sinònim de menys accidents.

La sinistralitat a les carreteres va caure l’any passat en picat. En el cas dels accidents mortals, es va passar de les 36 víctimes de l’any 2019 a les 20 de l’any passat.

Per primera vegada en dècades, va baixar de la trentena de víctimes mortals a la província. Aquest descens es continua mantenint en l’actual exercici.

D’aquesta forma, aquest any han perdut la vida set persones per les sis del mateix període de l’any passat. Malgrat aquesta reducció de la sinistralitat, Òscar Llatje comenta que “ha baixat la sinistralitat en la majoria de tipologies d’accidents excepte en els de motos, que s’han mantingut. És una cosa que ens preocupa”.

En els primers mesos de l’estat d’alarma, el nombre d’accidents va arribar a descendir un 66%. A les comarques del pla, es va passar dels 294 sinistres que hi va haver entre el 13 de març i el 3 de maig de 2019 als 91 en el mateix període del 2020, la qual cosa va representar un 70% d’accidents menys. Al Pirineu, van ser 38 accidents pels 90 del 2019, un descens del 57%.

Quant a les causes, val a destacar l’augment del percentatge dels accidents tinguts per la irrupció d’animals a la via. En circumstàncies normals solen representar una mica més del 30% del total, la primera causa de sinistralitat. Amb l’estat d’alarma, el percentatge es va elevar fins al 47% del total de casos. Durant l’estiu i la tardor el descens no va ser tan notable però es va mantenir molt per sota que en prepandèmia.

Descens del 40%

A nivell de Catalunya, en tot l’any passat 105 persones van morir en 96 accidents a les carreteres, un descens del 39,7% en víctimes mortals respecte al mateix període de l’any passat, en el qual van morir 175 persones en 161 sinistres. Respecte als accidents mortals, hi ha hagut un descens del 40 per cent respecte al 2019. Aquest any, fins divendres, havien perdut la vida 31 persones.