El Congrés aprova la llei fiscal que prohibeix pagaments en efectiu de més de 1.000 euros
Quan una de les parts sigui empresari o professional
El ple del Congrés guarda un minut de silenci en memòria de les catorze dones i sis menors que han estat assassinats a Espanya el 2021 en casos de violència de gènere.
La Comissió d’Hisenda del Congrés ha aprovat la llei contra el frau fiscal que inclou, entre altres mesures, la prohibició d’amnisties fiscals, la limitació de l’ús de l’efectiu a 1.000 euros quan una de les parts sigui empresari o professional i l’enduriment del règim fiscal de les sicav. La comissió ha donat el vistiplau a la norma per majoria –PP i Vox han votat en contra– amb competència legislativa plena, pel que passa directament al Senat per continuar amb la tramitació parlamentària. Han passat set mesos des que el projecte de llei va entrar al Congrés l’octubre passat, encara que la norma ja havia estat aprovada per primera vegada en Consell de Ministres a finals de 2018, però no va arribar a tramitar-se perquè es van convocar eleccions anticipades.
De les esmenes introduïdes al Congrés, destaca l’extensió als particulars de la limitació a un màxim de 1.000 euros dels pagaments a empreses o professionals, quan en el text original se circumscrivia a operacions entre empresaris. Així mateix, s’ha inclòs un aclariment del procediment per a les inspeccions de l’Agència Tributària (AEAT) al domicili d’un contribuent, de manera que quan sigui necessari dur-les a terme, l’AEAT haurà d’obtenir o el consentiment de l’obligat tributari o una autorització judicial. La sol·licitud de l’autorització judicial per a l’entrada en un domicili haurà d’estar justificada i incloure la seua finalitat, necessitat i proporcionalitat, especificant els impostos i períodes a què es refereix la investigació.
Aquest aclariment legal s’ha inclòs en el text després que el Tribunal Suprem qüestionés que es pugui donar una autorització judicial a un registre per "un pressentiment" basat que un contribuent tributa per sota de la mitjana del sector. S’ha endurit també el control de les societats d’inversió de capital variable (sicav) per garantir que són realment societats col·lectives.
D’aquesta forma, el règim favorable fiscal de les sicav estarà vinculat no només a que hi hagi almenys 100 socis com a fins ara, sinó que cada un d’ells tingui accions per valor d’almenys 2.500 euros (12.500 euros en el cas d’una societat per compartiments), el que evita que la quota es completi amb els denominats "mariachis" o socis amb participacions irrellevants. A més, s’ha establert un gravamen especial sobre el benefici no distribuït de les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (socimi) del 15 %, amb l’objectiu de donar més dinamisme a les inversions.
ES REVERTEIX LA PUJADA DE L’IMPOST DE MATRICULACIONS
Amb el suport de PP, Vox i ERC, s’ha aprovat una esmena del PdeCat que reverteix la pujada de l’impost de matriculacions que es va produir el gener com a conseqüència de l’entrada en vigor de la nova normativa comunitària de mesurament d’emissions. L’esmena introdueix una correcció a l’alça dels trams d’emissions de diòxid de carboni (CO2) a què s’apliquen els diferents tipus de l’impost per adaptar-los al nou sistema de mesurament establert per la Unió Europea (UE), amb la qual cosa es manté inalterada la tributació.
MESURES QUE NO CANVIEN AMB LA TRAMITACIÓ
La norma, amb la que el Govern espanyol espera recaptar al voltant de 800 milions d’euros cada exercici, prohibeix l’aprovació d’amnisties fiscals, perquè s’entén que suposen una discriminació cap als contribuents que compleixen les seues obligacions fiscals. La llei també prohibeix per primera vegada el denominat software de doble ús, impedint la producció, la tinença o l’ús de sistemes i aplicacions informàtiques de gestió comptable que manipulen la comptabilitat de les empreses per ocultar una part de la seua facturació.
La llista de morosos que cada any publica Hisenda baixarà el llindar de deute que comporta la inclusió en la llista d’un milió a 600.000 euros, en tant que es reforçarà el control fiscal sobre el mercat de criptomonedes, de manera que els contribuents hauran d’informar dels saldos i titulars dels comptes tant en territori nacional com a l’exterior. Entre les mesures que més oposició han generat, sobretot per part del PP, està l’eliminació dels avantatges fiscals associats a la figura del "pacte successori" (herència en vida), vigent en algunes comunitats autònomes i que, segons el PSOE, s’utilitza en moltes ocasions amb intenció d’eludir imposats.
