Llum verda a la reforma de la PAC
Pretén respondre als reptes ambientals i climàtics a través d’una producció més sostenible
Imatge d’arxiu d’un tractor treballant en una finca de Castellnou de Seana.
Els països de la Unió Europea (UE) van donar llum verda aquest dilluns a l’acord assolit fa uns dies per les institucions europees sobre la Política Agrícola Común (PAC) per al període 2023-2027, una reforma que pretén respondre als reptes ambientals i climàtics a través d’una producció més sostenible. Els ministres d’Agricultura van debatre en una reunió a Luxemburg l’acord aconseguit divendres passat entre les institucions europees (Consell i Eurocambra, amb el suport de la Comissió).
"Vull qualificar l’acord d’avui d’acord històric. És la reforma més gran de la Política Agraria Comuna des dels anys 90. Implica un canvi d’enfocament substantiu per la novetat que suposen els plans estratègics nacionals i per l’ambició ambiental", va dir en roda de premsa al terme de la reunió el ministre espanyol d’Agricultura i Pesca, Luis Planas. La majoria de delegacions va reconèixer que alguns aspectes no són exactament els que el Consell volia aconseguir, però el van considerar en general equilibrat i positiu. El ministre espanyol, Luis Planas va dir que és un "bon acord", primer des del punt de vista de l’"objectiu financer".
La PAC estarà dotada en els propers anys d’uns 390.000 milions d’euros del pressupost europeu, dels quals uns 47.000 aniran a parar els agricultors i ramaders a Espanya (on hi ha uns 695.000 beneficiaris). A més, assegurarà un "equilibri" entre la rendibilitat econòmica de les explotacions i els objectius ambientals i de lluita contra el canvi climàtic, va dir Planas. També va destacar la "flexibilitat i subsidiarietat" que facilitarà a la presa de decisions sobre els plans estratègics nacionals, una de les principals novetats de la nova política. El ministre va confiar en un pròxim acord entre les comunitats autònomes espanyoles sobre la PAC. "Si hem estat capaços de fer-ho a nivell europeu espero i desitjo que siguem capaços de fer-ho a Espanya", va dir Planas. Aquest dimecres s’anunciarà la data de la conferència sectorial per abordar el tema, va dir el ministre.
Planas va destacar durant el debat amb els seus homòlegs el paper de lideratge de les dones que han ajudat a aconseguir l’acord de la PAC, començant per la titular portuguesa, Maria do Céu Antunes, el país de la qual presideix la UE aquest semestre. La ministra portuguesa va dedicar l’acord en particular a les dones del sector agrícola i ramader.
PRINCIPALS NOVETATS DE LA nova PAC
ELS ECOESQUEMES. Un nou pagament que vol incentivar les pràctiques agrícoles i ramaderes que tinguin un impacte més beneficiós per al clima i el medi ambient. Els països estaran obligats a oferir aquest nou instrument, que serà voluntari per als productors i al qual es destinarà el 25 % dels pagaments directes, amb un període d’aprenentatge de dos anys, en el qual aquest percentatge es podrà limitar al 20 %.
LA DIMENSIÓ SOCIAL. Des de 2023 amb caràcter voluntari i 2025 de forma obligatòria, la concessió d’ajuda a les explotacions quedarà subjecta al respecte de les normes laborals. Per posar-lo en pràctica es creuaran dades amb les autoritats responsables a fi d’excloure dels ajuts aquelles que incorrin en abusos. Planas va considerar que l’acord assolit sobre aquest punt "no suposa una càrrega administrativa addicional" i va precisar que, en tot cas, la gran majoria dels productors no incorren en aquest tipus d’infraccions.
PETITS AGRICULTORS. Els Estats membres repartiran el 10 % dels pagaments directes a les explotacions agrícoles més petites i els països hauran d’explicar en els seus plans estratègics com planegen fer-ho.
JOVES AGRICULTORS. Es fixarà un nou nivell mínim obligatori de suport als joves agricultors, que serà del 3 % dels pressupostos dels països per al suport a la renda de la PAC.
PRÒXIMS PASSOS. Les institucions hauran de concloure els detalls tècnics de la reforma proposada, i després serà aprovada formalment tant pel Parlament Europeu com pel Consell. Els Estats membres tindran fins el 31 de desembre de 2021 per presentar els seus projectes de plans estratègics nacionals a l’aprovació de la Comissió.
