Aigua, llum, gas i IBI pugen fins a vuit vegades més que el salari mitjà a Lleida

L’import dels rebuts dels serveis bàsics de la llum, gas i l’aigua, així com el de l’Impost de Béns Immobles (IBI), que paguen la gran majoria de famílies, ha augmentat en l’última dècada a Lleida en uns percentatges que oscil·len entre un mínim del 20% i un màxim del 66%, mentre que el salari mitjà només ho ha fet un 8%. És a dir, que en termes relatius han crescut entre més del doble i vuit vegades més que els ingressos dels assalariats. Aquest és el balanç de les dades que poden extreure’s de les estadístiques oficials de l’Agència Tributària, la direcció general del Cadastre, Eurostat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El salari mitjà a Lleida a l’últim exercici disponible, 2019, era de 19.289 euros anuals, només un 8% més que els 17.795 de 2009. Mentrestant, les dades de l’ACA indiquen que el cost mitjà d’un consum domèstic de 12 metres cúbics mensuals a la província de Lleida ha passat d’1,131 euros el metre cúbic a 1,885, la qual cosa suposa un 66,7% més.

El preu d’aquest rebut està compost per una tarifa que aproven els ajuntaments, el cànon de l’aigua que aplica la Generalitat i l’IVA. El primer factor fa que hi pugui haver una gran disparitat entre els municipis. Així, a Lleida ciutat aquesta factura s’ha encarit un 81%.

Per la seua part, l’estadística d’Eurostat detalla que el preu mitjà de l’electricitat per a consumidors domèstics era a Espanya de 0,1728 euros/kWh en el primer semestre del 2010 i de 0,2239 en el mateix període del 2020, un 29,5% més, mentre que el del gas s’havia encarit un 34% al passar de 0,0534 a 0,0718 euros per kWh. Ambdós factures inclouen l’IVA del 21%, més elevat que el que apliquen a aquests serveis la majoria de països europeus, i altres impostos. Finalment, l’estadística del Cadastre constata que l’import mitjà del rebut de l’IBI a la província ha passat de 268,76 a 325,15 euros entre el 2009 i el 2019, un 20% més.

El president del Col·legi d’Economistes a Lleida, Josep Maria Riu, va considerar que “la crisi econòmica, no l’actual per la Covid, sinó la que ve del 2008, l’està pagant la classe mitjana amb més impostos; l’Estat espanyol no ha acabat de sortir d’aquesta crisi, i el dèficit generat pel rescat als bancs i per mantenir l’estructura de l’estat ha revertit en més impostos per a qui resulta més fàcil aplicar-los: la classe mitjana i els treballadors, tots els que tenen una nòmina.”

Afegeix que això no només ha passat a Espanya, sinó a tot Europa. Recorda que quan era al capdavant del Banc Central Europeu, Mario Draghi ja va advertir que la inflació pujava més que els salaris, la qual cosa suposa que “ens estem empobrint”.

A nivell més local, assenyala que a Lleida ciutat sempre hi ha hagut polèmica entre el govern i l’oposició pel rebut de l’IBI, i que l’ajuntament responsabilitza al seu torn el Cadastre, però creu que “és una evidència que l’ajuntament està endeutat des de fa molt de temps i aquest deute cal anar pagant-lo”.

Precisament, Riu opina que, en general, hi ha una “ineficiència i mala gestió” per part de totes les administracions que acaba repercutint negativament en la butxaca dels ciutadans.

En aquesta línia, planteja “aprimar” l’administració i fomentar la seua productivitat “perquè pugui disminuir l’esforç fiscal de pimes, autònoms i microempreses, que són la base econòmica de Catalunya”. I finalment aposta per abordar d’una vegada un nou sistema de finançament autonòmic i acabar amb les desigualtats fiscals entre comunitats. “Si els polítics no ho saben fer, que s’apartin i creïn comitès de tècnics i experts”, conclou finalment.

Balaguer té la contribució urbana més cara i supera Lleida i Cervera

L’import mitjà del rebut de l’IBI, el principal impost municipal, s’està igualant entre les capitals de comarques, perquè en els últims anys ha pujat més en algunes on no era dels més cars. El 2009, Cervera i Lleida lideraven el rànquing, amb 398,87 i 394 euros, respectivament, però el 2019 havien estat superats per Balaguer, capital que tenia el rebut mitjà més car amb 450,15 euros, davant de Cervera, amb 445,03, i Lleida, amb 442,71, després d’una pujada del 18,23% en aquest període.

Així mateix, les Borges Blanques s’atansa al capdavant, amb 420,7 euros després d’un augment del 35,38% respecte als 310,74 del 2009.