Un grup d'experts proposa 91 accions a la Generalitat per 'fer un reset' a la Catalunya de després de la pandèmia

Una trentena d'experts han proposat 91 accions a la Generalitat per 'fer un reset' a la Catalunya després de la covid i ho han concentrat en un document que han entregat aquest dijous al president del Govern, Pere Aragonès. Entre les mesures proposades, reclamen tirar endavant un sistema sociosanitari integral, la refundació dels mitjans públics, la transformació del sistema educatiu, la millora i l'actualització del sistema regulador i fiscal -amb la reorientació de l'impost d'estades turístiques-. A més de la necessitat d'una millor gestió de les infraestructures, aposten per reformar el sector públic, professionalitzant els llocs de feina a partir de les direccions generals i per impulsar un nou sistema de finançament dels ajuntaments.

El Grup de Treball Catalunya 2022 ha consultat més de 320 persones i 200 entitats que s'han posat d'acord per detallar 12 objectius, que "lluny de ser un receptari d'obligat compliment, pretén ser un motor de debats", detalla l'informe.

El document es vertebra en tres grans àmbits: 'una societat justa, apoderada i capaç'; 'una economia competitiva basada en el talent i la innovació' i 'un sector públic reformat, àgil i tractor'.

En el primer dels apartats, el grup d'experts reclama l'impuls a l'accés i la participació en la cultura. En aquest punt, reclamen innovar en continguts, formats i canals de distribució, i "afrontar els reptes del sector audiovisual i digital refundant els mitjans de comunicació públics". Lliguen aquesta petició a la d'accelerar la transformació del sistema educatiu, enfortint les xarxes educatives i articulant solucions que permetin la formació al llarg de la vida.

Per aconseguir una societat justa, les conclusions dels experts apunten a la necessitat de crear un sistema integral d'atenció i cura de les persones al llarg de la vida, connectant els sistemes de Salut i de Serveis Socials, superant "l'estigmatització" i "universalitzant" els afers socials. A més, reclamen ampliar com a mínim quatre vegades la cobertura de renda garantida de ciutadania.Un altre aspecte clau és el foment de l'habitatge digne, assequible i sostenible com a mecanisme de lluita contra les desigualtats, "amb una intervenció decidida per assolir que el 10% del parc d'habitatge sigui públic en 10 anys".

En un vessant més econòmic, aposten per innovar en sectors tradicionals i nous per recuperar posició al món. També posen sobre la taula la conveniència de "millorar i actualitzar el nostre sistema regulador i també el fiscal per posar-los d'una vegada al servei dels canvis que volem promoure", com ara l'economia circular o la innovació verda al teixit industrial tradicional. En aquest punt, proposen accions concretes en defensa del comerç de proximitat i reorientar l'impost d'estades en establiments turístics "cap a la millora de la protecció i recuperació de l'entorn i el patrimoni del país".

A banda d'insistir en l'assoliment de la sobirania energètica i alimentària amb ajuts incentius fiscals, reclamen que es potenciï la creació de coneixement i el seu aprofitament industrial i social.

Un pas important per aquest objectiu és aconseguir tenir un "país de ciència i dades" amb un sistema de dades territorialitzades en temps real que acompanyi la presa de decisions tant de la ciutadania com dels sectors públic i privat.

L'informe també se centra en les transformacions que cal aplicar al sector públic, el qual demanen que s'agilitzi i que millori els seus sistemes d'atracció de talent. Per això, proposen que s'estableixin nous sistemes de selecció i promoció de personal en l'administració, regular la precarietat laboral i professionalitzar la direcció pública a partir de les direccions generals. Per acabar amb la problemàtica dels interins, exigeixen reubicar adequadament tot el personal públic precari en els propers cinc anys.

A més, els experts entomen la petició històrica del municipalisme d'aplicar nous sistemes de finançament de l'administració local, amb coordinació dels plans territorials i endegant mesures concretes pels micropobles. Per fomentar un model sostenible i de proximitat, reclamen un gran pacte forestal que fomenti l'economia verda i un pacte blau per a la conservació i explotació sostenible de la costa catalana.

Una altra de les millores que exigeixen a l'administració és establir el principi 'once only' per a tots els tràmits administratius al mateix temps que s'apodera el ciutadà com a únic propietari de la informació; treballar per eliminar la pobresa digital, i impulsar una llei del sector públic digital que ens desbloquegi els actuals topalls legals que impedeixen desplegar seriosament els serveis digitals d'una societat moderna.

En l'acte de presentació, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat que la transformació social i econòmica que ha d'afrontar el país no es pot separar de la resolució del conflicte polític amb l'Estat. "Necessitem encaminar amb tota la urgència i la voluntat transformadora la sortida de la crisi, però això no ha d'eclipsar que necessitem un bon marc institucional i precisa d'afrontar la resolució del conflicte polític amb l'Estat. La sortida de la crisi, doncs, no ha d'abandonar aquesta qüestió", ha alertat.

També ha alertat que el conflicte polític "no acabaria tampoc només amb uns indults". "Tenim exiliats i exiliades, companys i companyes pendents de judici, i Catalunya encara ha de poder exercir en llibertat el dret a decidir el seu futur polític. És una situació l'excepcionalitat que cal resoldre per afrontar totes les transformacions que es plantegen", ha reblat.